miércoles, 24 de noviembre de 2010

Gossets

Aquest cocker forma part d'una petita col·lecció de mascotes per a la solapa, o pel jersei, o la camisa...o per a subjectar un foulard.
Tot un detall per a regalar aquest Nadal.


...


Este cocker forma parte de una pequeña colección de mascotas para la solapa, o para el jersey, o la camisa...o para sujetar un foulard.
Todo un detalle para regalar en estas Navidades.

viernes, 19 de noviembre de 2010

Puntes


Fa algun temps que estic treballant amb puntes i blondes. Vaig començar fa bastants anys en uns esmalts relacionats amb la Carmen de Bizet, on la mantellina de la noia era de blonda esmaltada. Ara, he recuperat un petit tresor que tinc en un armari . Puntes antigues que feien les delícies de les nostres àvies i ara de les nostres filles (pregunteu a les meves sobre la capsa de dalt de l'armari)
Aquestes peces formen part d'una col·lecció d'edició limitada per aquestes properes festes. Peces molt femenines amb un cert aire vintage i a uns preus també molt limitats.
Els esmalts són sobre aram i les petites tulipes són de cristall xec.
Les arracades de baix, ademés, porten unes perletes cultivades i el darrera és vermell. La inspiració, les sabates de Christian Louboutin, en les que la sola és vermella...i em fascinen!
...
Hace algún tiempo que vengo trabajando con puntillas y blondas. Empecé hace ya bastantes años con unos esmaltes relacionados con la Carmen de Bizet, en los cuales la mantilla de la muchacha era de blonda esmaltada.
Ahora, he recuperado un pequeño tesoro que tengo en un armario. Puntillas antiguas que hacían las delicias de nuestras abuelas y ahora de nuestras hijas (preguntad a las mías por la caja de arriba del armario)
Estas piezas forman parte de una colección de edición limitada para estas próximas fiestas. Piezas muy femeninas con cierto aire "vintage" y a unos precios también muy limitados.
Los esmaltes son sobre cobre y las pequeñas tulipas , de cristal checo.
Los pendientes de abajo, además, lucen unas perlitas cultivadas y el reverso es rojo. La inspiración, los zapatos de Christian Louboutin, en los que la suela es roja...y me fascinan!

jueves, 18 de noviembre de 2010

Per a l'Anna












Fa uns dies la meva estimada alumna Anna Roca va patir un desafortunat accident anant a l'Institut. Tot el grup del divendres ho va sentir especialment, doncs l'Anna és una noia absolutament adorable amb tothom.
Així que, a voluntad de tot el grup, li hem dedicat unes petites il·lustracions amb tot el nostre cor.
Com que l'Anna és inseparable del seu Pinxo, aquest gatet apareix per tot arreu, ademés de tot el que les seves companyes han trobat que fa referència al seu tarannà.
Desitgem que es recuperi del tot i que molt aviat pugui vindre a Dibuix, on s'hi troba a faltar.
...
Hace unos días, mi querida alumna Anna Roca sufrió un desafortunado accidente yendo al Instituto. Todo el grupo de los viernes lo sintió especialmente, pues Anna es una muchacha absolutamente adorable con todo el mundo.
Así que, a voluntd de todo el grupo, le hemos dedicado unas pequeñas ilustraciones con todo nuestro corazón.
Como Anna es inseparable de su Pinxo, este gatito aparece en totas partes, además de todo lo que sus compañeras han hallado como referencias suyas.
Deseamos que se recupere totalmente y que muy pronto pueda venir a Dibujo, donde la echamos de menos.




miércoles, 17 de noviembre de 2010

Terror light


Aquests són els dibuixos dels més petits. De 5,7 i 9 anys.
El relat per a ells va ser "El monte de las ánimas", de Béquer. Una història que sempre té molt d'èxit i que alumnes més grans que vàren dibuixar-la amb anterioritat encara recorden com una de les millors.
La làmina més petita és del Pol, de 5 anys. Un univers d'imaginació que encara es cansa pintant en paper gran.
A sota , l'Ariadna que té 7 any,ens ha portat a les muntanyes quan tota la cort d'esperits surten de les tombes, afegint-hi un súper-fantasma que porta la banda blava que es menciona a la llegenda com si fós una bufanda.
La il·lustració de dalt a la dreta és de l'Alguer, un petit gran artista que ens recrea la nit de por que passa la Beatriz. Fixeu-vos que, malgrat la època, la noia ens porta un pijama molt divertit.
I a sota, la Irene, que té 9 anys com el seu company, també ha dibuixat aquesta nit terrorífica amb un peculiar fantasma.
Quan les històries que es llegeixen a classe són d'un temps passat, el procés que segueixo és, a part del relat, intentar d'explicar-los l'època . Costums, els vestits, els mobles...dibuixant i veient llibres d'Història de l'Art . I al final, quasi sempre la mateixa pregunta: "Teresa, això va passar de veritat? "

...

Estos son los dibujos de losmás pequeños. De 5, 7 y 9 años.
El relato fué, para ellos, "El monte de las ánimas", de Béquer. Una historia que siempre tiene mucho éxito y que alumnos mayores que la dibujaron anteriormente, todavía recuerdan como una de las mejores.
La lámina pequeña es de Pol, de 5 años. Un universo de imaginación que todavía se cansa al pintar en papel grande.
Debajo, Ariadna, de 7 años, nos ha transportado a las montañas cuando toda la corte de espíritus salen de sus tumbas, añadiendo un super-fantasma que lleva la banda azul mencionada en la leyenda como si fuese una bufanda.
Arriba a la derecha Alguer, un pequeño gran artista, recrea la noche de terror que pasa Beatriz. Fijaros en el divertido pijama de la chica, independientemente de la época.
La ilustración de debajo es de Irene, que tiene 9 años como su compañero.También ha dibujado esta terrorífica noche, pero con un peculiar fantasma.
Cuando las historias que se leen en clase son de tiempos pasados,el proceso que sigo es, a parte del relato, intentar explicarles la época. Costumbres, vestidos, muebles...dibujando y viendo libros de Historia del Arte. Y al final, casi siempe la misma pregunta. "Teresa, esto sucedió de verdad?

viernes, 12 de noviembre de 2010

Terror amb tècniques mixtes


Aquests dibuixos pertanyen als meus alumnes d'edats compreses entre els 9 i els 15 anys. El relat de Halloween és el mateix que en el grup exposat anteriorment, però aquests nens han triat la combinació de ceres, aquarel·la, carbonet i témpera. Val a dir que com més petits són , les il·lustracions són menys tètriques .
...
Estos dibujos pertenecen a mis alumnos de edades comprendidas entre los 9 y los 15 años. El relato de Halloween es el mismo que en el grupo expuesto anteriormente, pero estos niños han escogido la combinación de ceras, acuarelas,carboncillo y témpera. Cabe decir que cuanto más pequeños son, las ilustraciones son menos tétricas.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Terror al carbonet


Aquí teniu els primers resultats:
Molta negror, molt de carbonet, una mica de cera fosa, una mica de por ...i molta diversió.
Les edats, de 12 ,13 i 17 anys.
...
Aquí tenéis los primeros resultados:
Mucha negrura, mucho carboncillo, un poco de cera fundida, un poco de miedo...y mucha diversión.
Las edades, de 12,13 y 17 años.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Festa!


Ahir al matí, mentre feinejava per casa, vàrem encendre la tele per veure còm havia quedat l'interior de la Sagrada Família . La cerimonia estava ja bastant avançada i jo, que no sóc massa practicant, vaig quedar com a fascinada davant del que véia: Una immensa coreografia. I molt de color.
Sobre un fons blanc i cru, centenars de punts entre vermells i magenta. Algunes pinzellades verd festuc donàven el contrapunt. I el ballet : ara li treuen la gorreta, ara li posen...ara li canvien.
M'he informat, i resulta que els puntets vermells i magenta s'anomenen Solideo. Les peces blanques i cru són Casulles i que la Mitra és aquell sombrero alt que ara es porta i ara no.
Però el moment culminant va ser quan al Papa li vàren posar uns maniguets en conjunt a un davantal blanc, amb plisat soleil i ribets daurats per a extendre una generosa capa d'oli per sobre la pedra que després seria l'altar. Tot amb cent mans col·laboradores. Vaig fixar-me en l'increïble Roquet de l'ajudant del Papa: Quines puntes! - Tot el que estava veient era digne d'una desfilada de Jean Paul Gaultier! . Des d'un bon principi que vaig estar pensant: el tip de treballar que s'hauran fet tot un exércit de monges!
I llavors, en vàren aparéixer tres amb unes safates . Contrastant amb el desplegament de colorins, elles vestien totalment de negre. I , malgrat que hi havia tota la jerarquia eclesiàstica, incloent els seminaristes (becaris per a les altres empreses), vàren desplegar draps i brios per a deixar un altar net com una patena.
I una, que és dona, sent grinyolar alguna cosa. Pensa que si aquest és el paper de la dona en la Església, ja va siguent hora de renovació.
...
Ayer por la mañana, mientras trabajaba por casa, encendimos la tele para ver como había quedado el interior de la Sagrada Familia. La ceremonia estaba ya bastante avanzada y yo, que no soy muy practicante, quedé como fascinada ante lo que estaba viendo: Una inmensa coreografía y mucho color.
Sobre un fondo en distintos tonos de blanco, centenares de puntitos rojos y magenta. Algunas pinceladas de verde pistacho daban el contrapunto. Y el ballet: ahora le quitan la gorrita, ahora se la ponen...ahora se la cambian.
Me he informado y resulta que los puntitos rojos y magentas se llaman Solideo. Las vestimentas blancas son Casullas y Mitra el sombrero alto que ahora se pone, ahora se quita.
Pero el momento culminante fué cuando al Papa le pusieron unos manguitos a juego con un delantal blanco con plisado soleil y ribetes dorados para extender una generosa capa de aceite por la superficie de la piedra que luego sería el altar.Todo con cien solícitas manos colaboradoras. Me fijé en el increible Roquete del ayudante del Papa: Qué puntillas!- Todo lo que estaba viendo era digno de un desfile de Jean Paul Gaultier!. Desde un principio estuve pensando : Que hartón de trabajar se habrán llevado todo un ejército de monjas!
Y entonces aparecieron tres con unas bandejas.Contrastando con el despliegue de colorines, ellas vestían totalmente de negro. Y, a pesar de la asistencia de toda la jerarquía eclesiástica, incluidos los seminaristas (becarios en otras empresas), desplegaron trapos y bríos para dejar el altar limpio como una patena.
Y una, que es mujer, siente rechinar algo. Piensa que si este es el papel de la mujer en la Iglesia, ya va siendo hora de renovación.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Les Ulldes, novament








Ja està!
Aquesta és la nova col·lecció de Les Ulldes . Hem unit creativitats i...voilà!
Esmalt al foc i metacrilat. Una combinació espectacular!. Ademés, amb uns mini preus que fan possible que tothom pugui donar-se el caprici .
Com veureu, adorem Frida Kahlo, i li hem dedicat uns fermalls molt divertits. També l'art clàssic com les Menines pot esdevenir conceptual. I les figures dels contes resulten molt, molt dolces.
...
Ya está!
Esta es la nueva colección de Les Ulldes. Hemos unido creatividades y...voilà!
Esmalte al fuego y metacrilato. Una combinación espectacular!. Además, con unos mini precios que hacen posible que todo el mundo pueda concederse el capricho.
Como veréis, adoramos a Frida Kahlo, y le hemos dedicado unos broches muy divertidos. También el arte clásico como Las Meninas puede ser conceptual. Y las figuras de los cuentos resultan muy, muy dulces.




martes, 2 de noviembre de 2010

Històries per a no dormir...i dibuixar

Aquest any, per Tots Sants ( o Halloween , com agrada als nens) he muntat una mica més de sarau del que és habitual .
A la llum de les espelmes i amb una bona música de fons d'aquella que fa posar els pèls de punta (per exemple el Rèquiem de Ligeti), llegia als meus alumnes algun clàssic: Béquer, Conan Doyle, Poe...històries i llegendes que han angoixat generacions senceres... fins ara.
Perquè els classics, tret de Béquer (que és magnífic), no els espanten prou !
Així que, tantejant el que els féia més por, he escrit un relat.Un relat de miralls. I ha triomfat!
Resulta que en el taller en tinc vàris a les parets per a treballar l'autoretrat. I en la entrada, n'hi ha un de bastant gran.
Doncs he posat espelmes davant de tots els miralls. I de sota d'una rajola que està solta, ha surtit una carta manuscrita que narra fets esglaïadors i adverteix que mai no gosi ningú a posar una espelma encesa davant d'un mirall, perquè les conseqüències poden ser terribles. Guai!- Estic impacient per veure els dibuixos acabats. Els penjaré.

...

Este año, por Todos los Santos (o Hallowen, como gusta a los niños) he montado un poco más de sarao de lo que es habitual .
A la luz de las velas y con una buena música de fondo de aquella que pone los pelos de punta (por ejemplo el Réquiem de Ligeti), leía a mis alumnos algún clásico : Béquer, Conan Doyle, Poe...historias y leyendas que han angustiado a generaciones enteras...hasta ahora.
Porqué los clásicos, a excepción de Béquer (que es magnífico) ¡no les asustan bastante!
Así que, tanteando lo que les daba más miedo, he escrito un relato. Un relato de espejos. ¡Y ha triunfado!
Resulta que en el taller tengo varios en las paredes para trabjar el autoretrato. Y en la entrada hay uno bastante grande.
Pues he puesto velas delante de todos los espejos. Y de debajo de una loseta que está suelta, ha salido una carta manuscrita narrando hechos aterradores y advirtiendo que nunca se atreva nadie a prender una vela ante un espejo , porqué las consecuencias pueden ser terribles. ¡Guay!- Estoy impaciente por ver los dibujos terminados. Los colgaré.