La tieta Montserrat

Aquest matí li hem donat l'últim adéu. Ens ha deixat de sobte, i tota la família restem increduls.

La meva tieta Montserrat era germana del meu pare. Una dona d'aquelles eixerides , amb empenta i energia.

Potser perquè era la segona més jove de tots els germans, m'era molt propera.

Recordo quan jo era petita i em portava al tomb del balcó on m'ensenyava a fer ganxet. Mai no he vist unes puntes més perfectes, amb aquells fils tant fins. Quines mans que tenia!

Ara, quan aixeco el cap al cel i miro els núvols esfilagarsant-se en mil puntes, veig que ella hi és.