Aquesta és la primera cuina que vaig esmaltar. Té ja uns quants anys, com la fotografia que ha surtit ara arran de la nova que heu vist en l'anterior post.
Estava bastant malmesa i només conservava la porteta petita.
La barra de llautó, vaig tindre la sort de trobar-la a la ferreteria i la planxeta daurada era tot el que quedava d'un moble antic.
En aquesta peça, el fil conductor és el fum. La dona que està cuinant, vigilant l'olla fumejant , té una imatge antiga, com de belle époque .Les rajoles del fons brillen amb el pailló de plata .
A sota hi podem veure un fragment d'una butaca on el senyor de la casa, el marit, espera fumant que la seva dona li serveixi l'àpat que està cuinant .
En el calaix , el món privat d'ella, els somnis s'esvaeixen com el fum.
La parella daurada de l'aplic fa referència a un món romàntic que s'ha quedat molt lluny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario