miércoles, 25 de abril de 2012

El NOSTRE SIBUSISSO



Ens el vam trobar darrera la valla de la masia juntament amb els seus germans. Tota una niarada de gatets de pocs dies que algun irresponsable va deixar per desempallegar-se d'un problema.
Els portàrem a casa . Els vàrem criar a tots a base de biberons seguint un horari semblant al dels nadons i ,mentrestant, penjàvem anuncis al tauló del veterinari i donàvem veus per si algú els volia adoptar.
La segona part i la més neguitejant és veure a qui li dones una bestiola que ja t'estimes i que no saps ón farà cap.
Tots els gatets vàren trobar casa menys éll. Era el més trapella i el seu pelatge espectacular potser el féia semblar més salvatge. El cas és que quan vaig rebre aquella darrera trucada ja no vaig poder donar-lo.
I així és com el Sibusisso va entrar a formar part de la nostra família.
El va batejar la Maria amb un nom molt comú a Swazilandia, on ella estava estudiant per aquella època.
Amb el temps es convertí en el gat més gran que hagi vist mai. Preciós, astut, inteligent i molt carinyós.
Ahir el seu cos va dir prou i la seva absència ens ha entristit molt.

...

Nos lo encontramos detrás de la valla de la masía . Toda una camada de gatitos de pocos días que algún irresponsable dejó para desembarazarse de un problema.
Los llevamos a casa. Los criamos a todos a base de biberones siguiendo un horario similar al de los bebés y, mientrastanto, colgábamos anuncios en el tablón del veterinario y dábamos voces por si alguien los quería adoptar.
La segunda parte y la más angustiosa es ver a quién le das un animalito que ya quieres y que no sabes a ciencia cierta qué destino le espera.
Todos los gatitos encontraron casa menos él.Era el más revoltoso y su pelaje espectacular quizás lo hacía parecer más salvaje.  Cuando recibí aquella última llamada ya no pude darlo.
Y así es como Sibusisso entró a formar parte de nuestra familia.
Lo bautizó María . Sibusisso es un nombre muy común en Swazilandia, donde ella estaba estudiando por aquella época.
 Se convirtió en el gato más grande que haya visto nunca. Precioso,astuto,inteligente y muy cariñoso.
Ayer su cuerpo dijo basta y su ausencia nos ha entristecido mucho.



4 comentarios:

Gemma Casalé dijo...

Em sap greu Teresa,
Sé que s'estimen moltíssim. Són, de fet, un més a la família.
Petons,

Gemma

Teresa Ulldemolins Aguadé dijo...

Gràcies Gemma.

Potser a una persona a qui no li agradin tant els animals ho trobarà una banalitat, però els que com tu i com jo ens estimem a aquests companys peluts, això és un tràngol.

Petons també per a tu.

Rafael Arroyo dijo...

No es ninguna banalidad Teresa, yo también he tenido gatos, el último me acompaño casi 20 años, y se lo que se les puede llega a querer.

un beso

Rafael.

Teresa Ulldemolins Aguadé dijo...

Rafael, moltes gràcies pel teu recolzament. És gratificant comprovar com connecten les ànimes sensibles.

Petons.