Nou capítol: Comencem a posar el color

El primer pas per a començar a posar el color, és calcar el dibuix a sobre del fundent. En aquest cas, poc hi ha a calcar, però vull molta exactitud en els contorns, doncs els retrats han d'ésser fidels.

El primer paso para empezar a poner el color, es calcar el dibujo sobre el fundente. En este caso, poco hay para calcar, pero quiero toda la exactitud en los contornos, pues los retratos deben ser fieles.

Començo per un color carn opac, a pinzell. Quan es posa el color a pinzell, no es pinta arrastrant com en la pintura, sino que l'esmalt es reparteix a petits copets i amb un determinat grau d'humitat.

Empiezo con un color carne opaco, a pincel. Cuando se pone el color a pincel, no se pinta arrastrando como la pintura, sinó que el esmalte se reparte a pequeños golpecitos y con un determinado grado de humedad.

Ara aplico colors transparents.

Ahora aplico colores transparentes.

L'esmalt un cop sec i a punt per coure.

El esmalte una vez seco y a punto para su cocción.

El forn està a 900º C. Ja puc coure.

El horno marca 900º C. Ya puedo cocer.

Un cop cuit i refredat, procedeixo a lapidar les vores. Això és: amb una pedra de carborúndum, es rasquen els cantos , on per efecte del foc hi apareix una línia de calamina , negra, que cal eliminar, doncs a part d'aquesta línia ,es desprenen micro partícules també negres que poden arruïnar la peça.
Ara es torna a netejar la planxa amb aigua i bicarbonat, o amb aigua i detergent, secar-la, i ja puc anar per la segona capa de color.

Una vez cocido y enfriado, procedo a lapidar las orillas. Esto es: con una piedra de carborúndum, se rascan los bordes, donde por efecto del fuego aparece una línea de calamina, negra, que es preciso eliminar puesto que aparte de esta línea, se desprenden micro partículas también negras que podrían arruinar la pieza.
Ahora se vuelve a limpiar la plancha con agua y bicarbonato o con agua y detergente, secarla y ya puedo ir a por la segunda capa de color.

L'esmalt pas a pas. El fundent

En el primer capítol deixàvem les planxes d'aram ben netes i amb el contraesmalt al dors de les peces.
Ara toca posar el fundent. Podeu preguntar - Què es el fundent?
Doncs és un material transparent i incolor que es posa en contacte amb el metall i serveix per a aïllar-lo dels colors transparents, evitant així reaccions adverses.
Abans d'utilitzar-lo s'ha de netejar (com tots els colors ). Ho fem posant-ne una petita quantitat en varis gots alts. Els omplim d'aigua corrent amb l'aixeta a pressió a fi de remoure'l bé.

En el primer capítulo dejábamos las planchas de cobre bien limpias y con el contraesmalte al dorso de las piezas.
Ahora toca poner el fundente. Podéis preguntar- ¿Qué es el fundente?
Pues es un material transparente e incoloro que se pone en contacto con el metal y sirve para aislarlo de los colores transparentes, evitando así reacciones adversas.
Antes de utilizarlo se debe limpiar (como todos los colores). Lo hacemos poniendo una pequeña cantidad en varios vasos altos. Los llenamos de agua corriente con el grifo a presión con el fin de removerlo bien.

L'aspecte de l'aigua és opac.

El aspecto del agua es opaco .

Per decantació, i suaument, eliminem l'aigua. Repetim l'operació tantes vegades com sigui necessari, fins que l'aigua ens quedi nítida.

Por decantación y suavemente, eliminamos el agua. Repetimos la operación tantas veces como sea necesario, hasta que el agua aparezca nítida.

A continuació, podem optimitzar la neteja deixant un dit d'aigua en cada got i tirant-hi dues gotes d'àcid nítric. Remenar-ho amb uns moviments giratoris de canell i tornar a omplir d'aigua repetint tot el procés anterior.

Finalment, es llença tota l'aigua i en cada got s'hi tiren uns dos dits d'aigua destilada. Moviment de canell i repetir tres vegades. Ara ja tenim el fundent net.És el moment de fer una prova en una planxeta petita i evitar-nos disgustos si el fundent no està conforme.

A continuación, podemos optimizar la limpieza dejando un dedo de agua en cada vaso y echando dos gotas de ácido nítrico. Remover con unos movimientos giratorios de muñeca y volver a llenar de agua repitiendo el proceso anterior.

Finalmente, se tira todo el agua y en cada vaso se echan unos dos dedos de agua destilada. Movimiento giratorio de muñeca y repetir tres veces. Ahora ya tenemos el fundente limpio.Es el momento de efectuar una prueba en una pequeña planchita para evitarnos posibles disgustos si el fundente no está conforme.

Procedeixo a la colocació del fundent amb espàtula. Ho podria fer, també, a pinzell o a sedàs.

Carrego l'eina i l'escampo amb el cantó, a petits copets. Molta atenció a no mullar el contraesmalt. Per dues raons: Si es mulla un cop sec, pot caure. I segon, per capilaritat el fundent pot absorbir restes de cola del contraesmalt i quedar els laterals bruts.

Procedo a la colocación del fundente con espátula. Lo podría hacer, también, a pincel o a cedazo.

Cargo el utensilio y distribuyo el fundente con el lado, a pequeños golpecillos. Mucha atención a no mojar el contraesmalte. Por dos razones: Si se moja una vez seco, puede desprenderse. Y segundo, por capilaridad el fundente puede absorber restos de cola del contraesmalte y quedar sucio en los laterales.

Asseco primer l'excés d'aigua. Després aplico un paper de cuina o bé un drap de cotó fins que el fundent quedi només humit.

Primero seco el exceso de agua. Después aplico un papel de cocina o un trapo de algodón hasta que el fundente quede solo húmedo.

Amb l'espàtula plana vaig allisant tota la superfície.

Con la espátula plana voy alisando toda la superfície.

Deixo assecar molt bé abans de coure'l. Per a enfornar, passo les planxes a una placa de fibra que trec del forn.

Dejo secar muy bien antes de cocerlo. Para hornearlas, paso las planchas a una placa de fibra
que saco del horno.

Introdueixo les peces al forn on es couen a 900ºC durant, més o menys, dos minuts. Si la peça , al refredar-se ens surt vermella, és que està crua. Si , per el contrari, surt verdosa, ens hem passat.

Introduzco las piezas al horno donde cuecen a 900º C durante, más o menos, dos minutos. Si la pieza , al enfriarse, nos aparece roja, es que todavía está cruda. Si, por el contrario sale verdosa, nos hemos pasado.

Aspecte del fundent correctament cuit.

Ara ja puc començar a dibuixar i aplicar els colors. Peró aixó serà en el proper capítol.

Aspecto del fundente correctamente cocido.

Ahora ya puedo empezar a dibujar y aplicar los colores. Pero eso será en el próximo capítulo.

Calçant idees

Ahir al vespre els membres de l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp varem inaugurar l'exposició "Calçant idees",a la Sala Municipal de Sant Roc.
El tema d'aquesta mostra és el calçot i la calçotada. Pels que no coneixeu els costums de la meva terra, us diré que la Calçotada és un àpat típic de Valls. I que Valls és l'origen i bressol d'aquest fantàstic descobriment.

Ayer , los miembros de " l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp" inauguramos la exposición "Calçant idees", en la Sala Municipal de Sant Roc.
El tema de esta muestra es el "calçot" (cebolleta) y la "Calçotada". Para los que desconocéis las costumbres de mi tierra, os diré que la "Calçotada" es una comida típica de Valls. Y que Valls es el origen y cuna de este fantástico descubrimiento.

D'esquerra a dreta, el nostre president de l'Associació, en Francesc Vilà. Al seu costat, en Xavier Salat, president de l'Institut d'Estudis Vallencs. A continuació, el nostre alcalde, Sr. Albert Batet. I en Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls.

Nuestras autoridades en el momento de la inauguración.

Aqui em podeu veure davant el meu esmalt titulat "Els colors de la Calçotada".

Aquesta peça té una curiosa història: - Quan vaig anar a Hongria, convidada per l'Associació d'Esmaltadors Hongaresos al workshop de Budafok, varem estar treballant l'esmalt industrial a la factoria Lampart. Van ésser uns dies d'un intens i interessant treball en peces de gran format.

Entre les obres que em vaig portar, hi havia aquesta planxa que em va cridar l'atenció per que tenia uns buits que vaig pensar que, un cop a casa, podria enllestir d'alguna manera. Així que, hi vaig estar treballant amb aerògraf, plantilles, i tot el que el cor em va demanar.

Quan es va proposar el tema d'aquesta exposició, vaig veure aquesta peça i ho vaig tenir molt clar: ubicaria la silueta de Valls en el buit gran. En els petits cercles, també foradats, hi embutiria unes peces amb esmalt del color dels calçots : verd com les fulles , blanc com la ceba i negre com els calçots un cop cuits.
Les petites planxetes dels costats, tenen els colors de la salsa i de tots els ingredients que la conformen:el blanc trencat de les ametlles, el vermell dels tomàquets, el verd del julivert, el groc daurat de l'oli i el granatós de la nyora. A l'altra banda, el roig del vi.

I la redolta natural, per a alimentar el foc.

Aquí podéis verme ante mi esmalte, titulado "Los colores de la Calçotada".

Esta pieza tiene una curiosa historia:- Cuando fuí a Hungría, invitada por la Asociación de Esmalistas Húngaros al workshop de Budafok, estuvimos trabajando el esmalte industrial en la factoría Lampart. Fueron unos días de un intenso e interesante trabajo con piezas de gran formato. Entre las piezas que me traje, había esta plancha que me llamó la atención por los huecos que presentaba y que me permitía acabar en mi taller . Así que, estuve trabajando con aerógrafo, plantillas y con todo lo que el corazón me pedía.

Cuando se propuso el tema de esta exposición,ví esta plancha y lo tuve muy claro: Ubicaría la silueta de Valls en el gran hueco. En los círculos pequeños, tambien huecos,embutiría unos esmaltes circulares con los colores de los "calçots" . verde como sus hojas, blanco como la cebolleta y negro como quedan una vez cocidos.

Las pequeñas planchitas de los lados representan los colores de la salsa y sus ingredientes:-el blanco roto de las almendras, el verde del perejil, el rojo de los tomates, el amarillo dorado del aceite y el granate del pimiento morrón. En el otro lado, el rojo del vino.

Y el sarmiento natural para alimentar el fuego.

L'esmalt pas a pas i a capítols.

Començo l'any amb un nou projecte. Nous reptes i noves il·lusions.
He decidit de compartir amb tots vosaltres el pas a pas. L'any passat, al febrer, vaig mostrar en aquest blog el procés de realització d'un esmalt molt simple. Aquesta vegada serà més complexe i per aixó aniré per capítols. No em pregunteu quin ritme prendrà, perquè ni jo mateixa ho sé. A vegades, els treballs s'allarguen per diverses causes . I a vegades, s'enllesteixen més aviat del que un es pensa. De tota manera, cada setmana intentaré un nou capítol.

Empiezo el año con un nuevo proyecto. Nuevos retos y nuevas ilusiones.
He decidido compartir con todos vosotros el paso a paso. El año pasado, en febrero, mostré en este blog el proceso de realización de un esmalte muy simple. Esta vez será más complejo y por eso iré por capítulos. No me preguntéis qué ritmo tomará, porqué ni yo misma lo sé. A veces, los trabajos se dilatan en el tiempo. Y a veces, se finalizan antes de lo que uno piensa. De todas formas, cada semana intentaré un nuevo capítulo.


La base d'aquest esmalt és el coure.
La base de este esmalte es el cobre.

He tallat les planxes d'acord amb el projecte que he dissenyat.

He cortado las planchas conforme el proyecto que he diseñado.

Les planxes de base seran planes amb algun martelé.

Las planchas de base serán planas con algún martelé.

Es poleixen bé amb paper de vidre fi per a suprimir les ratllades .

Se pulen bien con papel de lija fino para suprimir arañazos.

Procedeixo a la neteja submergint les planxes de coure en una disolució d'àcid nítric amb aigua.

Procedo a la limpieza sumergiendo las planchas de cobre en una disolución de ácido nítrico con agua.

Les esbandeixo bé i les ensabono amb detergent dels plats. També puc substituir el detergent per bicarbonat.

Las aclaro bien y las enjabono con lavavajillas. También puedo sustituir el detergente por bicarbonato.

Ara esbandeixo molt bé tot el sabó . A continuació, s'hi pot aplicar vapor amb una vaporetta per tal de desgreixar la planxa més profondament. Això últim és un invent de casa, perfectament prescindible.

Ahora aclaro muy bien todo el jabón. A continuación, se puede aplicar el vapor de una vaporetta para desengrasar más profundamente la plancha. Esto último es un invento de casa, perfectamente prescindible.

Un cop netes i seques, poso les planxes amb el dors a la vista sobre uns suports . Hi pinto colemail (cola transparent especial per a l'adherencia dels esmalts).

Una vez limpias y secas, coloco las planchas con el dorso a la vista sobre unos soportes. Les pinto colemail (cola transparente especial pera la adherencia de los esmaltes)

Amb l'ajuda d'un sedàs o d'un colador , espolvorejo el contraesmalt de manera uniforme.

Con la ayuda de un cedazo o de un colador, espolvoreo el contraesmalte de manera uniforme.

Per tal de fixar el contraesmalt, ruixo aigua destilada utilitzant un polvoritzador . A una certa distància i vigilant que sigui un ruixat suau.

Con la finalidad de fijar el contraesmalte, rocío agua destilada utilizando un pulverizador. A una cierta distancia y vigilando que sea un rociado suave.


Fins aqui la primera part. Ara toca esperar que el contraesmale s'assequi del tot i en el proper capítol procediré a l'aplicació del fundent.

Hasta aquí la primera parte. Ahora toca esperar a que el contraesmalte se seque totalmente y en el próximo capítulo procediré a la aplicación del fundente.

Bon any nou

No deixa de sorprendre'm aquest arbust. Cada any, quan els arbres han perdut les fulles i tot és erm, comencen a brostar unes meravelloses floretes que amb el seu preciós color donen vida a un paisatge feréstec.

I cada any em dic : mira quina metàfora, quan tot sembla mort, perdut,sense futur...neix una petita flor que et promet que hi ha vida, hi ha futur, hi ha esperança.

Que aquest any que ara s'enceta us porti a tots tota la màgia que fa possible aquest miracle.

No deja de sorprenderme este arbusto. Cada año, cuando los árboles han perdido sus hojas y todo está yermo, empiezan a brotar unas maravillosas florecillas que con su precioso color dan vida a un paisaje agreste.

Y cada año me digo: mira qué metáfora, cuando todo parece muerto, perdido, sin futuro...nace una pequeña flor que te promete que hay vida, hay futuro, hay esperanza.

Que este año que ahora empieza os traiga toda la magia que hace posible este milagro.