miércoles, 18 de agosto de 2010

pedres i gira-sols


És bonic canviar de paisatges. Veure, mirar i assimilar. Els colors que van canviant d'una zona a una altra i el relleu que pot ser aspre i esquerp o suau i arrodonit. Textures i olors completant tot l'espectacle de la natura.
Els camps que corrien a través de la finestreta els he vist suaus, d'un ocre matisat de mil tonaliats: des d'el groc de Nàpols fins al siena pintant uns camps de blat ja segat i que m'hauria encisat de veure ben alt, ondulant-se al vent (encara que m'han dit que això és literatura).
Aquests ocres conviuen amb els verds de les parades més tendres, retalls de terra d'un rosa fosc i pinzellades blaves de l'alfals. Tot conforma un tapís sense estridències, suau i plà.
Però en aparéixer els gira-sols, el groc és tant llampant, que tot és llum .
Es bonito cambiar de paisajes. Ver, mirar y asimilar. Los colores que van cambiando de una zona a otra y el relieve que puede ser áspero y huraño o suave y redondeado. Texturas y olores completan todo el espectáculo de la naturaleza.
Los campos que corrían a través de la ventanilla los he visto suaves, de un ocre matizado en mil tonalidades: desde el amarillo de Nápoles hasta el siena pintando unos campos de trigo ya segado y que me hubiera encantado contemplarlo bien alto, ondulándose al viento (aunque me han dicho que esto es literatura).
Estos ocres conviven con los verdes de las siembras más tiernas, retazos de tierra de un rosa oscuro y pinceladas azules de la alfalfa. Todo conforma un tapiz sin estridencias, suave y llano.
Pero cuando aparecen los girasoles, el amarillo es tan reluciente, que todo es luz.

A Moarves de Ojeda, al costat de la carretera i com si res, apareix aquesta meravella: La parroquia de Sant Joan Baptista.
En Moarves de Ojeda, al lado de la carretera y como si nada, aparece esta maravilla: La parroquia de San Juan Bautista.




Aquest capitell ens va recordar , per la postura de les noies ,una figura emblemàtica del claustre de Santes Creus: La sirena de les dues cúes.
Este capitel nos recordó, por la postura de las muchachas, una figura emblemática del claustro de Santes Creus: La sirena de dos colas.



Enfront de l'esglèsia, aquest escut.
Enfrente de la iglesia, este escudo.


I a Cervera del Pisuerga, aquest altre. Molt xocant la distribució i postura dels personatges.
Y en Cervera del Pisuerga, este otro. Muy chocante la distribución y postura de los personajes.




2 comentarios:

Gemma Casalé dijo...

M'encanten els mars de girasols

Teresa Ulldemolins Aguadé dijo...

A mi també. N'hem vist d'exrensíssims, i són impressionantment bonics.