domingo, 29 de agosto de 2010

Béatrice Bizot



La vaig descobrir aquesta setmana, en una visita al MAMT (Museu d'Art Modern de Tarragona), i m'ha fascinat. Hi havia un cap de bronze tallat a tires verticals, tant preciós, que he hagut d'investigar. Estic al·lucinant!
Per si en voleu més, visiteu la seva Web : www.beatricebizot.com



La descubrí esta semana en una visita al MAMT (Museu d'Art Modern de Tarragona), y me ha fascinado. Tenían una cabeza de bronce cortado a tiras vericales, tan precioso, que he tenido que investigar. Estoy alucinando!
Por si queréis más, visitad su web : www.beatricebizot.com

sábado, 21 de agosto de 2010

Novetats!



Estimats, estimades...fa temps que em ronda una idea .
Durant molt de temps, el desembre l'he dedicat a la divulgació de l'esmalt entre els meus alumnes de dibuix i pintura. Aquestes classes sempre s'han viscut com a quelcom extraordinari i una mica màgic i moltes vegades em preguntaven si n'hi hauria més.
Ara, m'he plantejat les classes d'esmalt com a una activitat per a seguir al llarg del curs.
Per a començar, he decidit d'organitzar un curset d'iniciació a l'esmalt. Deu hores repartides en
cinc dies per a començar a assaborir tota la màgia d'aquest meravellós ofici .
I començarem el dia 1 de setembre!


Queridos, queridas...hace tiempo que me ronda una idea.
Durante mucho tiempo, he estado dedicando el diciembre a la divulgación del esmalte entre mis alumnos de dibujo y pintura. Estas clases siempre se han vivido como algo extraordinario y un poco mágico y muchas veces me preguntaban si habría más.
Ahora, me he planteado las clases de esmalte como una actividad a seguir a lo largo del curso.
Para empezar, he decidido organizar un cursillo de iniciación al esmalte. Diez horas repartidas en cinco días para empezar a saborear toda la magia de este maravilloso oficio.
Y empezaremos el 1 de septiembre!

jueves, 19 de agosto de 2010

Del tren a Roma


I vet-ho aqui. El tren!- Aquesta màquina ens va portar de Venta de Baños a Frómista, fent les delícies del Pep i de tots aquells que estan enamorats del vapor i dels trens. El seu nom: Verraco. La varen batejar així per la manera que té de bramar en frenar, semblant al crit estrident d'un porc.
La Verraco ens va portar a descobrir una vila romana espectacular: La Olmeda.
Y he aquí .¡ El tren! - Esta máquina nos transportó de Venta de Baños a Frómista, haciendo las delicias de Pep y de todos aquellos que están enamorados del vapor y de los trenes. Su nombre: Verraco. La bautizaron así por la manera que tiene de bramar al frenar, parecida al grito estridente de un cerdo.
La Verraco nos llevó a descubrir una villa romana espectacular: La Olmeda.




A l'entrada, aquesta reproducció d'un bust romà ens dóna la benvinguda. Una projecció a sobre la figura i una veu en off ens sorpren i encanta els més petits.
En la entrada, esta reproducción de un busto romano nos da la bienvenida. Una proyección sobre la figura y una voz en off nos sorprende y encanta a los más pequeños.



Molts metres de vila...
Muchos metros de villa...




I uns mosaics impressionants!
Y unos mosaicos impresionantes!
Us deixo a Manel per a acabar, i l'enllaç per si en voleu saber més.
Os dejo a Manel para acabar, y el enlace por si queréis saber más.

http://www.villaromanalaolmeda.com/

miércoles, 18 de agosto de 2010

pedres i gira-sols


És bonic canviar de paisatges. Veure, mirar i assimilar. Els colors que van canviant d'una zona a una altra i el relleu que pot ser aspre i esquerp o suau i arrodonit. Textures i olors completant tot l'espectacle de la natura.
Els camps que corrien a través de la finestreta els he vist suaus, d'un ocre matisat de mil tonaliats: des d'el groc de Nàpols fins al siena pintant uns camps de blat ja segat i que m'hauria encisat de veure ben alt, ondulant-se al vent (encara que m'han dit que això és literatura).
Aquests ocres conviuen amb els verds de les parades més tendres, retalls de terra d'un rosa fosc i pinzellades blaves de l'alfals. Tot conforma un tapís sense estridències, suau i plà.
Però en aparéixer els gira-sols, el groc és tant llampant, que tot és llum .
Es bonito cambiar de paisajes. Ver, mirar y asimilar. Los colores que van cambiando de una zona a otra y el relieve que puede ser áspero y huraño o suave y redondeado. Texturas y olores completan todo el espectáculo de la naturaleza.
Los campos que corrían a través de la ventanilla los he visto suaves, de un ocre matizado en mil tonalidades: desde el amarillo de Nápoles hasta el siena pintando unos campos de trigo ya segado y que me hubiera encantado contemplarlo bien alto, ondulándose al viento (aunque me han dicho que esto es literatura).
Estos ocres conviven con los verdes de las siembras más tiernas, retazos de tierra de un rosa oscuro y pinceladas azules de la alfalfa. Todo conforma un tapiz sin estridencias, suave y llano.
Pero cuando aparecen los girasoles, el amarillo es tan reluciente, que todo es luz.

A Moarves de Ojeda, al costat de la carretera i com si res, apareix aquesta meravella: La parroquia de Sant Joan Baptista.
En Moarves de Ojeda, al lado de la carretera y como si nada, aparece esta maravilla: La parroquia de San Juan Bautista.




Aquest capitell ens va recordar , per la postura de les noies ,una figura emblemàtica del claustre de Santes Creus: La sirena de les dues cúes.
Este capitel nos recordó, por la postura de las muchachas, una figura emblemática del claustro de Santes Creus: La sirena de dos colas.



Enfront de l'esglèsia, aquest escut.
Enfrente de la iglesia, este escudo.


I a Cervera del Pisuerga, aquest altre. Molt xocant la distribució i postura dels personatges.
Y en Cervera del Pisuerga, este otro. Muy chocante la distribución y postura de los personajes.




martes, 17 de agosto de 2010

Astudillo i Aguilar de Campoo


Després de Valladolid, i cap al tard, vàrem fer cap a Astudillo.
Astudillo és el poble bressol de la família del Manuel. I és preciós!- La Marta va fotografiar aquestes xemeneies rodones, retallades sobre un cel blau, blau. La pedra és la base de les cases, conferint-li un aspecte fort i antic. I sota els suaus turons que l'esguarden, hi trobem petits locals on la gent s'hi reuneix, hi tasta vins i fins i tot té cura d'uns bons barrils on criar el seu propi vi. En un d'aquests encantadors locals , vàrem sopar les delicatessen de la terra i vàrem gaudir de bon vi i millor companyia.
Después de Valladolid, y al caer la tarde, llegamos a Astudillo.
Astudillo es el pueblo cuna de la familia de Manuel. ¡Y es precioso!- Marta fotografió estas chimeneas redondas, recortando un cielo azul, azul. La piedra es la base de las casas, confiriéndole un aspecto fuerte y antiguo. Y bajo las suaves lomas que lo observan, encontramos pequeños locales donde la gente se reúne, prueba vinos y hasta cuida unos buenos barriles donde cría su propio vino.
En uno de estos encantadores locales, cenamos las delicatessen de la tierra y disfrutamos del buen vino y de mejor compañía.
L'endemà, Aguilar de Campoo. El Monestir de Sta. María la Real guarda capitells romànics tant delicats com aquest que estem admirant.
Al día siguiente, Aguilar de Campoo. El Monasterio de Sta. María la Real guarda capiteles románico tan delicados como este que estamos admirando.

La Maria i la Isabel en el claustre.
María e Isabel en el claustro.

La nostra fotògrafa en els passadissos del mateix edifici, on s'hi imparteixen classes. Quin luxe aprendre en aquest ambient!
Nuestra fotógrafa en los pasillos del mismo edificio, donde se imparten clases. ¡Qué lujo aprender en este ambiente!




I per a no prendre's la vida massa seriosament, el Pep va fotografiar una Sta. Teresa bastant peculiar.
Y para no tomarse la vida de un modo demasiado serio, Pep fotografió una Sta. Teresa bastante peculiar.





lunes, 16 de agosto de 2010

Valladolid

Camí de Palencia, la visita a Valladolid és obligada.
Camino de Palencia, la visita a Valladolid es obligada.

En la façana de l'antiga Universitat, la Cultura trepitja la ignorància.
En la fachada de la antigua Universidad, la Cultura pisotea a la Ignorancia.


Caminant pel carrer, ens embadalim en aquesta finestra , i al girar el cap ens trobem amb aquesta imponent façana...
Caminando por la calle, nos embobamos bajo esta ventana, y al girar la cabeza nos encontramos con esta imponente fachada...

Seguint a la dreta...
Siguiendo por la derecha...


Chillida és com un oasi emmig de tant barroquisme.
Chillida es como un oasis entre tanto barroquismo.

Fem cap al Museu Nacional Col·legi de Sant Gregori, on al·lucinem amb la col·lecció d'escultura barroca i amb el mateix edifici.
Llegamos al Museo Nacional Colegio de San Gregorio, donde alucinamos con la colección de escultura barroca y con el mismo edificio.


Des de talles com aquest senyor tant eixerit...
Desde tallas como este señor tan pizpireto...

A aquesta deliciosa Sagrada Família.
A esta deliciosa Sagrada Familia.

El rei i jo...
El rey y yo...

I el realisme punyent del barroc en tota la seva magnitud.
Y el realismo hiriente del barroco en toda su magnitud.
Fotos del Pep.







sábado, 14 de agosto de 2010

Madrid 2


Després de passar el matí al Prado, a dinar. I, vet-ho aqui! - en el mateix carrer del restaurant vàrem descobrir una impressionant exposició de fotografia de l' Helen Levitt (1913-2009) a la Fundació ICO. Es tracta d'una extensíssima mostra d'imatges urbanes on veiem la canalla dels barris humils de Nova York ademés dels graffitis que apareixien en les parets . Un excel·lent document social de la cultura popular americana entre els anys 1936 i 1993.

Después de pasar la mañana en el Prado, a comer. Y, sorpresa! - en la misma calle del restaurante descubrimos una impresionante exposición de fotografía de Helen Levitt (1913-2009) en la Fundación ICO. Se trata de una extensísima muestra de imágenes urbanas donde vemos los niños de los barrios humildes de Nueva York además de los graffitis que aparecían en las paredes. Un excelente documento social de la cultura popular americana entre los años 1936 y 1993.




I a la tarda vàrem fer cap al Thyssen per a assaborir la deliciosa exposició dedicada a Ghirlandaio i el renaixement a Florencia.
La protagonista és la Giovanna degli Albizzi Tornabuoni amb el retrat que li va pintar el mencionat artista.
Una obra mestra que m'encanta!- Resulta que aquest és un retrat pòstum. És a dir: quan Ghirlandaio la va pintar, feia gairebé dos anys que la model havia mort a causa d'un embaràs als 19 anys . La família li va voler retre aquest homenatge encarregant la pintura per a colocar-la en un lloc d'honor en el Palazzo Tornabuoni. L'artista va plasmar com mai la bellesa, l'estatus com a esposa d'un noble, i la seva virtut.
Ademés, ens ofereixen tot un estudi tècnic de còm es va executar la pintura : composició, raigs X,els pigments emprats...sense oblidar diferent pintures de l'època que plasmen l'esperit i la vida del renaixement.
Com l'art d'aquesta època em té el cor robat, vaig surtir d'un feliç!...
Y por la tarde llegamos al Thyssen para saborear la deliciosa exposición dedicada a Ghirlandaio y el renacimiento florentino.
La protagonista es Giovanna degli Albizzi Tornabuoni con el retrato que le pintó el mencionado artista.
Una obra maestra que me encanta!- Resulta que es un retrato póstumo, es decir, cuando Ghirlandaio la pintó, hacía casi dos años que la modelo había fallecido a resultas de un embarazo a los 19 años. La familia quiso rendirle un homenaje encargando la pintura para colocarla en un lugar de honor en el Palazzo Tornabuoni. El artista plasmó como nunca la belleza, el estatus como esposa de un noble y la virtud.
Además, se nos ofrece todo un estudio técnico de como se ejecutó la pintura : composición, rayos X, pigmentos empleados...sin olvidar distintas pinturas de la época que plasman el espíritu y la vida del renacimiento.
Como el arte de esta época me fascina, salí de un feliz!...
Les fotos són de la Marta.


miércoles, 11 de agosto de 2010

Madrid i el Prado

La primera visita va ser Madrid, on s'hi poden veure dues exposicions que em venien molt de gust: La dedicada a Turner , al Prado, i la de Ghirlandaio i el renaixement al Thyssen.


Cap al Prado em vàren cridar l'atenció aquest arbrets. Jo n'havia dibuixat fa temps uns de molt semblants creient que no exixtien. He comprovat que si, que existeixen.

Hacia el Prado me llamaron la atención estos arbolitos. Yo había dibujado unos muy parecidos hace años, creyendo que no existían. He comprobado que sí, que existen.


L' exposició de Turner, molt extensa, ens demostra la dèria que tenia per a superar a qualsevol pintor . Ens han penjat l'original i al costat la còpia d'en Turner...i ens quedem amb els originals. Si em pregunteu quin quadre trio, us diré que la noia a la finestra...de Rembrandt. No podia apartar la mirada d'aquest retrat. Quant a les teles de Turner, les més abstractes, on és éll mateix i ens ofereix un avançament a moviments posteriors, com ara l'impressionisme.
Després d'aquesta exposició vàrem visitar la pintura del s. XIX, que ens va plaure molt.
En arribar a les obres de Madrazo (quin gran artista!) les meves filles , en veure la senyora de dalt varen exclamar, tot imitant-la : "pasteliiitos!!" i ja vàrem tindre tema per a tot el viatge.
Podeu comprovar-ho en la foto.
Per cert: la senyora en qüestió és la model Aline Masson amb mantellina blanca.
La exposición de Turner, muy extensa, nos demuestra el interés que tenía para superar a cualquier pintor. Nos han colgado el original y al lado la copia de Turner...y nos quedamos con los originales.
Si me preguntáis qué cuadro escojo, os diré que la Muchacha en la ventana...de Rembrandt. No podia apartar la mirada de este retrato. En cuanto a las telas de Turner,las más abstractas, donde es él mismo y nos ofrece un avance de movimientos posteriores como el impresionismo.
Después de esta exposición visitamos la pintura del s. XIX, que nos encantó. Llegando a las obras de Madrazo (qué gran artista!) mis hijas, viendo la señora de arriba , exclamaron: "pasteliiitos"...y ya tuvimos tema para todo el viaje.
Podéis comprobarlo en la foto.
Por cierto: la señora en cuestión es la modelo Aline Masson con mantilla blanca.

martes, 10 de agosto de 2010

Escapada


Feia temps que voliem visitar la família del nostre Manuel, i les terres de Palencia. I ara hem tingut la ocasió: A partir d'un Tren del Romànic que va de Venta de Baños a Frómista hem elaborat una escapada en família de la que hem tornat exhultants.
Per tot el que hem vist i per la fantàstica família que ens ha acollit amb els braços oberts .
Ara toca posar ordre físic i mental a totes les imatges que portem. Aniré penjant-ne algunes en els propers dies.

Hacía tiempo que queríamos visitar la familia de nuestro Manuel, y las tierras de Palencia. Y ahora hemos tenido la ocasión: A partir de un Tren del Románico que va de Venta de Baños a Frómista hemos elaborado una escapada en familia de la que hemos regresado exhultantes.
Por todo lo que hemos visto y por la fantástica familia que nos ha acogido con los brazos abiertos.
Ahora toca poner orden físico y mental a todas las imágenes que nos hemos traído. Iré colgando algunas en los próximos días.