lunes, 8 de noviembre de 2010

Festa!


Ahir al matí, mentre feinejava per casa, vàrem encendre la tele per veure còm havia quedat l'interior de la Sagrada Família . La cerimonia estava ja bastant avançada i jo, que no sóc massa practicant, vaig quedar com a fascinada davant del que véia: Una immensa coreografia. I molt de color.
Sobre un fons blanc i cru, centenars de punts entre vermells i magenta. Algunes pinzellades verd festuc donàven el contrapunt. I el ballet : ara li treuen la gorreta, ara li posen...ara li canvien.
M'he informat, i resulta que els puntets vermells i magenta s'anomenen Solideo. Les peces blanques i cru són Casulles i que la Mitra és aquell sombrero alt que ara es porta i ara no.
Però el moment culminant va ser quan al Papa li vàren posar uns maniguets en conjunt a un davantal blanc, amb plisat soleil i ribets daurats per a extendre una generosa capa d'oli per sobre la pedra que després seria l'altar. Tot amb cent mans col·laboradores. Vaig fixar-me en l'increïble Roquet de l'ajudant del Papa: Quines puntes! - Tot el que estava veient era digne d'una desfilada de Jean Paul Gaultier! . Des d'un bon principi que vaig estar pensant: el tip de treballar que s'hauran fet tot un exércit de monges!
I llavors, en vàren aparéixer tres amb unes safates . Contrastant amb el desplegament de colorins, elles vestien totalment de negre. I , malgrat que hi havia tota la jerarquia eclesiàstica, incloent els seminaristes (becaris per a les altres empreses), vàren desplegar draps i brios per a deixar un altar net com una patena.
I una, que és dona, sent grinyolar alguna cosa. Pensa que si aquest és el paper de la dona en la Església, ja va siguent hora de renovació.
...
Ayer por la mañana, mientras trabajaba por casa, encendimos la tele para ver como había quedado el interior de la Sagrada Familia. La ceremonia estaba ya bastante avanzada y yo, que no soy muy practicante, quedé como fascinada ante lo que estaba viendo: Una inmensa coreografía y mucho color.
Sobre un fondo en distintos tonos de blanco, centenares de puntitos rojos y magenta. Algunas pinceladas de verde pistacho daban el contrapunto. Y el ballet: ahora le quitan la gorrita, ahora se la ponen...ahora se la cambian.
Me he informado y resulta que los puntitos rojos y magentas se llaman Solideo. Las vestimentas blancas son Casullas y Mitra el sombrero alto que ahora se pone, ahora se quita.
Pero el momento culminante fué cuando al Papa le pusieron unos manguitos a juego con un delantal blanco con plisado soleil y ribetes dorados para extender una generosa capa de aceite por la superficie de la piedra que luego sería el altar.Todo con cien solícitas manos colaboradoras. Me fijé en el increible Roquete del ayudante del Papa: Qué puntillas!- Todo lo que estaba viendo era digno de un desfile de Jean Paul Gaultier!. Desde un principio estuve pensando : Que hartón de trabajar se habrán llevado todo un ejército de monjas!
Y entonces aparecieron tres con unas bandejas.Contrastando con el despliegue de colorines, ellas vestían totalmente de negro. Y, a pesar de la asistencia de toda la jerarquía eclesiástica, incluidos los seminaristas (becarios en otras empresas), desplegaron trapos y bríos para dejar el altar limpio como una patena.
Y una, que es mujer, siente rechinar algo. Piensa que si este es el papel de la mujer en la Iglesia, ya va siendo hora de renovación.

1 comentario:

Mònica dijo...

Nomès puc dir: Déu t'escolti!!!!