Spanish hits

Feia dies que volia entrar-hi, però o baixo corrents al taller o quan surto ja han tancat. Així que, aquest diumenge no m'he volgut perdre aquesta exposició.

Es tracta d'una mostra de fotografies del Txema Salvans amb la temàtica dels "grans èxits" de la cultura espanyola contemporània: el sol i platja, la construcció, l'especulació urbanística, el consum, o les estètiques del lleure.

M'ha agradat moltíssim . En algunes hi ha una fina ironia, en altres he rigut molt, en moltes he sentit pena i totes fan pensar (que es una cosa molt sana). Us la recomano vivament.

Hacía días que quería entrar, pero o bien bajo corriendo al taller o cuando salgo ya está cerrado. Así que, este domingo no he querido perderme esta exposición.

Se trata de una muestra de fotografías de Txema Salvans con la temática de los "grandes éxitos" de la cultura española contemporánea : el sol y playa, la construcción, la especulación urbanística, el consumo, o las estéticas del ocio.

Me ha gustado muchísimo. En algunas fotos hay una fina ironía, en otras he reído mucho, en muchas he sentido pena y todas hacen pensar (que es una cosa muy sana). Os la recomiendo vivamente.

Txema Salvans Spanish hits
Capella de Sant Roc, del 16 d'abril al 13 de juny.

Roses per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi, Les Ulldes tenim una nova proposta: les nostres roses en esmalt.

Este año, por Sant Jordi, "Les Ulldes" tenemos una nueva propuesta: nuestras rosas en esmalte.

En tenim de petitetes, que poden lluïr-se ben simples... o guarnir-se amb una senyera.

Tenemos unas pequeñitas, que pueden lucirse simplemente...o adornarse con una senyera.

Algunes tenen fulles i espines...i unes petites perletes de cristall vermelles com la sang del drac que, segons la llegenda, va ser l'origen del roser.

Algunas tienen hojas y espinas...y unas pequeñas perlitas de cristal rojas como la sangre del dragón que, según la leyenda, fué el origen del rosal.

I d'altres són una mica més grans, amb unes boletes de corall i un cristallet que li donen moviment.

Y otras son un poco más grandes, con unas bolitas de coral y un cristalito que le dan movimiento.

Que tingueu un molt feliç dia de Sant Jordi !

¡Que tengáis un muy feliz día de Sant Jordi!

Les Ulldes al Diari

Els diumenges ens agrada esmorzar com si estéssim en un hotel: sucs de fruites, dolç o salat, o potser una mica de tot, un bon cafè ...i premsa . Amb els dominicals corresponents, mots encreuats i tot el temps del que no disposem entre setmana.

Avui hem esmorzat doblement a gust, llegint el Diari de Tarragona.

Coral Terpsícore

La Coral Terpsícore va inaugurar ahir una exposició per a cel·lebrar els seus 20 anys.

Com que ara ja no xafo la sorpresa, puc ensenyar-vos l'Auca que vàren encarregar-me i que he tingut el gust d'il·lustrar . He de dir que m'ho he passat pipa!

Els dibuixos són característics dels meus anys d'estudiant en l'Institut, quan les classes es feien feixugues i els personatges del meu imaginari sortien a la llibreta per a refrescar moments tant pesats. Així, compartien espai els filòsofs clàssics i els cantaors de flamenc, la processó de Setmana Santa andalusa i la noia espectacular que es casava amb un milionari fastigós, prima donnas i princeses desencantades...en fi...El Pep em diu: "Si t'haguéssin dit aleshores que et guanyaries la vida fent aquells dibuixets..." -Mai se sap!

La meva felicitació a la Coral Terpsícore. Que cel·lebreu molts anys més aquest goig de cantar i que ens continueu deleitant amb les vostres veus.

La exposició està al Pati de Sant Roc, i podeu veure-la fins el 2 de maig.

La Coral Terpsícore inauguró ayer una exposición para celebrar sus 20 años.

Como ahora ya no desvelo la sorpresa, puedo mostraros el Auca que me encargaron y que he tenido el gustazo de ilustrar.¡ Me lo he pasado pipa!.

Los dibujos son los característicos de mis años de estudiante en el Instituto, cuando las clases se hacían lerdas y los personajes de mi imaginario salían a la libreta para refrescar momentos tan pesados. Así, compartían espacio los filósofos clásicos y los cantaores de flamenco,la Procesión de Semana Santa andaluza y la chica espectacular que se casaba con el millonario asqueroso, prima donnas y princesas desencantadas...en fin...Pep me dice. "Si te hubiesen dicho entonces que te ganarías la vida haciendo esos dibujitos..."-Nunca se sabe!

Mi felicitación a la Coral Terpsícore. Que celebréis durante muchos años más ese gozo de cantary que continuéis deleitándonos con vuestras voces.

La exposición está ubicada en el patio de Sant Roc y podéis verla hasta el día 2 de mayo.

Un any més!

Per els meus alumnes, la meva edat és tota una incògnita. Me la pregunten cada dos per tres i quan , després de donar-los llargues i fer-los bestiejar una mica els hi dic, hi ha diferents reaccions: Comparen els meus anys amb els de mares, pares o fins i tot àvies. En canvi, hi ha unanimitat en la creença que a partir dels cinquanta, un és força vell.
Fa uns dies, va sortir el tema i una alumna que estava al meu costat va atansar-se força per a mirar-me bé la cara. Quan la va tindre ben vista, em va dir: "Doncs Teresa, per la teva edat, no tens masses arrugues!"...
Com que la sinceritat dels nanos és lloable, li estic molt agraïda.

Per a cel·lebrar el meu cumple, el dia 8, vàrem aprofitar un fantàstic regal que la germana del Pep i el seu marit ens varen fer per el nostre aniversari de noces: Una escapada romàntica a un súper hotel amb spa.
El podeu veure aqui: http://www.granpalashotel.com/

I aqui sota , la foto del moment en el que rebem el regal.

Reyes, Josep Manuel, moltíssimes gràcies. Ha estat preciós i inoblidable.

I si bé als cinquanta dos anys hi ha alguna arrugueta i alguns quilets més , no dubteu pas que hi ha moltes coses que milloren. La pell molt ferma i la experiéncia no van juntes. La meva edat, us ho asseguro, és molt equilibrada.

Para mis alumnos, mi edad supone toda una incógnita. Me la preguntan cada dos por tres y cuando, después de darles largas y de torearlos un poco se la digo, hay distintas reacciones: comparan mis años con los de madres, padres o incluso abuelas. En cambio, hay unanimidad en la creencia que a partir de los cincuenta uno es ya bastante viejo.

Hace unos días salió el tema y una alumna que estaba a mi lado se me acercó considerablemente para observar atentamente mi cara. Cuando ya la hubo escuadriñado, me dijo: "Pues Teresa, a pesar de tu edad, no tienes demasiadas arrugas"...

Como la sinceridad de los críos es loable, le estoy muy agradecida.

Para celebrar mi cumple, el día 8,aprovechamos un fantástico regalo que la hermana de Pep y su marido nos hicieron en nuestro aniversario de bodas: Una escapada romántica en un súper hotel con spa.

Podéis verlo aquí: http://www.granpalashotel.com/

En la foto, el momento en el que recibimos el regalo.

Reyes, José Manuel, muchísimas gracias. Ha sido precioso e inolvidable.

Y si bien a los cincuenta y dos años hay alguna arruguita y algunos kilitos más,no dudéis que hay muchas cosas que mejoran. La piel muy firme y la experiencia no van juntas. Mi edad, os lo aseguro, es muy equilibrada.

Darrer capítol. Or,vitris i cuita final.

En el darrer capítol havia cuit la primera capa de vitrificables. Després, he anat intensificant colors i matisos, he afegit detalls com piguetes, pestanyes, les celles més definides...He dibuixat amb or alguns cabells i ,després de dues cuites més puc dir que ja està!





En el último capítulo habia cocido la primera capa de vitrificables. Después, he ido intensificndo colores y matices, he añadido detalles como pequitas, pestañas, las cejas más definidas...He dibujado con oro algunos cabellos y, después de dos cocciones más, puedo decir que ya está!