domingo, 28 de marzo de 2010

Fantàstic dissabte

Quan volen,que en són de macos els fills! Aprofitant que estan a Barcelona i poden reunir-se, conxorxar-se i anar amunt i avall sense donar explicacions,ens varen sorprendre regalant-nos pel nostre aniversari de noces una mena de pack que ens va encantar.
Ahir va ser el dia.
Per començar, un dinar al restaurant Arola en l'Hotel Arts. Totes les delicatesses que vàrem tastar eren un autèntic regal pels sentits. I el lloc ens va agradar molt. Ho podeu veure aqui: www.arola-arts.com
I a la tarda, després d'un agradabilíssim tomb pel passeig marítim, varem fer cap al Teatre Victòria per veure The Opera Show. Una passada!
Un conjunt d'àries de les diferent èpoques de la Opera, representades d'una manera fresca, lúdica i espectacular. Uns cantants i uns ballarins fantàstics.
Tot va ser impressionant, però la flauta màgicade Mozart a cops de guitarra elèctrica em va captivar de tal manera que avui estic xiulant tot el dia aquesta melodia.
Doncs si. Quan volen, els fills són tant macos!- Moltes gràcies Marta, Maria i Manuel.




Cuando quieren, que majos son los hijos! Aprovechando que están en Barcelona y pueden reunirse, confabularse ,e ir arriba y abajo sin tener que dar explicaciones,nos sorprendieron regalándonos en nuestro aniversario de bodas una especie de pack que nos encantó.
Ayer fué el día.
Para empezar, una comida en el restaurante Arola del Hotel Ars. Todas las delicatessen que probamos eran un auténtico regalo para los sentidos.Y el lugar nos gustó mucho. Podéis verlo aquí: www.arola-arts.com
Y por la tarde, tras una agradabilísima vuelta por el paseo marítimo, llegamos al Teatro Victoria para ver The Opera Show. Una pasada!
Un conjunto de árias de las distintas épocas de la ópera representadas de una manera fresca, lúdica y espectacular. Unos cantantes y unos bailarines fantásticos.
Todo fué impresionante, pero la flauta mágica de Mozart a golpes de guitarra eléctrica me cautivó hasta tal punto que hoy estoy todo el día silbando su melodía.
Pues sí. Cuando quieren, los hijos son tan majos! - Muchas gracias a Marta, Maria y Manuel.

viernes, 26 de marzo de 2010

Dones en l'Art




La meva amiga Gemma m'ha enviat aquest meravellós vídeo de Philip Scott Johnson en el que es pot veure la evolució de la representació de la dona en la historia de la pintura.Que el disfruteu i que tingueu un molt bon cap de setmana.

miércoles, 24 de marzo de 2010

Bic


No és una foto. És un dibuix. I l'artista Juan Francisco Casas l'ha realitzat amb boli Bic. Si tenim en compte que, ademés les mides d'aquestes obres són considerables, només podem pronunciar una paraula : Increíble!
No es una foto . Es un dibujo. Y el artista Juan Francisco Casas lo ha realizado con boli Bic. Si tenemos en cuenta que, además las dimensiones de estas obras son considerables, solo podemos pronunciar una palabra : ¡Increíble!

viernes, 19 de marzo de 2010

Primavera

És la meva estació preferida. Tot sembla despertar d'un llarg i fred paréntesi .
I la imaginació floreix en pomells d'esmalt per a lluïr en dades assenyalades de primavera.

Es mi estación preferida. Todo parece despertar de un largo y frío paréntesis.
Y la imaginación florece en ramilletes de esmalte para lucir en fechas señaladas de primavera.



Flor d'esmalt al fóc, igual que les abelles que "volen" per sobre seu . Perletes i cristalls de Swarosky i aventurines .

Flor de esmalte al fuego, igual que las abejas que "vuelan" sobre ella. Perlitas y cristales de Swarosky y aventurinas.




Pomet composat per poncelles d'esmalt al fóc, perletes d'aigua dolça i perles cultivades. Les petites fulles, també d'esmalt, fimbren al pas.


Ramillete compuesto por capullitos de esmalte al fuego, perlitas de agua dulce y perlas cultivadas. Las pequeñas hojas, también de esmalte, cimbrean al paso.

miércoles, 10 de marzo de 2010

Nou capítol: Els vitris en acció

En capítols anteriors ens haviem quedat amb la base :
1- Fundent i cuita.
2-Colors transparents i opacs , tres cuites.
Després vaig preparar els vitris, pastant-los amb oli de parafina.
Ara he calcat en paper vegetal el dibuix que vaig fer i l'he transferit a la planxa amb paper carbó. Ho he cuit per tal de fixar-lo.

En capítulos anteriores nos habíamos quedado con la base:
1- Fundente y cocida.
2- Colores transparentes y opacos, tres cocciones.
Después preparé los vitris, trabajándolos con aceite de parafina.
Ahora he calcado en papel vegetal el dibujo que hice y lo he transferido a la plancha con papel carbón.
Lo he cocido para fijarlo.



La cuita del dibuix ha de ser breu doncs si et despistes no queda res.

La cocción del dibujo debe ser breve pues si te despistas no queda nada.


Començo a pintar els trets bàsics.

Empiezo a pintar los rasgos básicos.




Vaig sombrejant jugant amb els colors.

Voy sombreando jugando con los colores.



Rectifico alguns punts i segueixo intensificant.

Rectifico algunos puntos y sigo intensificano.




Em disposo a coure. Col·loco les planxes sobre la fibra que he tret del forn ja calent i veig com l'oli de la pintura fumeja. Quant deixa de treure fum, entro la base amb les planxes al forn només uns instants i sense deixar-els-hi per tal que amb l'escalfor s'acabi d'evaporar l'oli. Repeteixo l'operació fins que no fumegi gens i la pintura apareixi completament mat .
Això fa que la temperatura del forn devalli considerablement i m'hauré d'esperar a coure fins que s'hagi restablert.
Me dispongo a cocer. Coloco las planchas sobre la fibra que he sacado del horno ya caliente y veo como el aceite de la pintura humea. Cuando deja de sacar humo, entro la base con las planchas en el horno solo unos instantes y sin dejarlas para que el calor acabe de evaporar el aceite. Repito la operación hasta que no humee nada y la pintura aparezca completamente mate.
Esto hace que la temperatura del horno descienda considerablemente y tendré que esperarme hasta que se haya restablecido.


Quan el forn marca 900ºC, procedeixo a coure.
Si bé els vitris couen a menys temperatura, és recomanable fer-ho a la mateixa que els colors de base per a evitar esquerdes.
Cuando el horno marca 900ºC, procedo a cocer.
Si bien los vitris cuecen a menos temperatura, es recomendable hacerlo a la misma que los colores de base para evitar grietas.



Resultat de la primera cuita de vitrificabes. Ara intensificaré i detallaré més : pestanyes, colors...en un nou capítol.
Resultado de la primera cocción de vitrificables. Ahora intensificaré y detallaré más: pestañas, colores...en un nuevo capítulo.



domingo, 7 de marzo de 2010

Argent

El dia 2 va ser el nostre aniversari de noces. Les nostres noces d'argent.

El día 2 fué nuestro aniversario de bodas. Nuestras bodas de plata.

En arribar a casa em vaig trobar aquest fantàstic centre que m'havia encarregat el meu marit.

Cuando llegué a casa me encontré este fantástico centro que me encargó mi marido.


Els regals que ens vàrem dedicar havien de ser d'argent, igual que les noces que cel·lebràvem. Com que el Pep col·lecciona rellotges antics, vaig regalar-li aquest Longines de l'any 1913.
Significa tot el temps, tota la vida que vull compartir amb éll .Ademés, tota relació s'ha de cuidar i mimar, se li ha de donar corda pel seu bon funcionament.
Éll va regalar-me aquest preciós anell amb una aiguamarina sense polir , de la Marta Sánchez Oms,una joiera que m'encanta pel tractament que dóna als metalls i les pedres que utilitza. Podeu veure joies seves a http://www.masaoms.com/ .
En l'antiguitat, l'aiguamarina era la pedra associada a les núvies. El dia del casament (suposo que les que podien) la lluïen. Posteriorment, aquesta tradició ha derivat en portar una cosa blava.
Los regalos que nos dedicamos habían de ser de plata, igual que las bodas que celebramos. Como Pep colecciona relojes antiguos, le regalé este Longines del año 1913. Significa todo el tiempo, toda la vida que quiero compartir con él. Además, toda relación debe cuidarse y mimarse, se le debe dar cuerda para su buen funcionamiento.
El me regaló este precioso anillo con una aguamarina sin pulir, de Marta Sánchez Oms, una joyera que me encanta por el tratamiento que les da a los metales y las piedras que utiliza. Podéis ver sus joyas en http://www.masaoms.com/
En la antigüedad, la aguamarina era la piedra que se asociaba a las novias. El día de la boda (supongo que las que podían) la lucían. Posteriormente, esta tradición ha derivado en llevar algo azul.

Ahir ho vàrem cel·lebrar amb un dinar per la nostra família més íntima i a les postres vàrem repartir com a record aquests platets d'esmalt amb uns bombons lligats amb un tul blau.
Em va encantar fer-los!
Ayer lo celebramos con una comida para nuestra familia más íntima y en los postres repartimos como recuerdo estos platitos de esmalte con unos bombones atados con un tul azul.
Me encantó hacerlos!


Va ser un dia molt feliç.
Fué un día muy feliz.