martes, 29 de diciembre de 2009

Pilar Tarifa


Per fi!- Avui he conegut personalment una fantàstica artista : la Pilar Tarifa.
Fa mesos que estem en contacte via internet d'ençà que Les Ulldes varen aterrissar al MNAC, on hi treballa la Pilar. El dia 15 va inaugurar la seva exposició al restaurant La Ciudadela , de Barcelona i fins avui no ens ha estat possible visitar-la.
He de dir que m'ha agradat molt. La Pilar dibuixa amb una perfecció i un detall admirables. La majoria de les seves pintures recreen personatges clàssics del cinema en un estil net i concís . És , ademés, una molt bona il·lustradora.
En la foto de dalt, l'Ava Gardner com a l'animal més bell del món.
En la de baix, una encantadora Doris Day parla per teléfon.
Si ho voleu veure, Restaurant La Ciudadela. Passeig de Lluís Companys, 2/Passeig de Pujades,5, fins a finals de festes.
Por fín! - Hoy he conocido personalmente a una fantástica artista: Pilar Tarifa.
Hace meses que estamos en contacto vía internet desde que Les Ulldes aterrizaron al MNAC, donde trabaja Pilar. El día 15 inauguró su exposición en el restaurante "La Ciudadela", de Barcelona y hasta hoy no nos ha sido posible visitarla.
He de decir que me ha gustado mucho. Pilar dibuja con una perfección y un detalle admirables. La mayoría de sus pinturas recrean personajes clásicos del cine en un estilo limpio y conciso.Es, además, una muy buena ilustradora.
En la foto de arriba, Ava Gardner como el nimal más bello del mundo.
En la de abajo, una encantadora Doris Day habla por teléfono.
Si queréis verlo, Restaurante La Ciudadela. Paseo de Lluís Companys,2/Paseo de Pujades,5, hasta fin de fiestas.

viernes, 25 de diciembre de 2009

Al·leluia !


Al·leluia a totes les persones de bona voluntat que s'escarrassen cada dia per a aconseguir harmonia arreu del món.

Com que són dies de cants, si voleu entonar el famós Al·leluia de Haendel, l'he trobat en plan karaoke. Que canteu molt i amb molta felicitat!

Aleluya a todas las personas de buena voluntad que se esfuerzan cada día para conseguir armonía en todo el mundo.

Como que estamos en días de cantos, si queréis entonar el famoso Aleluya de Haendel, lo he encontrado en plan karaoke. ¡ Que cantéis mucho y con mucha felicidad!

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Bon Nadal!


Una ona de pau, amor i prosperitat per a tothom!
Una ola de paz, amor y prosperidad para todos!

domingo, 20 de diciembre de 2009

Tarragona



Bé, ja està!- Acabat i entregat. Aquest esmalt és un regal d'empresa que em varen encarregar per aquestes festes. Ho publico perquè sé que ja ha arribat al seu destinatari.

M'ha portat bastanta feina, sobretot el treball de la barana en cloisonné d'argent. És una peça força gran: Emmarcada medeix 59 X 44,5 cm. i combina diferents tècniques .

El tema, com veieu, és Tarragona :

Davant un skyline de la ciutat, la barana del balcó del Mediterrani.

A la planxa de sota , en un plà més fondo, una columna jònica jeu entre la terra, fent referència a les restes arqueològiques de la Tarraco romana.

Més avall, el mar Mediterrà bressola tresors submergits com aquesta àmfora.



Bueno, ¡ya está! - Acabado y entregado. Este esmalte es un regalo de empresa que me encargaron para estas fiestas. Lo publico porqué sé que ya ha llegado a su destinatario.

Me ha comportado un buen trabajo, sobre todo la elaboración de la baranda en cloisonné de plata. Es una pieza bastante grande: Enmarcada mide 59 X 44,5 cm. y combina diferentes técnicas.

El tema, como podéis ver, es Tarragona:

Ante un skyline de la ciudad, la baranda del Balcón del Mediterráneo.

A continuación, en un plano más hondo, una columna jónica yace entre la tierra, haciendo referencia a los restos arqueológicos de la Tárraco romana.

Más abajo, el Mar Mediterráneo acuna tesoros sumergidos como esta ánfora.
Per cert: les fotografies improvisades cinc minuts abans d'entregar una peça...no...
Por cierto: las fotografías improvisadas cinco minutos antes de entregar una pieza...no...


jueves, 10 de diciembre de 2009

Gossets



Jo vaig tindre un gosset. Res de l'altre món. Petit i pelut. Es deia Buck, o Buqui de manera carinyosa. Em seguia per tot arreu i m'enyorava quan no em veia, tant era si en feia mitja hora o un matí sencer. Notava ,com si d'un radar es tractés, la meva arribada a casa només en posar la clau al pany. Es va fer vellet i va perdre bona part de l'oïda; la vista també es va escurçar i ja no corria com abans. L'únic que no va perdre mai va ser l'adoració que em tenia. La seva mestressa ho era tot per a ell, i jo li tenia un gran afecte. Fa dos anys que va morir i moltes vegades penso en el meu quisso amb enyorança.

Mirant un dels meus llibres de pintura, em vaig fixar en el gosset de la Duquessa d'Alba en el quadre de Goya "La Duquessa d'Alba amb vestit blanc". S'assembla tant al meu Buqui! - Avui aquest gosset és un fermall d'esmalt de la col·lecció de Les Ulldes i el podeu trobar a la nostra botiga http://www.lesulldes.etsy.com/ junt amb les altres peces de la sèrie Goya.
Yo tuve un perrito. Nada del otro mundo.Pequeño y peludo. Se llamaba Buck, o Buqui de manera cariñosa.Me seguía por todas partes y me añoraba cuando no me veía, tanto si se trataba demedia hora o de una mañana entera. Notaba, como si de un radar se tratara, mi llegada a casa solo con oir la llave en la cerradura. Se hizo viejecito y perdió buena parte del oído: la vista también se acortó y ya no corría como antes.´Lo único que nunca perdió fué la adoración que me tenía. Su ama lo era todo para él y yo le tenía un gran afecto. Hace dos años que murió y muchas veces pienso en mi perrillo con añoranza.
Mirando uno de mis libros de pintura, me fijé en el perrito de la Duquesa de Alba en el cuadro de Goya "La Duquesa de Alba con vestido blanco". Se parece tanto a mi Buqui!- Hoy este perrito es un broche de esmalte de la colección de "Les Ulldes" y podéis encontrarlo en nuestra tienda http://www.lesulldes.etsy.com/ junto a las otras piezas de la serie Goya.


lunes, 7 de diciembre de 2009

granotes, princeses i prínceps


He vist a les notícies que la factoria Disney estrenarà properament una nova pel·lícula d'animació en la que la princesa és afroamericana, es a dir, negreta. Que fa el famós petó al príncep encantat, que és blanc,i que acaba convertida ella mateixa en granota.Es veu que és una peli adaptada als nous temps, on la noia no en té prou amb el príncep blau i vol triomfar també en la seva carrera. No hem d'oblidar que l'èxit d'Obama ha influït considerablement en el color de la princesa.
I jo em pregunto:- Seria molt oportunista ensenyar-vos ara la col·lecció de prínceps encantats que Les Ulldes varem treure com per art de màgia la passada primavera?

Són unes granotes molt simpàtiques que estarien encantades d'esser un original regal per aquestes festes. Les podeu trobar a http://www.lesulldes.etsy.com/ i al meu taller.
He visto en las noticias que la factoría Disney estrenará próximamente una nueva película de animación en la que la princesa es afroamericana, es decir, negrita. Que da el famoso beso al príncipe encantado, que es blanco, y que acaba ella misma convertida en rana. Se ve que es una peli adaptada a los nuevos tiempos, donde a la muchacha no le basta el príncipe azul y quiere triunfar también en su carrera. No debemos olvidar que el éxito de Obama ha influido considerablemente en el color de la princesa.
Y yo me pregunto: -Sería muy oportunista mostraros ahora la colección de príncipes encantados que Les Ulldes sacamos como por arte de magia la pasada primavera?
Son unas ranas muy simpáticas que estarían encantadas de ser un original regalo para estas fiestas. Podéis encontrarlas en www.lesulldes.etsy.com y en mi taller.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Te doy mis ojos

Avui es celebra el dia anti violència de gènere. Se n'ha parlat molt, i de moltes formes. M'agradaría que no es quedés tot en pura anécdota i que el malson pel que passen moltes dones es quedés en aixó: un malson que desapareix amb les primeres llums del matí.
M'esborrona el fet que els maltractaments es donin ja a edats molt tendres, doncs la única solució al problema sembla que seria la educació en totes les esferes . Si la nostra societat no havia estat mai tant preparada en tants àmbits, per què es dona tanta violencia de gènere?
Una darrera anotació per a totes les noies que comencen a surtir amb algun noi : no pots consentir-li que et controli, ni que et menysprei, que et cridi i sobretot, que et pegui.MAI!

Hoy se celebra el día anti violencia de género. Se ha hablado mucho y de muchas formas sobre ello. Me gustaría que no se quedara todo en pura anécdota y que la pesadilla por la que pasan muchas mujeres se quedara en eso: una pesadilla que desaparece con las primeras luces de la mañana.
Me causa escalofríos el hecho de que los maltratos se den ya a unas edades muy tempranas, pues la única solución al problema parece que sería la educación en todas las esferas. Si nuestra sociedad no había estado nunca tan preparada en tantos ámbitos, ¿por qué se da tanta violencia de género?
Una última anotación para todas las chicas que empiezan a salir con algún chico: No puedes consentirle que te controle,ni que te menosprecie, ni que te chille y sobre todo, que no te pegue.¡NUNCA!

martes, 24 de noviembre de 2009

Simon's Cat

La Marta m'ha enviat unes històries hilarants sobre un gatet. Escric aixó amb el Boris ronronejant a la falda. Realment...els gats són així!

Marta me ha enviado unas historias hilarantes sobre un gatito. Escribo esto con mi Boris ronroneando en mi regazo. Realmente...los gatos son así!


miércoles, 18 de noviembre de 2009

Un regalet

Avui, quan he embolicat aquest encàrrec, se m'ha acudit fer-ne un petit reportatge. No sé si em vé de l'época de botiguera o si dintre meu hi ha una nena que disfruta enormement embolicant paquetets.
Del que sí que n'estic ben segura, és que no enyoro res d'aquell temps passat.

Hoy, cuando he envuelto este encargo, se me ha antojado hacer un pequeño reportaje. No sé si me viene de mi época de comerciante o si en mi interior vive una niña que disfruta enormemente envolviendo paquetitos.
De lo que sí que estoy muy segura, es que no añoro nada aquel tiempo pasado.




Una peça com aquesta Ullde , creada amb tanta il·lusió , es mereix un bon embolcall. Sempre amb l'etiqueta que garantitza que es tracta d'un esmalt al foc.

Una pieza como esta "Ullde", creada con tanta ilusión, se merece un buen envoltorio. Siempre con la etiqueta que garantiza que se trata de un esmalte al fuego.




Una petita explicació de què és l'esmalt al foc i la peça que es presenta.
Una pequeña explicación de qué es el esmalte al fuego y de la pieza que se presenta.


Emboliquem amb un paper a to amb la capsa.
Envolvemos la caja con un papel a tono.

Unes cintes de colors per a donar-li al·legria...et Voilà!
Unas cintas de colores para darle alegría...et Voilà!


lunes, 16 de noviembre de 2009

Els meus nens i Sir Arthur Conan Doyle

He esperat impacient que els nens acabessin els seus dibuixos de Halloween per a penjar-los. Els han fet tant bé!- N'estic molt orgullosa. Crec fermament que d'ací uns anys podrem gaudir de les obres d'uns bons artistes plàstics i , qui sap si algun d'élls il·lustrarà llibres i contes per a fer-nos somniar.

He esperado impaciente a que los niños terminaran sus dibujos de Halloween para colgarlos . Lo han hecho tan bien!- Estoy muy orgullosa. Creo firmemente que dentro de unos años podremos disfrutar de las obras de unos buenos artistas plásticos y, quién sabe si alguno de ellos ilustrará libros y cuentos para hacernos soñar.





Veureu que hi han diversos estils i edats. Cap d'igual, car cada nen és únic.
Veréis que hay diversos estilos y edades. Ninguno igual a otro, pues cada niño es único.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Les joies d'en Hans





Aquestes peces que veieu formen part de la col·lecció "Hans Baldung Grien".
He volgut reproduir en esmalt l'estampat del vestit de la dama retratada. Trobo que és preciós, tant el disseny de les flors com el color.
Hans Baldung Grien (1484-1545) va ser un pintor alemany deixeble de Dürer. Molt conegut per pintures com "la mort i la donzella" i per la representació de nus femenins acompanyats de figures molt escabroses. El retrat d'aquesta dama és l'únic femení i signat que se li coneix. Pintat el 1530, es troba actualment al museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid.
Les meves joies d'aquesta col·lecció podeu trobar-les a la nova botiga Etsy :
www.blau25.etsy.com

Estas piezas que véis forman parte de la colección "Hans Baldung Grien".
He reproducido en esmalte el estampado del vestido de la dama retratada. Me parece precioso, tanto el diseño de las flores como el color.
Hans Baldung Grien (1484-1545) fué un pintor alemán discípulo de Durero. Muy conocido por pinturas como "La muerte y la doncella" y por su peculiar representación de desnudos femeninos junto a escabrosas figuras. El retrato de esta dama es el único femenino y firmado que se le conoce. Pintado el 1530, se encuentra actualmente en el museo Thyssen-Bornemisza, de Madrid.
Mis joyas de esta colección podéis encontrarlas en la nueva tienda Etsy:

domingo, 1 de noviembre de 2009

Tots Sants , Halloween i alguna cosa més

Al llarg d'aquesta setmana passada, hem tingut molta moguda. Molta espelma i un ambient entre tètric i de festa major. Hem preparat el Halloween. Si us he de ser franca, aquest esdeveniment importat no em fa massa gràcia, doncs a casa nostra hi ha una llarga tradició de Tots Sants . I cada any ens van colonitzant una miqueta més.
Aquí , antigament, s'explicaven obscurs contes a la vora del foc que la imaginació de cadascú tornava més o menys terrorífics.
Des de fa tres anys, pels voltants de Tots Sants, trio una història de por que faci les delícies dels meus alumnes (passar por els mola molt). Però amb molt de seny per què no convé que a les nits els pares es trobin els seus fills al seu llit.

A lo largo de esta semana pasada, hemos tenido mucha movida. Mucha vela y un ambiente entre tétrico y de fiesta mayor. Hemos preparado el Halloween. Si os he de ser franca, este acontecimiento importado no es de mi agrado, puesto que en casa existe una larga tradición de Todos los Santos. Y cada año nos van colonizando un poquito más.
Aquí, antiguamente, se contaban oscuros cuentos junto al fuego que la imaginación de cada cual tornaba más o menos terroríficos.
Desde hace tres años, cuando se acerca Todos los Santos, escojo una historia de miedo que haga las delícias de mis alumnos (pasar miedo mola mucho). Pero con mucho cuidado, pues no es conveniente que por las noches los padres se encuentren a sus hijos en su cama.


La Història d'enguany és "El gos dels Baskerville", de Sir Arthur Conan Doyle.
A partir de la llegenda que inclou aquesta novel·la, els nens han de triar l' escena que més els cridi l'atenció i dibuixar-la. Això comporta moltes coses: Veure en quina època es desenvolupen els fets, còm són les cases, les costums de la gent, els vestits...estudiar els animals que intervenen, la seva estructura i moviments. I sempre, sempre, fer volar la seva imaginació.
La Historia de este año es "El perro de los Baskerville", de Sir Arthur Conan Doyle.
A partir de la leyenda que incluye esta novela, los niños deben escoger la escena que más les atraiga y dibujarla. Esto comporta muchas cosas: Ves en que época se desarrollan los hechos, como son las casas, las costumbres de la gente, sus vestidos...estudiar los animales que intervengan, su estructura y movimientos. Y siempre,siempre, hacer volar su imaginación..


I voleu saber quina història ha tingut més èxit de totes les que he llegit? - Doncs "El monte de las ánimas", de Gustavo Adolfo Bécquer. On es parla de fantasmes i cementiris...
¿Y queréis saber qué historia ha triunfado más de todas las que he leído?- Pues "El monte de las ánimas", de Gustavo Adolfo Bécquer. En donde se habla de fantasmas y cementerios
Els nens imaginen cementiris i els grans els visitem.
Los niños imaginan cementerios y los mayores los visitamos.

Admirem aquestes obres d'Art...
Admiramos estas obras de Arte...

I veiem aquestes tombes. Si la mort ens iguala a tots, per què aquestes diferències?
Y vemos estas tumbas. Si la muerte nos iguala a todos,¿Por qué estas diferencias?


Potser el millor seria una cremació i que les cendres es fonguessin en el paisatge que un més s'estima. En la terra, els arbres...
A lo mejor, lo más interesante sería una cremación y que las cenizas se fundieran en el paisaje que uno más quiere. En la tierra, los árboles...

I en les pedres.
Y en las piedras.










domingo, 25 de octubre de 2009

Santa Úrsula a Valls

Santa Úrsula és per a Valls sinònim de castells. És la nostra diada castellera junt amb Sant Joan.
El so de la meva ciutat, avui, és el so de les gralles. Un so antic que s'enlaira amb els castells i una melodia que a primera hora del matí prepara la gent. Quant aquesta melodia es filtra per les meves finestres les matinades de festa, em complau tant!...Tanco els ulls i sento com mai que estic a casa .

Santa Ursula es para Valls sinónimo de "castells". Es ,con San Juan,nuestra festividad "castellera" .
El sonido de mi ciudad, hoy, es el de las "gralles"(una especie de dulzaina). Un sonido antiguo que se eleva junto a las torres humanas y una melodía que a primera hora de la mañana prepara a la gente. Cuando esta melodía se filtra por mis ventanas las madrugadas de fiesta, me complace tanto!...Cierro los ojos y siento como nunca que estoy en casa.


Aquest és el color de Valls avui.

Este es hoy el color de Valls.



I aquests són alguns dels castells que he vist a la Plaça del Blat, que he viscut junt a la moltíssima gent que emplenava l'espai .
Y éstos son algunos de los "castells" que he visto en la Plaza del Blat, que he vivido junto a la multitud que llenaba el lugar.




Algunes vegades les coses no van bé del tot ...
Algunas veces las cosas no van muy bien...


Però tots fem pinya. Els castells ens alliçonen com cap altra cosa de la bona feina en equip.
Pero, todos a una, aprendemos como nunca sobre el buen hacer del trabajo en equipo.




I són tot un estudi d'expressions.
También podemos estudiar infinitas expresiones.
Bé, com heu vist, he decidit d'escriure en català, car hi ha sentiments i vivències que m'és difícil d'expressar en cap altra llengua. No obstant, ho traduiré al castellà per a totes aquelles persones d'altres terres que segueixen aquest bloc.
Como habréis visto, he decidido escribir en catalán, puesto que mis sentimientos y mis vivencias son difíciles de expresar en otra lengua que no sea la mía. No obstante, haré la traducción al español para todas aquellas personas de otros lugares que siguen este bloc.










domingo, 18 de octubre de 2009

Pequeños artistas

Nuevamente las paredes de mi taller vuelven a llenarse de vida. Mis pequeños artistas ya hace unos días que han terminando la primera lámina del curso : sus vacaciones.


Algunos han plasmado lugares realmente vistos...

O lugares a los que les gustaría ir...


También hay quien tiene mucha imaginación...

Y quien añora su país y sus amiguitas.
Un tema que siempre apasiona es el agua. El mar azul con sus peces y sus tesoros



Y el mar como lugar donde más nos divertimos.



También mola visitar monumentos de la antigüedad..



Y nos apasionan los animales. Los que compiten en famosas carreras y los que pacen tranquilamente.



Este curso vamos a experimentar mucho con los materiales. Trabajaremos las técnicas mixtas , descubriremos nuevas visiones y ...nos lo pasaremos tan bien!








lunes, 12 de octubre de 2009

Blau25

Este collar forma parte de la colección "Carpaccio" que he creado a partir de la célebre pintura "Joven caballero en un paisaje". Cada pieza reproduce las distintas flores que aparecen en el cuadro, así como el pequeño hurón que corre entre la hierba.
La técnica empleada es conocida como "Limoges", y consiste en pintar sobre un fondo de esmalte blanco el dibujo elegido con unas pinturas vitrificables que después se cuecen entre 800 y 900ºC
Todo el montaje es de plata de ley.
Si os gusta esta joya y queréis ver toda la colección, podéis visitar mi nueva tienda Etsy:
Ah! Este collar tiene un nombre: "El jardín encantado"

domingo, 4 de octubre de 2009

Tintín



Hoy en Valls se ha celebrado la "5a.trobada tintinaire de Catalunya". Nuestro Pati se ha llenado de niños de todas las edades con una sonrisa de oreja a oreja viviendo los diversos actos que allí han tenido lugar: talleres, coleccionismo, música...

También hemos disfrutado de una exposición en la Sala Municipal de St. Roc sobre los orígenes de Tintín y su autor, así como una muestra de diversos objetos, libros,comics y muchos productos relacionados. Me han llamado especialmente la atención unos esbozos a lápiz en los que se aprecia el dominio del dibujo por parte de Hergé.


Y llegando a casa he recordado esta foto en la que un entregado papá leía a sus niñas una fantástica aventura de Tintín.





Me encanta esta foto. Pep ha sabido inculcar en nuestras hijas el amor por la lectura. ¿Qué niño podría rehuir un rato como éste?

martes, 15 de septiembre de 2009

La Bella Durmiente

Dormir...
Dormir un pesado sueño.
Dormir para huir.
Fundido en negro.

Dormir para soñar,
Fluir por otras realidades,
Soñar y reencontrar.
Volar en un espacio blanco.

Y permanecer...
Atados eternamente
Tierra, piedra y carne.


"La Bella Durmiente"- Esmalte sobre cobre y sobre piedra. Pié de hierro. 10 X 20 X 9 cm.

Esta pieza está en estos momentos en los "7emes rencontres internationales de l'email" en Morez (Francia) . Dormirá allí hasta el día 22 .

jueves, 10 de septiembre de 2009

La Diada

El 11 de Septiembre es el dia nacional de Catalunya. Nuestra Diada.

Como los catalanes somos muy originales, celebramos nuestra derrota . El 11 de septiembre de 1714 las tropas franco-españolas de Felipe V ocuparon Barcelona tras un larguísimo asedio y miles de muertos.

Pero , aparte de originales, los catalanes somos reivindicativos de nuestros derechos como nación. Por eso, cada 11 de Septiembre recordamos y reivindicamos.







CATALUNYA . Esmalte sobre cobre. Base de piedra. 32 x 27 x 20
Las cuatro barras de nuestro escudo emergen de la piedra como tubos de un órgano que propaga nuestra lengua como si fuese música.
El rojo de estas barras está hecho de sangre. La de nuestros mártires que se mezcla con la de todas las gentes que a lo largo de la historia conforman nuestra nación.
El oro significa el intelecto brillante de todos nuestros pensadores y creadores .
Y el azul es el color de nuestro mar. El Mediterráneo.