jueves, 1 de julio de 2010

Orfeo i Euridice


Un dels més bells mites de la mitologia grega és, per mi, el d'Orfeo i Eurídice.
Orfeo baixa fins els inferns per a cercar la seva esposa morta. Després de superar infinitat de problemes, aconsegueix rescatar-la. Però amb una condició: Éll caminarà al davant i Eurídice el seguirà. No podrè girar-se fins que no estiguin a la terra.
Quan finalment deixen enrera Hades, el submón, i Orfeo veu la llum del sol, mira enrera per a comprovar que la seva dona esta amb éll. Però Eurídice encara tenia un peu a les ombres i a partir d'aquell moment s'esvaeix i torna als inferns per sempre més.

Uno de los más bellos mitos de la mitologia griega es, para mí, el de Orfeo y Eurídice.
Orfeo desciende hasta los infiernos para buscar a su esposa muerta. Después de superar infinidad de problemas, consigue rescatarla. Pero con una condición: Él caminará delante y Eurídice le seguirá. No podrá volverse hasta que no estén en la tierra.
Cuando finalmente abandonan Hades, el submundo, y Orfeo vé la luz del sol, se vuelve para comprobar que su esposa está con él. Pero Eurídice todavía tiene un pié en las sombras y a partir de ese momento se desvanece y retorna a los infiernos para siempre jamás.







Us deixo amb aquesta meravellosa ària de l' òpera de Gluck "Orfeo i Eurídice" cantada impecablement per Andreas Scholl.

Os dejo con esta maravillosa ária de la ópera de Gluck "Orfeo y Eurídice", cantada impecablemente por Andreas Scholl.

2 comentarios:

Pilar Tarifa dijo...

Te ha quedado una pieza muy interesante.Me gusta el detalle de las maños... la mitologia es muy inspiradora. Hades en su papel, casi siempre se salia con la suya.....

Mer Almagro dijo...

M'agrada moltísim aquesta peça! la textura, la combinació de materials, i el tema mitológic.