Este es el único oficio que no tiene paro, ni horas, con toda la dedicación del mundo, solo está retribuido a base de amor y es vitalicio.
La meva àvia Maria, la mare de la meva mare. Passavem moltes hores plegades . La seva falda era la més confortable del món.
Mi abuela María, la madre de mi madre. Pasábamos muchas horas juntas. Su regazo era el más confortable del mundo.
La meva mare. Una dona absolutament fantàstica. Els meus germans i jo no li podrem mai agraïr prou tot el que ha treballat per a nosaltres.
Mi madre. Una mujer absolutamente fantástica. Mis hermanos y yo nunca podremos agradecerle bastante todo lo que ha trabajado por nosotros.
Les meves filles i jo. No passa cap dia que no agraexi haver-les tingut. Són el millor de la meva vida.
Mis hijas y yo. No pasa ningún día sin agradecer haberlas tenido. Son lo mejor de mi vida.
5 comentarios:
Fotografies fantàstiques!
Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest bloc. Desitjo que també t'interessi el meu de cultura, una abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Gràcies, Jordi. M'he passejat pel teu bloc i m'ha encantat!- Així que penso seguir-lo.
bon blog tieta!!!!! ara ja et tinc una mica més a prop!!!
ara no sé des d´on t'he fet el comentari en tot cas i com que no controlo encara molt em pots seguir a aquestes dues direccions :
http://jalteregoismos.blogspot.com/
http://a54insitu.com/blog/
petons!!!
Ei, Jordi!
M'he passejat pel a54insitu i el que féu és brutal!
I si tu no controles...apa que jo...
petonets!
Publicar un comentario