Quan comença un nou any ens agrada fer projectes, pensar què volem aconseguir, plantejar-nos nous reptes o simplement somiar.
En tornar de les vacances de Nadal vaig demanar als meus alumnes que dibuixessin allò que més il·lusió els fés. Un pensament bonic que podia ser personal, o de caire social, o un desig pel nou any.
Dibuixar els nostres anhels és una bona manera de visualitzar-los i fer-los possible.
A dalt, la Júlia amb 8 anys ens mostra quina il·lusió li faria tindre el seu gosset.
El Rubén , també amb 8 anys espera jugar i jugar molt.
La Irene , amb 11 anys seria molt feliç en un creuer.
Aqui tenim l'Édgar jugant al futbol en un equip escollit.
Viatjar és tant bonic ! - La Marta té 12 anys i li encantaria pujar a la Torre de Pisa.
A partir dels 13-14 anys, la problemàtica social es fa palesa. A dalt, l'Anna vol veure una llar per a tothom.
La Núria està molt afectada per la guerra de Síria. La sang , les explosions, la fam, la violència...Que s'acabi.
Arribant a 4t. d'ESO, les noies i els nois han de decidir quin camí prenen pels futurs estudis.
La Marina vol estudiar Art, però l'entorn no ho té tant clar.
Nedar voltada de dofins seria molt emocionant. A la Cèlia li encantaria.
La Íria desitja trobar un camí que s'obri clar i lluminós.
Patinar i tocar el cel . Oi Maria ?
I quan s'entreveu la majoria d'edat pel proper estiu, en Guillem marca un camí per a trepitjar fort , deixant enrere els passos infantils.