EL MEU PARE

L'Andreu Ulldemolins i Batalla va néixer a Valls el 15 de Novembre de 1921.

En la foto, el petit que posa el peu a sobre del cavall.

El seu pare, Andreu Ulldemolins i Tondo era un excel·lent guarnicioner artesà i un home cabal i molt treballador. Tenia el seu taller al carrer de la cort núm 58.

La seva mare, la Úrsula Batalla i Figuerola era filla de l'Hort del Carme, tota una institució de la pagesia vallenca de l'època.

Quan el meu pare era molt petit, va patir una gran tragèdia : la mort del seu pare en un trist accident.

Al cap d'un temps, la seva mare va contraure noves núpcies .

La canalla d'aquell temps, quan no hi havia escola, campàven pels carrers , pels torrents i per les basses . No hi havien joguines i , per tant, la imaginació féia un paper molt important.

l'Andreu era un nen molt trapella. Tant, que a vegades li carregàven fets que no havia comés.

Algunes de les seves trapelleries es poden llegir en el llibre de l'Antoni Mas titulat A cops de paràbola. Eren coses com llençar-se amb dos paraigües estesos des-de dalt del balcó per aterrar sobre un transport de palla, jugant a que era aviador .

I després venien les brutals pallisses del padrastre.

Gran esportista, li apassionava la caça i la pesca. Va ser un pioner de la pesca submarina. Com que no trobava els estris necessàris, se'ls fabricava ell mateix .

El 7 de Novembre del 1946 va casar-se amb la meva mare, la M. Teresa Aguadé i Gils.

Vàren estimar-se molt tota la vida i també van formar un molt bon equip.


Els meus pares vàren treballar plegats en el seu negoci . Primer, una petita botiga on hi venien una mica de tot : paraigues, bijuteria, bosses i carteres...i els cartutxos per a la caça, marca Ulldemolins, que ells mateixos carregàven fins altes hores a la rebotiga.

Més endavant, ell va començar a tindre representacions d'articles de pell que el vàren portar a viatjar per tot Catalunya. Coneixia tots els racons del nostre pais no pas per anar-hi de turista, sino per anar-hi a treballar.

En la foto, el dia de la comunió del meu germà gran, l'Andreu. Entre els meus pares, el meu germà Francesc.

Va guanyar moltes competicions de tir al plat. Aqui, va quedar el primer en la tirada al plat de les decennals del 1961.

El dia de la meva 1a. comunió. Em porto 10 i 8 anys de diferència amb els meus germans.

I acompanyant-me el dia del meu casament.

Avui, dia del pare, vull retre un petit homenatge a aquest gran home tant especial que ens va transmetre , a part del seu amor, valors com la fidelitat, la honestedat i la cultura de l'esforç.

Quan tinc una feina entre cella i cella i m'hi llenço sense importar-me l'esforç ni les hores, el meu marit em diu :" Que Ulldemolins que éts!" - I jo penso: si, amb tot l'orgull.