lunes, 27 de diciembre de 2010

Ens hi hem escapat!

El 23, el primer dia de vacances, ens vàrem escapar a Barcelona per veure i gaudir d'aquesta petita però magnífica exposició. Els esmalts seleccionats són meravellosos, i em sento molt feliç de compartir espai amb artistes tant qualificats.
Aquesta és una vista general de totes les obres, protegides per les cúpules transparents i voltades pels preciosos dibuixos de Marià Fortuny.
La bola blava que veieu a l'esquerra és la obra guanyadora. L'autor, Ennio Piero Cestonaro, de Vicenza, Itàlia.



Vàrem tindre la sort de coincidir amb l'Andreu Vilasís.

La meva "Marta" comparteix espai amb un increïble anell de Philip Sajet, de França i un preciós penjoll de Luís Vallés, espanyol.



I "You & Me " ho fa amb un espectacular braçalet de Katie Schutte, d'EUA.
Agraeixo des d'aqui, l'amabilitat de la Núria, secretària de la Reial Academia.
L'Exposició romandrà oberta al públic a la Reial Academia fins el 15 de gener de 2011, en horari:
de dilluns a divendres, matins de 10 a 13,30 i tarda de 16 a 20.
Els díes 24/12 al 3/1 i el 7/1, només els matins de 10 a 13,30.



viernes, 24 de diciembre de 2010

Bones Festes!


Que tingueu tots i totes unes molt bones festes de Nadal i que aquest proper any vingui carregat de tot el millor per a vosaltres.
...
Que tengáis todos y todas unas muy felices fiestas navideñas y que el próximo año venga cargado de todo lo mejor para vosotros.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

I ja van 68 !

Aquest vespre hem inaugurat a Valls la 68 Exposició de Nadal.
És com el tret de surtida de les festes. Quan arriba aquesta mostra, el Nadal ja és a casa.
Si us vé de gust veure què fem a Valls, us podeu apropar a la Sala Municipal de Sant Roc, en el següent horari:
- Feiners, de 7 a 9 del vespre
- Dissabtes, de 12 a 2 i de 7 a 9
- Diumenges i festius, de 12 a 2

...

Esta noche hemos inaugurado en Valls la 68 Exposición de Navidad.
Es como el disparo de salida de las fiestas. Cuando llega esta muestra, la Navidad ya está en casa.
Si os apetece ver qué hacemos en Valls, podéis acercaros a la Sala Municipal de Sant Roc, en el siguiente horario:

- Laborables, de 7 a 9 de la noche
- Sábados, de 12 a 2 y de 7 a 9
- Domingos y festivos, de 12 a 2

domingo, 19 de diciembre de 2010

Dominique nique nique...

Des de que les vaig començar, que no em trec del cap la cançoneta : Dominique nique nique..i és veure-les i evocar la meva infantesa en aquell col·legi de llargs passadissos on les monges entraven i surtien , dringant els rosaris i voleiant els vels.
Malgrat la negror, n'hi havia de prou divertides, d'altres no tant i fins i tot n'hi havia alguna que no cal mencionar. Però sempre, quan ens trobem les companyes i recordem el col·legi, ens petem de riure amb les aventures viscudes allà.
Nenes (com ens diem encara), per totes vosaltres, per totes les dones que recordem aquests angelets, hem sobreviscut ...i tenim molt de sentit de l'humor.

...

Desde que las empecé, que no se me quita de la cabeza la cancioncilla: Dominique, nique , nique...y es que es verlas y evocar mi infancia en aquel colegio de largos pasillos donde las monjas entraban y salían, tintineando sus rosarios y con sus velos al viento.
A pesar de la negrura, las había muy divertidas, otras no tanto y hasta había alguna que es mejor no mencionar. Pero siempre, cuando nos encontramos las compañeras y recordamos el colegio, nos partimos de risa con las aventuras vividas allí.
Niñas (como todavía nos llamamos), por todas vosotras, por todas las mujeres que recordamos estos angelitos, hemos sobrevivido...y tenemos mucho sentido del humor.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Exposició internacional d'esmalts a Barcelona


He rebut aquesta invitació. La inauguració és avui. Hi tinc dues peces i...no puc assistir-hi!
Espero anar-hi aviat . Ja us explicaré.
...
He recibido esta invitación. La inauguración es hoy. Tengo dos piezas expuestas...y no puedo asistir!
Espero ir muy pronto. Ya os contaré.

martes, 14 de diciembre de 2010

Art Actiu, ja


Ja hem inaugurat!
El local, una antiga botiga d'electrodoméstics al barri vell, ha quedat estupendo amb tant d'art i tanta artesania. El Pep , aprofitant un buit entre tota la gentada que ens hem aplegat, m'ha fotografiat en el meu raconet.
...
Ya hemos inaugurado!
El local, una antigua tienda de electrodomésticos en el barrio antiguo, ha quedado estupendo con tanto arte y tanta artesanía. Pep, encontrando un hueco entre tanta gente , me ha fotografiado en mi pequeño rincón.

domingo, 12 de diciembre de 2010

Art Actiu, novament


Artistes i artesans de Valls estem preparant Art Actiu, al barri antic. Estem molt il·lusionats i us esperem a tots!

viernes, 10 de diciembre de 2010

Natures mortes


Aquests són els primers resultats de les natures mortes dels meus nens.
Previament, hem estudiat el clarobscur amb carbonets i carrés, hem vist les meravelloses pintures de Caravaggio, Zurbarán, Velázquez i els increïbles holandesos.
Com a barrocs actualitzats, els nens han pintat una làmina de negre (si, podriem prendre una cartolina negre d'entrada, però així el fet de submergir-nos en el tenebrisme queda més patent , i les pinzellades són molt més riques que una superficie ja feta).
Després, hem pensat les fruites de tardor, les que trobem als mercats. N'hem estudiat els colors i els hem fabricat per a pintar-ne uns papers.
A continuació, han dibuixat i retallat les fruites i algun gerro sobre aquests papers pintats,els han retallat, han estat estudiant la composició i els han enganxat sobre la làmina negre.
Resultat: ESPECTACULAR !
...
Estos son los primeros resultados de las naturalezas muertas de mis niños.
Previamente, hemos estudiado el claroscuro con carboncillos y carrés, hemos visto las maravillosas pinturas de Caravaggio, Zurbarán, Velázquez y los increíbles holandeses .
Como barrocos actualizados, los niños han pintado una lámina de negro ( sí, podrían haberlo hecho sobre una cartulina negra ya de entrada, pero así el hecho de sumergirse en el tenebrismo se hace más patente y las pinceladas son más ricas que una superficie ya hecha).
Después, hemos pensado en las frutas del otoño, las que encontramos en los mercados. Hemos estudiado sus colores y los hemos fabricado para, posteriormente, pintar unos papeles.
A continuación , sobre estos papeles pintados,han dibujado las frutas y algún jarrón,los han recortado, han estado estudiando la composición y finalmente los han pegado sobre la lámina pintada de negro.
Resultado . ESPECTACULAR !

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Els reis de casa



Els trobem graciosos, maquíssims, adorables...són els reis de casa!

Agulles de pit en esmalt al foc i coroneta de llautó.


...


¿Verdad que son graciosos, guapísimos, adorables?...¡son los reyes de casa!

Broches en esmalte al fuego y coronita de latón.


miércoles, 24 de noviembre de 2010

Gossets

Aquest cocker forma part d'una petita col·lecció de mascotes per a la solapa, o pel jersei, o la camisa...o per a subjectar un foulard.
Tot un detall per a regalar aquest Nadal.


...


Este cocker forma parte de una pequeña colección de mascotas para la solapa, o para el jersey, o la camisa...o para sujetar un foulard.
Todo un detalle para regalar en estas Navidades.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Puntes


Fa algun temps que estic treballant amb puntes i blondes. Vaig començar fa bastants anys en uns esmalts relacionats amb la Carmen de Bizet, on la mantellina de la noia era de blonda esmaltada. Ara, he recuperat un petit tresor que tinc en un armari . Puntes antigues que feien les delícies de les nostres àvies i ara de les nostres filles (pregunteu a les meves sobre la capsa de dalt de l'armari)
Aquestes peces formen part d'una col·lecció d'edició limitada per aquestes properes festes. Peces molt femenines amb un cert aire vintage i a uns preus també molt limitats.
Els esmalts són sobre aram i les petites tulipes són de cristall xec.
Les arracades de baix, ademés, porten unes perletes cultivades i el darrera és vermell. La inspiració, les sabates de Christian Louboutin, en les que la sola és vermella...i em fascinen!
...
Hace algún tiempo que vengo trabajando con puntillas y blondas. Empecé hace ya bastantes años con unos esmaltes relacionados con la Carmen de Bizet, en los cuales la mantilla de la muchacha era de blonda esmaltada.
Ahora, he recuperado un pequeño tesoro que tengo en un armario. Puntillas antiguas que hacían las delicias de nuestras abuelas y ahora de nuestras hijas (preguntad a las mías por la caja de arriba del armario)
Estas piezas forman parte de una colección de edición limitada para estas próximas fiestas. Piezas muy femeninas con cierto aire "vintage" y a unos precios también muy limitados.
Los esmaltes son sobre cobre y las pequeñas tulipas , de cristal checo.
Los pendientes de abajo, además, lucen unas perlitas cultivadas y el reverso es rojo. La inspiración, los zapatos de Christian Louboutin, en los que la suela es roja...y me fascinan!

jueves, 18 de noviembre de 2010

Per a l'Anna












Fa uns dies la meva estimada alumna Anna Roca va patir un desafortunat accident anant a l'Institut. Tot el grup del divendres ho va sentir especialment, doncs l'Anna és una noia absolutament adorable amb tothom.
Així que, a voluntad de tot el grup, li hem dedicat unes petites il·lustracions amb tot el nostre cor.
Com que l'Anna és inseparable del seu Pinxo, aquest gatet apareix per tot arreu, ademés de tot el que les seves companyes han trobat que fa referència al seu tarannà.
Desitgem que es recuperi del tot i que molt aviat pugui vindre a Dibuix, on s'hi troba a faltar.
...
Hace unos días, mi querida alumna Anna Roca sufrió un desafortunado accidente yendo al Instituto. Todo el grupo de los viernes lo sintió especialmente, pues Anna es una muchacha absolutamente adorable con todo el mundo.
Así que, a voluntd de todo el grupo, le hemos dedicado unas pequeñas ilustraciones con todo nuestro corazón.
Como Anna es inseparable de su Pinxo, este gatito aparece en totas partes, además de todo lo que sus compañeras han hallado como referencias suyas.
Deseamos que se recupere totalmente y que muy pronto pueda venir a Dibujo, donde la echamos de menos.




miércoles, 17 de noviembre de 2010

Terror light


Aquests són els dibuixos dels més petits. De 5,7 i 9 anys.
El relat per a ells va ser "El monte de las ánimas", de Béquer. Una història que sempre té molt d'èxit i que alumnes més grans que vàren dibuixar-la amb anterioritat encara recorden com una de les millors.
La làmina més petita és del Pol, de 5 anys. Un univers d'imaginació que encara es cansa pintant en paper gran.
A sota , l'Ariadna que té 7 any,ens ha portat a les muntanyes quan tota la cort d'esperits surten de les tombes, afegint-hi un súper-fantasma que porta la banda blava que es menciona a la llegenda com si fós una bufanda.
La il·lustració de dalt a la dreta és de l'Alguer, un petit gran artista que ens recrea la nit de por que passa la Beatriz. Fixeu-vos que, malgrat la època, la noia ens porta un pijama molt divertit.
I a sota, la Irene, que té 9 anys com el seu company, també ha dibuixat aquesta nit terrorífica amb un peculiar fantasma.
Quan les històries que es llegeixen a classe són d'un temps passat, el procés que segueixo és, a part del relat, intentar d'explicar-los l'època . Costums, els vestits, els mobles...dibuixant i veient llibres d'Història de l'Art . I al final, quasi sempre la mateixa pregunta: "Teresa, això va passar de veritat? "

...

Estos son los dibujos de losmás pequeños. De 5, 7 y 9 años.
El relato fué, para ellos, "El monte de las ánimas", de Béquer. Una historia que siempre tiene mucho éxito y que alumnos mayores que la dibujaron anteriormente, todavía recuerdan como una de las mejores.
La lámina pequeña es de Pol, de 5 años. Un universo de imaginación que todavía se cansa al pintar en papel grande.
Debajo, Ariadna, de 7 años, nos ha transportado a las montañas cuando toda la corte de espíritus salen de sus tumbas, añadiendo un super-fantasma que lleva la banda azul mencionada en la leyenda como si fuese una bufanda.
Arriba a la derecha Alguer, un pequeño gran artista, recrea la noche de terror que pasa Beatriz. Fijaros en el divertido pijama de la chica, independientemente de la época.
La ilustración de debajo es de Irene, que tiene 9 años como su compañero.También ha dibujado esta terrorífica noche, pero con un peculiar fantasma.
Cuando las historias que se leen en clase son de tiempos pasados,el proceso que sigo es, a parte del relato, intentar explicarles la época. Costumbres, vestidos, muebles...dibujando y viendo libros de Historia del Arte. Y al final, casi siempe la misma pregunta. "Teresa, esto sucedió de verdad?

viernes, 12 de noviembre de 2010

Terror amb tècniques mixtes


Aquests dibuixos pertanyen als meus alumnes d'edats compreses entre els 9 i els 15 anys. El relat de Halloween és el mateix que en el grup exposat anteriorment, però aquests nens han triat la combinació de ceres, aquarel·la, carbonet i témpera. Val a dir que com més petits són , les il·lustracions són menys tètriques .
...
Estos dibujos pertenecen a mis alumnos de edades comprendidas entre los 9 y los 15 años. El relato de Halloween es el mismo que en el grupo expuesto anteriormente, pero estos niños han escogido la combinación de ceras, acuarelas,carboncillo y témpera. Cabe decir que cuanto más pequeños son, las ilustraciones son menos tétricas.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Terror al carbonet


Aquí teniu els primers resultats:
Molta negror, molt de carbonet, una mica de cera fosa, una mica de por ...i molta diversió.
Les edats, de 12 ,13 i 17 anys.
...
Aquí tenéis los primeros resultados:
Mucha negrura, mucho carboncillo, un poco de cera fundida, un poco de miedo...y mucha diversión.
Las edades, de 12,13 y 17 años.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Festa!


Ahir al matí, mentre feinejava per casa, vàrem encendre la tele per veure còm havia quedat l'interior de la Sagrada Família . La cerimonia estava ja bastant avançada i jo, que no sóc massa practicant, vaig quedar com a fascinada davant del que véia: Una immensa coreografia. I molt de color.
Sobre un fons blanc i cru, centenars de punts entre vermells i magenta. Algunes pinzellades verd festuc donàven el contrapunt. I el ballet : ara li treuen la gorreta, ara li posen...ara li canvien.
M'he informat, i resulta que els puntets vermells i magenta s'anomenen Solideo. Les peces blanques i cru són Casulles i que la Mitra és aquell sombrero alt que ara es porta i ara no.
Però el moment culminant va ser quan al Papa li vàren posar uns maniguets en conjunt a un davantal blanc, amb plisat soleil i ribets daurats per a extendre una generosa capa d'oli per sobre la pedra que després seria l'altar. Tot amb cent mans col·laboradores. Vaig fixar-me en l'increïble Roquet de l'ajudant del Papa: Quines puntes! - Tot el que estava veient era digne d'una desfilada de Jean Paul Gaultier! . Des d'un bon principi que vaig estar pensant: el tip de treballar que s'hauran fet tot un exércit de monges!
I llavors, en vàren aparéixer tres amb unes safates . Contrastant amb el desplegament de colorins, elles vestien totalment de negre. I , malgrat que hi havia tota la jerarquia eclesiàstica, incloent els seminaristes (becaris per a les altres empreses), vàren desplegar draps i brios per a deixar un altar net com una patena.
I una, que és dona, sent grinyolar alguna cosa. Pensa que si aquest és el paper de la dona en la Església, ja va siguent hora de renovació.
...
Ayer por la mañana, mientras trabajaba por casa, encendimos la tele para ver como había quedado el interior de la Sagrada Familia. La ceremonia estaba ya bastante avanzada y yo, que no soy muy practicante, quedé como fascinada ante lo que estaba viendo: Una inmensa coreografía y mucho color.
Sobre un fondo en distintos tonos de blanco, centenares de puntitos rojos y magenta. Algunas pinceladas de verde pistacho daban el contrapunto. Y el ballet: ahora le quitan la gorrita, ahora se la ponen...ahora se la cambian.
Me he informado y resulta que los puntitos rojos y magentas se llaman Solideo. Las vestimentas blancas son Casullas y Mitra el sombrero alto que ahora se pone, ahora se quita.
Pero el momento culminante fué cuando al Papa le pusieron unos manguitos a juego con un delantal blanco con plisado soleil y ribetes dorados para extender una generosa capa de aceite por la superficie de la piedra que luego sería el altar.Todo con cien solícitas manos colaboradoras. Me fijé en el increible Roquete del ayudante del Papa: Qué puntillas!- Todo lo que estaba viendo era digno de un desfile de Jean Paul Gaultier!. Desde un principio estuve pensando : Que hartón de trabajar se habrán llevado todo un ejército de monjas!
Y entonces aparecieron tres con unas bandejas.Contrastando con el despliegue de colorines, ellas vestían totalmente de negro. Y, a pesar de la asistencia de toda la jerarquía eclesiástica, incluidos los seminaristas (becarios en otras empresas), desplegaron trapos y bríos para dejar el altar limpio como una patena.
Y una, que es mujer, siente rechinar algo. Piensa que si este es el papel de la mujer en la Iglesia, ya va siendo hora de renovación.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Les Ulldes, novament








Ja està!
Aquesta és la nova col·lecció de Les Ulldes . Hem unit creativitats i...voilà!
Esmalt al foc i metacrilat. Una combinació espectacular!. Ademés, amb uns mini preus que fan possible que tothom pugui donar-se el caprici .
Com veureu, adorem Frida Kahlo, i li hem dedicat uns fermalls molt divertits. També l'art clàssic com les Menines pot esdevenir conceptual. I les figures dels contes resulten molt, molt dolces.
...
Ya está!
Esta es la nueva colección de Les Ulldes. Hemos unido creatividades y...voilà!
Esmalte al fuego y metacrilato. Una combinación espectacular!. Además, con unos mini precios que hacen posible que todo el mundo pueda concederse el capricho.
Como veréis, adoramos a Frida Kahlo, y le hemos dedicado unos broches muy divertidos. También el arte clásico como Las Meninas puede ser conceptual. Y las figuras de los cuentos resultan muy, muy dulces.




martes, 2 de noviembre de 2010

Històries per a no dormir...i dibuixar

Aquest any, per Tots Sants ( o Halloween , com agrada als nens) he muntat una mica més de sarau del que és habitual .
A la llum de les espelmes i amb una bona música de fons d'aquella que fa posar els pèls de punta (per exemple el Rèquiem de Ligeti), llegia als meus alumnes algun clàssic: Béquer, Conan Doyle, Poe...històries i llegendes que han angoixat generacions senceres... fins ara.
Perquè els classics, tret de Béquer (que és magnífic), no els espanten prou !
Així que, tantejant el que els féia més por, he escrit un relat.Un relat de miralls. I ha triomfat!
Resulta que en el taller en tinc vàris a les parets per a treballar l'autoretrat. I en la entrada, n'hi ha un de bastant gran.
Doncs he posat espelmes davant de tots els miralls. I de sota d'una rajola que està solta, ha surtit una carta manuscrita que narra fets esglaïadors i adverteix que mai no gosi ningú a posar una espelma encesa davant d'un mirall, perquè les conseqüències poden ser terribles. Guai!- Estic impacient per veure els dibuixos acabats. Els penjaré.

...

Este año, por Todos los Santos (o Hallowen, como gusta a los niños) he montado un poco más de sarao de lo que es habitual .
A la luz de las velas y con una buena música de fondo de aquella que pone los pelos de punta (por ejemplo el Réquiem de Ligeti), leía a mis alumnos algún clásico : Béquer, Conan Doyle, Poe...historias y leyendas que han angustiado a generaciones enteras...hasta ahora.
Porqué los clásicos, a excepción de Béquer (que es magnífico) ¡no les asustan bastante!
Así que, tanteando lo que les daba más miedo, he escrito un relato. Un relato de espejos. ¡Y ha triunfado!
Resulta que en el taller tengo varios en las paredes para trabjar el autoretrato. Y en la entrada hay uno bastante grande.
Pues he puesto velas delante de todos los espejos. Y de debajo de una loseta que está suelta, ha salido una carta manuscrita narrando hechos aterradores y advirtiendo que nunca se atreva nadie a prender una vela ante un espejo , porqué las consecuencias pueden ser terribles. ¡Guay!- Estoy impaciente por ver los dibujos terminados. Los colgaré.

sábado, 30 de octubre de 2010

Panellets


Feia anys que no en feia. Des de que les meves nenes eren petites . Recordo que era tot molt divertit fins que arribava el moment d'amassar. Quina angúnia que els provocava la sensació de mans enganxoses !
Enguany m'ha vingut de gust tornar a fer panellets. La massa és igual a la d'abans, són tant bons com abans, però res no és igual.
...
Hacía años que no los elaboraba. Desde que mis niñas eran pequeñas. Recuerdo que todo era muy divertido hasta que llegaba el momento de amasar. Que repelús les provocaba la sensación de manos pegajosas!
Este año me ha apetecido volver a hacer panellets. La masa es igual que la de antes, son tan buenos como antes, pero nada es igual.
Aquesta recepta me la va dictar fa molts anys la meva àvia paterna, l'àvia Sula, que era una gran cuinera:
1 Kg. d'ametlles pelades i en pols.
3 rovells d'ou per Kg. d'ametlla.
800 grs. de sucre
1/4 de Kg. de patata bullida, amb una miqueta de sal, escorreguda i passada pel xino.
Es barreja la patata amb el sucre, l'ametlla i els rovells d'ou. S'amassa amb les mans fins que queda tot ben integrat. Afegir-hi clara d'ou a punt de neu.
Pot posar-s'hi , segons els gustos, o una mica de vainilla, o una mica de pell de llimona ratllada, o grosella...
Panellets de pinyons:
Fer boletes de massa i sucar-les en clara d'ou lleugerament batuda. A continuació es passen pels pinyons. Es pinten amb rovell d'ou batut i es deixen reposar entre 1/2 i 1 hora abans de coure'ls al forn.
De coco:
Meitat de massa i meitat de coco ratllat. Es calcula igual volum, no pes. S'els dóna forma de piràmide i s'ensucren amb sucre glas.
De cirera:
Es fan boletes de massa una mica xafades, s'ensucren per la banda del damunt i fem un clotet amb el dit. Hi ubiquem una cirera confitada.
D'ametlla:
Igual que els de pinyons, però s'els dóna forma allargada . S'arrebossen per sobre amb ametlla triturada grossa.
De cafè:
He fet cafè i l'he afegit a la massa, a la que he donat forma de gra de cafè i l'hi he posat una mica de cacau en pols.
A vegades n'hem fet amb forma de rovelló, posant en el peu unes virutes de xocolata imitant la terra.
Un truqui per que no s'aferrin: A la part baixa del forn s'hi posa una cassola amb aigua
Que us provi aquest pont de Tots Sants!

sábado, 23 de octubre de 2010

Maria

M'ha fet tanta il·lusió llegir aquesta entrevista a la meva Maria!

jueves, 21 de octubre de 2010

Per a regalar



Avui he fet aquesta platereta per a regalar a una Úrsula. Amb tot el cor. He pensat que li quedaria bé en el seu despatx, pels bolis . Li ha agradat molt!
...
Hoy he hecho esta bandejita para regalar a una Ursula. Con todo el corazón. He pensado que le quedaría bien en su despacho, para los bolis. ¡Le ha gustado mucho!

La perla del dia

Quan ho he sentit m'he quedat a quadres. No donava crèdit. Unes declaracions ràncies, despectives, masclistes fins un grau superlatiu.
L'alcalde de Valladolid ha deixat anar un verí propi d'uns temps passats on les dones (bones) tenien un paper molt clar i les altres (les dolentes)també. Avui aquest gilipolles ha dit que la nova ministra Leyre Pajín aniría repartint preservatius a tort i a dret, que això seria la alegría de la huerta i que quan li mirava la cara només veia aquells morritos que s'els imaginava per altres coses.
Això és intolerable i crec que n'hi ha prou per a demanar la seva dimissió. Un càrrec públic no pot dir aquestes bestieses.




Cuando lo he oído me he quedado a cuadros. No daba crédito. Unas declaraciones rancias, despectivas , machistas en grado superlativo.
El alcalde de Valladolid ha vertido un veneno propio de tiempos pasados en los que las mujeres (buenas) tenían un papel muy claro y las otras (las malas) también. Hoy este gilipollas ha dicho que la nueva ministra Leyre Pajín iría repartiendo preservativos a disetro y siniestro, que esto sería la alegría de la huerta y que cuando le miraba la cara solo veía esos morritos que le inspiraban otras cosas.
Esto es intolerable y creo que es suficiente para pedir su dimisión. Un cargo público no puede decir estas barbaridades.

jueves, 14 de octubre de 2010

Noves novíssimes


Aquestes petites peces que ara només veieu amb el contraesmalt...Ui, quina il·lusió!
.................
Estas pequeñas piezas que ahora solo véis con el contraesmalte...Huy, que ilusión!

Ossets



Ja està! Tots els ossets estan degudament muntats en les seves petites peanyes i amb la plaqueta corresponent.
Es tracta dels trofeus per a la desena trobada del Bestiari Infantil de Valls.
Cada any l'Ajuntament té l'encert d'encarregar a l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp aquests trofeus, així com els de la trobada de Corals o els de la Normalització lingüistica.
Dins l'Associació se celebra un sorteig per a la realització dels records. I aquest any m'ha tocat a mí.
He creat una lliure representació de l'osset petit de Valls, amb tota la il·lusió del món.
Crec que es nota per la rialla que te!
.......................
Ya está! Todos lo ositos están debidamente montados en sus pequeñas peanas y con su correspondiente plaquita.
Se trata de los trofeos para el décimo encuentro del Bestiari Infantil de Valls.
Cada año el Ayuntamiento tiene el acierto de encargar a la Associació d'Artesans de l'Alt Camp estos trofeos,así como los de las Corales o los de la Normalización linguística.
En la Asociación celebramos un sorteo para la realización de los recuerdos. Y este año me ha tocado a mí.
He creado una libre representación del osito pequeño de Valls, con toda la ilusión del mundo.
Creo que se nota por la sonrisa que luce!

lunes, 11 de octubre de 2010

Bagués-Masriera i la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi


Vaig presentar-m'hi...i he rebut un e-mail notificant-me que hi exposaré dues obres. Estic tant contenta!!!!!!!!!!
Me presenté...y he recibido un e-mail notificándome que expondré dos piezas. Estoy tan contenta!!!!!!!!!

jueves, 7 de octubre de 2010

Adéu estiu !

Aquests dibuixos pertanyen a les meves alumnes dels divendres. Quan vàren aterrar després de les vacances, com ja sabeu, havien de plasmar les seves impressions de l'estiu.
L'ambient era feixuc , com el temps , i darrera els vidres del balcó el cel s'anava enfosquint i convertint la tarda en negra nit.

Veient l'ambient, vaig proposar que dibuixessin el final de l'estiu. Vaig preguntar-els-hi què els vindría de gust aleshores...i la inspiració va aparéixer!


Estos dibujos pertenecen a mis alumnas de los viernes. Cuando aterrizaron después de las vacaciones, como ya sabéis, debían plasmar sus impresiones del verano.
El ambiente era pesado, como el tiempo, y tras los cristales del balcón el cielo iba oscureciéndose convirtiendo la tarde en negra noche.

Viendo el ambiente, les propuse que dibujasen el final del verano. Les pregunté qué les apetecería más en aquellos momentos...y la inspiración apareció.



La Marina Benaiges va dibuixar aquest paraigües recolzat en les portes del balcó, reflectint l'ambient gris i humit. Val a dir que té 12 anys.

Marina Benaiges dibujó este paraguas apoyado en las puertas del balcón, reflejandoel ambiente gris y húmedo. He de decir que tiene 12 años.



La Íria Rodón, també de 12 anys, va comparèixer amb una trencadura de radi en la seva mà hàbil. Per tant, tenia la mà dreta immobilitzada. I amb la mà esquerra va dibuixar aquest interior tant fauvista on la xocolata calenta i unes galetes en són protagonistes. L'interés que demostra aquesta criatura és encomiable!

Íria Rodón, también de 12 años, compareció con una rotura de radio en su mano hábil.. Por tanto, tenía la mano derecha inmobilizada. Y con la mano izquierda dibujó este interior tan fauvista donde el chocolate caliente y unas galletas son los protagonistas. El interés que demuestra esta criatura es encomiable!


La Zaira Ormaechea té 13 anys, i la pluja li va oferir un preciós marc per a expressar un sentiment dolç i melangiós.

Zaira Ormaechea tiene 13 años, y la lluvia le ofreció un precioso marco para expresar un sentimiento de dulce melancolía.



La Marina Serra també té 13 anys, i un gat que adora. El Tim, al sofà , s'entreté amb una mosca.
Marina Serra también cuenta con 13 años y un gato al que adora. Tim, en el sofá, juega con una mosca.




L'Anna Roca , que té 17 anys i només pot vindre els divendres, resulta el contrapunt assenyat emmig del grup pre-adolescent. En el seu dibuix podem veure un paraigües i un toll que actúa com a un mirall.

Anna Roca, que tiene 17 años y solo puede asistir los viernes, resulta un contrapunto más formal entre este grupo de pre-adolescentes. En su dibujo podemos ver un paraguas y un charco que actua como un espejo.
No cal dir que estic orgullosíssima de les meves nenes!
Ni que decir tiene que estoy orgullosísima de mis niñas!



Ja falta poc

Ja quasi quasi estàn...

lunes, 4 de octubre de 2010

La recepta del gratinat de carbassó.

A petició de la Mònica us passo la recepta del gratinat de carbassó.
Amb el teu permís, Gemma.

Ingredients per a quatre persones:

-Carbassons , calculeu-ne un per cap, si és mitjanet.
-Ceba tendra, bastanta perquè minva molt i volem un bon sofregit.
-uns 100 grs. de bacó fumat a tiretes. Si no en teniu, s'hi pot posar pernil . I si sou vegetarians
no n'hi posem.
-Formatge ratllat tipus parmesà o el que tingueu.
- Oli d'oliva
-Sal

Procediment:

Talleu els carbassons a rodanxes. Les saleu leugerament i les poseu en un escorredor. Així deixen anar una mica d'aigua que ens anirà estupendament bé . Deixeu-les una bona estona a l'escorredor.
Talleu les cebes a quadradets petits.
En una planxa antiadherent hi disposeu el carbassó tallat. Sense oli (per aixó ens va bé que hagin deixat anar l'aigua). Coeu-lo per les dues bandes. Aneu coent i reservant.
En una cassola o paella també antiadherent sofregiu la ceba en oli d'oliva. A mitja cocció hi tirem el bacó fumat.(Si l'hi posem abans ens quedaria una mica massa torrat).
Quan el sofregit ja està a punt, si l'hem fet en la cassola definitiva, el treiem i aprofitem per a escòrrer l'excés d'oli.
Alternem en la cassola capes de carbassó cuit i el sofregit. Hi posem una bona capa de formatge ratllat i ho gratinem.

I ja em comentareu còm de bó us ha surtit!

domingo, 3 de octubre de 2010

Gratinat de carbassons


La Gemma Casalé va regalar-me la recepta d'aquest plat, tant senzill com deliciós. El primer cop que vaig fer-lo, va ser en versió vegetariana per que la meva vegana en pogués menjar. Avui li he posat una mica de beicon. Superb!... Gràcies, Gemma.
Gemma Casalé me regaló la receta de este plato, tan sencillo como delicioso. La primera vez que lo hice, fué en versión vegetariana para que mi vegana pudiera comerlo. Hoy le he añadido un poquito de bacon. ¡Soberbio!...¡ Gracias, Gemma!

miércoles, 29 de septiembre de 2010

martes, 28 de septiembre de 2010

El curs ha començat!



Les parets del taller ja tornen a lluïr tot el color i tota la imaginació dels meus nens. Alguns han acabat la primera làmina i no he pogut esperar a penjar-les.
Com ja és tradició , després de les vacances han de dibuixar, o bé les seves impressions o bé les seves vacances somniades. Per això conviuen en el mateix espai els dinosauris amb els cavalls, els dofins, o els paisatges. I les diferents edats , clar.
Tots són fantàstics, però els més petitets em tenen fascinada!


Las paredes del taller ya vuelven a lucir todo el color y toda la imaginación de mis niños. Algunos han terminado la primera lámina y no he podido esperar a colgarlos.
Como ya es tradición, después de las vacaciones deben dibujar, o sus impresiones o sus vacaciones soñadas. Por eso conviven en el mismo espacio los dinosaurios con los caballos, los delfines o los paisajes. Y las distintas edades, claro.
Todos son fantásticos, pero los más pequeñitos me tienen fascinada!