Sempre m'ha agradat el blau, en tots i cadascun de les seves tonalitats i matisos. De fet, és un color que habitualment agrada a tothom. Petits i grans .
Darrerament, a mida que vaig posant anys i potser també pel meu contacte diari amb els nens, em venen a la memòria escenes i colors associats a la meva infantesa .
Recordo vivament la galeria de la casa del Carrer de la Cort, on hi havia un safareig en el que la meva mare hi rentava la roba , uns fil-ferro per a estendre-la i unes torretes amb plantes de grans fulles verdes.
Les parets eren blaves, d'un blau cel un tant deslluït . Blau tradicional en les cases antigues aconseguit barrejant pintura blanca amb el blauet de la roba.
El quadre que apareix a sota il·lustra molt bé aquests patis interiors . És obra de Santiago Rusiñol i el podeu admirar al Museu de Montserrat.
El blau perdura en alguns indrets ben cuidats, i en altres l'abandó i la degradació creen textures i tonalitats ben suggerents.
Trobar un tros d'aquestes parets m'ha portat a evocar, imaginar i pintar obres com aquestes
