jueves, 7 de octubre de 2010

Adéu estiu !

Aquests dibuixos pertanyen a les meves alumnes dels divendres. Quan vàren aterrar després de les vacances, com ja sabeu, havien de plasmar les seves impressions de l'estiu.
L'ambient era feixuc , com el temps , i darrera els vidres del balcó el cel s'anava enfosquint i convertint la tarda en negra nit.

Veient l'ambient, vaig proposar que dibuixessin el final de l'estiu. Vaig preguntar-els-hi què els vindría de gust aleshores...i la inspiració va aparéixer!


Estos dibujos pertenecen a mis alumnas de los viernes. Cuando aterrizaron después de las vacaciones, como ya sabéis, debían plasmar sus impresiones del verano.
El ambiente era pesado, como el tiempo, y tras los cristales del balcón el cielo iba oscureciéndose convirtiendo la tarde en negra noche.

Viendo el ambiente, les propuse que dibujasen el final del verano. Les pregunté qué les apetecería más en aquellos momentos...y la inspiración apareció.



La Marina Benaiges va dibuixar aquest paraigües recolzat en les portes del balcó, reflectint l'ambient gris i humit. Val a dir que té 12 anys.

Marina Benaiges dibujó este paraguas apoyado en las puertas del balcón, reflejandoel ambiente gris y húmedo. He de decir que tiene 12 años.



La Íria Rodón, també de 12 anys, va comparèixer amb una trencadura de radi en la seva mà hàbil. Per tant, tenia la mà dreta immobilitzada. I amb la mà esquerra va dibuixar aquest interior tant fauvista on la xocolata calenta i unes galetes en són protagonistes. L'interés que demostra aquesta criatura és encomiable!

Íria Rodón, también de 12 años, compareció con una rotura de radio en su mano hábil.. Por tanto, tenía la mano derecha inmobilizada. Y con la mano izquierda dibujó este interior tan fauvista donde el chocolate caliente y unas galletas son los protagonistas. El interés que demuestra esta criatura es encomiable!


La Zaira Ormaechea té 13 anys, i la pluja li va oferir un preciós marc per a expressar un sentiment dolç i melangiós.

Zaira Ormaechea tiene 13 años, y la lluvia le ofreció un precioso marco para expresar un sentimiento de dulce melancolía.



La Marina Serra també té 13 anys, i un gat que adora. El Tim, al sofà , s'entreté amb una mosca.
Marina Serra también cuenta con 13 años y un gato al que adora. Tim, en el sofá, juega con una mosca.




L'Anna Roca , que té 17 anys i només pot vindre els divendres, resulta el contrapunt assenyat emmig del grup pre-adolescent. En el seu dibuix podem veure un paraigües i un toll que actúa com a un mirall.

Anna Roca, que tiene 17 años y solo puede asistir los viernes, resulta un contrapunto más formal entre este grupo de pre-adolescentes. En su dibujo podemos ver un paraguas y un charco que actua como un espejo.
No cal dir que estic orgullosíssima de les meves nenes!
Ni que decir tiene que estoy orgullosísima de mis niñas!



2 comentarios:

Gemma dijo...

Quin goig que fa tot plegat. Si bé la inspiració la porta el marc, treus mèrit injustificadament a la mestra. I això no pot ser.

Felicitats! i sembla que ho hagis fet a mida de la metereologia d'avui. Quin dia més rúfol.

Teresa Ulldemolins dijo...

Gemma,moltes gràcies, però amb unes nenes així tot flueix i és un goig anar cada divendres a treballar amb elles.