Aquest cap de setmana , la Maria ha aterrat a casa amb aquest llibre que va descobrir a la Biblioteca. Va pensar que la filosofia wabi-sabi encaixa amb la creació que porto a terme amb les pedres i l'esmalt.
Jo desconeixia aquest moviment, tot i que sempre m'ha cridat molt l'atenció la diferència estètica entre un art japonès molt perfecte, molt polit i unes peces enormement rústiques que admirava (per exemple) en uns bols per a la cerimonia del tè.
El wabi-sabi podria definir-se com " la quintaessència de la estètica japonesa. És la bellesa de les coses imperfectes, mudables i incomplertes, de les coses modestes i humils; de les coses no convencionals"
És una filosofia que m'agrada i si, crec que les meves pedres són una mica wabi-sabi.
Este fin de semana, Maria ha aterrizado en casa con este libro que descubrió en la Biblioteca. Pensó que la filosofía wabi-sabi encaja con la creación que llevo a cabo con las piedras y el esmalte.
Yo desconocía este movimiento, aunque siempre me ha llamado mucho la atención la diferencia estética entre un arte japonés muy perfecto, muy pulido y unas piezas enormemente rústicas que admiraba (por ejemplo) en unos bols para la ceremonia del té.
El wabi-sabi podría definirse como "la quintaesencia de la estética japonesa. Es la belleza de las cosas imperfectas, mudables e incompletas, de las cosas modestas y humildes; de las cosas no convencionales".
Es una filosofía que me gusta y sí, creo que mis piedras son un poco wabi-sabi.
3 comentarios:
Oooh hi ha algunes que em sonen!
Jo tampoc coneixia això del wabi-sabi, té bona pinta
Des del Murakami, passant pel Sakamoto... Saps què, a mi cada dia em fascina més la cultura nipona.
Tampoc havia sentit mai això del moviment wabi-sabi, però sona bé, oi?
Me'n hauràs de fer cinc cèntims de tot plegat.
G
Hola noies,
Efectivament, és una filosofia fascinant i molt inspiradora.
Gemma, quan vulguis t'ensenyaré el llibre.
Publicar un comentario