viernes, 31 de agosto de 2012

EMPEDRAT AMB MONGETES





L'Agost s'acaba. I les calors (Gràcies a Déu!).
I les vacances (pels qui n'han tingut).
Amb la fi de les vacances, tot gira al voltant a la tornada a l'Escola. I jo associo la tornada al Cole amb folrar llibres, les sabates noves... i les monges.

Avui he preparat aquest empedrat tant fàcil com a bo. Amb mongetes, clar!

Necessitarem, per a 4 persones:

- 300 grs. de mongetes.
- 200 grs. de bacallà (remullat i esqueixat).
- 2 tomàquets.
- 1 ceba tendra que no sigui petita.
- 2 ous durs.
- Olives negres.
- salsa vinagreta, amb la proporció de 12 cullerades d'oli d'oliva per a 3 de vinagre , sal i una mica de pebre.
   (en aquesta recepta no hi he posat sal, perquè el bacallà ja en porta i les olives també)

En un recipient hi posem , primer, les mongetes, després el bacallà, el tomàquet tallat a dauets petits i la ceba també tallada ben petita.
Ho reguem amb la vinagreta i ho barregem.
Hi distribuïm els ous durs i les olives i acabem d'amanir amb una mica de vinagreta que hem reservat.

Les mongetes-joia són d'esmalt i metacrilat i podeu trobar-les a :
 www.lesulldes.etsy.com

I al taller, clar!








lunes, 27 de agosto de 2012

PEL FRANCESC




Heus aqui l'encàrrec que m'ha ocupat darrerament i del que fa uns dies us n'avançava un detall .
Ara comprendreu perquè m'ho he passat tant bé jugant amb els playmòbils.

El Francesc ha cel·lebrat el seu 18 aniversari i els seus pares li han volgut dedicar aquest esmalt.
M'he assabentat que és un noi brillant, amb un expedient acadèmic insuperable i una personalitat fascinant. I ,ademés,és un apassionat dels playmòbils!. Els col·lecciona i en té cura junt amb el seu castell.
Per això, la seva mare va portar-me al taller una bona colla de figuretes per poder-les tindre a les mans i obrar en conseqüència.
Com us he dit, és un bon estudiant i està a punt de començar la seva carrera  a ESADE .
En aquesta peça he volgut unir aquest món de fantasia amb el futur empresarial.

He partit de la idea d'una única peça quadrada dividint-la en una ziga-zaga que ens recorda els gràfics de les estadístiques . Els dos móns són diferents, l'un és oníric i quasi infantil. L'altre és quadriculat, amb solcs i detalls gravats a l'àcid. No obstant, els colors ofereixen una continuïtat, ara transparents, ara opacs.
El conjunt queda reunificat per una planxa de llautó polit , fixada a sota, deixant la línia descoberta.
El cavaller, d'un vermell vibrant amb els detalls de plata brunyible trenca l'estructura quadrada i li aporta molta vida.
Ademés d'un petit homenatge al Francesc, aquest esmalt suposa l'auguri d'un futur brillant i el desig que mai oblidi el seu nen interior .

Per cert, m'han dit que li ha agradat molt !






domingo, 26 de agosto de 2012

SUNDAY SMILE


He descobert aquesta preciosa cançó fa uns dies, tot i que ja fa un temps que sona.
Que gaudiu d'aquest darrer diumenge d'agost (o del que queda) i que aquest somriure de diumenge perduri tota la setmana en els vostres llavis.



viernes, 24 de agosto de 2012

GASPATXO VERD AMB MINIATURES


Avui he fet aquest gaspatxo verd , ben diferent del clàssic de tomàquet.
Una recepta per a combatre aquestes calors i no quedar-se convertits en un tollet d'aigua.

Per a 4 - 6 persones, necessitem:

-1 pebrot verd petit
-1 cogombre
-1 ceba tendra
-1 poma granny (verda)
-1/2 alvocat
-2 tomàquets, o 1 si és gros
-el suc de 1/2 llimona, o d'una sencera si és petita
-sal
-pebre
-aigua mineral ben freda
-unes fulletes de menta i/o d'alfàbrega

Passem per la batidora el pebrotet, la ceba , el cogombre, l'alvocat i la poma ,tot tallat petit.
Ho colem amb el xino, tot i afegint-hi  aigua freda. (la quantitat d'aigua dependrà de si us agrada més clar o més tipus puré).
Hi afegim el suc de llimona, la sal i el pebre negre.

Ho distribuïm en bols individuals. Al centre, hi dipositem el tomàquet tallat a quadradets petits, adornat d'unes fulles d'alfàbrega i/o de menta.
Un pessic de sal maldon a sobre del tomaquet i un rajolí d'oli d'oliva fan la resta.

El color verd tant bonic d'aquest gaspatxo m'ha evocat la pintura de Víttore Carpaccio, jove cavaller en un paisatge. És una pintura del 1510 i no és massa convencional, com el gust d'aquesta recepta.
Veureu que hi he posat un braçalet .Éstà composat per cinc esmalts que reprodueixen les flors que apareixen en la pintura. Hi surten totes menys unes, que les he inventat. Si us vé de gust , us podeu entretindre buscant-les !

La fotografia d'aquesta composició és de la Marta.

Aqui teniu la pintura de Carpaccio.

Recepta per a fer les miniatures en esmalt:

Necessitem :

-les bases en coure
-esmalt blanc opac
-contraesmalt
-colemail
-vitris
-essència o bé oli de parafina
-pinzells de pèl de marta de diferents núms
-forn especial per a esmalts

Començarem netejant els coures : els banyem en una disolució d'àcid nítric rebaixat amb aigua. Els treiem, els esbandim amb aigua corrent i els neutralitzem amb bicarbonat. Ho deixem impecablement net.
En el revers del coure hi pintem una mica de colemail i a continuació hi apliquem el contraesmalt. Ho deixem assecar molt bé.
Girem les planxetes i hi apliquem un esmalt blanc opac en humit .Quan està sec del tot ho coem a 900º.
Com que ens agrada que la superficie esmaltada estigui perfecte, un cop refredat i amb les vores lapidades, hi apliquem una segona capa d'esmalt. Repetim la cuita i la lapidada.
Amb un pinzell molt fi ( 000 - 00000) anem pintant les flors amb els vitrificables que, com que venen en pols,  hem pastat amb l'oli de parafina fins a aconseguir una pintura que ens recorda la pintura a l'oli .
Fem una cuita, després d'assegurar-nos que l'oli s'ha evaporat. Això s'aconsegueix posant les planxes a la fibra de coure i, amb l'ajuda d'una pala o espàtula, els entrem i els treiem del forn fins a veure que no fumegen. Llavors fem una cuita.
Podem repetir l' operació fins a aconseguir els matisos i les qualitats que desitgem.

Només ens resta montar les peces com més ens agradi.

Bon appetit i bons esmalts!!




jueves, 23 de agosto de 2012

ECCE HOMO

Internet en va plé.
I tothom en parla.
Fins i tot a l'extranger.
Una senyora de Borja, un poble de Saragossa, va "restaurar" l'ecce homo que tenen en una paret del santuari. Diu que altres vegades ja li  havia arreglat la túnica. Però amb el cap...se li va escapar la mà.
I jo pregunto: Per què li vàren deixar fer?
I penso que si no s'hagués donat aquest desafortunat cas, aquesta figura s'hagués deixat perdre. Ara , correm-hi tots . Aquest és un cas de desidia amb el patrimoni, un flagrant cas d'ignorància .
I ja se sap : la ignorància és molt valenta !


sábado, 18 de agosto de 2012

JUGANT


Estic ultimant un encàrrec.
Aquesta petita peça que veieu està pintada amb plata brunyible sobre un fons d'esmalt vermell opac.

M'ho estic passant pipa!


miércoles, 15 de agosto de 2012

MARIA ANTONIETA







Ho he tornat a fer.
No ho he pogut evitar.
La passaven aquesta tarda per la tele. Tarda de festa, després de dinar. I hem dinat tard.
Així que...l'he vist novament. I novament m'he quedat embadalida.
Em pregunto perquè.
 Pels preciosos vestits?...per la delirant decoració rococó?...pels colors?...la música?






Penso que aquesta peli és com una gran safata de macarons . M'encanta!!