domingo, 25 de octubre de 2009

Santa Úrsula a Valls

Santa Úrsula és per a Valls sinònim de castells. És la nostra diada castellera junt amb Sant Joan.
El so de la meva ciutat, avui, és el so de les gralles. Un so antic que s'enlaira amb els castells i una melodia que a primera hora del matí prepara la gent. Quant aquesta melodia es filtra per les meves finestres les matinades de festa, em complau tant!...Tanco els ulls i sento com mai que estic a casa .

Santa Ursula es para Valls sinónimo de "castells". Es ,con San Juan,nuestra festividad "castellera" .
El sonido de mi ciudad, hoy, es el de las "gralles"(una especie de dulzaina). Un sonido antiguo que se eleva junto a las torres humanas y una melodía que a primera hora de la mañana prepara a la gente. Cuando esta melodía se filtra por mis ventanas las madrugadas de fiesta, me complace tanto!...Cierro los ojos y siento como nunca que estoy en casa.


Aquest és el color de Valls avui.

Este es hoy el color de Valls.



I aquests són alguns dels castells que he vist a la Plaça del Blat, que he viscut junt a la moltíssima gent que emplenava l'espai .
Y éstos son algunos de los "castells" que he visto en la Plaza del Blat, que he vivido junto a la multitud que llenaba el lugar.




Algunes vegades les coses no van bé del tot ...
Algunas veces las cosas no van muy bien...


Però tots fem pinya. Els castells ens alliçonen com cap altra cosa de la bona feina en equip.
Pero, todos a una, aprendemos como nunca sobre el buen hacer del trabajo en equipo.




I són tot un estudi d'expressions.
También podemos estudiar infinitas expresiones.
Bé, com heu vist, he decidit d'escriure en català, car hi ha sentiments i vivències que m'és difícil d'expressar en cap altra llengua. No obstant, ho traduiré al castellà per a totes aquelles persones d'altres terres que segueixen aquest bloc.
Como habréis visto, he decidido escribir en catalán, puesto que mis sentimientos y mis vivencias son difíciles de expresar en otra lengua que no sea la mía. No obstante, haré la traducción al español para todas aquellas personas de otros lugares que siguen este bloc.










3 comentarios:

Gemma Casalé dijo...

Felicitats vallenca!

Molt bona la crònica i les fotos. No sabia que t'agradessin tant els castells.

Teresa Ulldemolins Aguadé dijo...

Gràcies, Gemma
Crec que quants més anys tinc, les arrels més s'aprofondeixen.
Ah! i les millors fotos són del Pep.

Gemma Casalé dijo...

Doncs felicitats per a ell