Quan comença el curs, els nens dibuixen experiències de les vacances. A vegades reals , com viatges, estades, festes... i a vegades situacions imaginades que els podria fer il·lusió.
Aquest ritual de cada principi de curs ens serveix per a escalfar motors i poder situar-nos de plé en tota la feina que està programada.
Moltes vegades , a part del programa que tinc preparat, sorgeix alguna cosa que em fa improvitzar. I llavors, el resultat és sempre espectacular !
Aquest estiu he vist nens amb múltiples picades de mosquits. Vermelles i inflamades. Jo mateixa n'he patit de valent... Tots teniem verdadera fòbia a aquests insectes !... I per aqui va vindre la inspiració: Per què no els féia dibuixar mosquits?
Haurien de ser uns mosquits grans, molt treballats amb grafismes. Només utilitzarien retolador negre. Els més petits, retoladors normals més adequats al seu tarannà. Els demés podrien utilitzar-los d'aquells calibrats tipus rotring, amb diferents gruixos.
Aqui en teniu els resultats:
Aquests són els dibuixos dels petits.
El Rubén només té 5 anys. El Pol ja n'ha complert 6. L'Édgar i la Irene en tenen 9, l'Ariadna té 8 anys i el Joel ja en té 10.
De dalt a baix, la Meritxell, la Marina i la Paulina. Totes tenen 10 anys.
L'Anna i la Núria en tenen 12.
La Cèlia i la Íria tenen 13 anys; la Zaira ja n'ha fet 14.
El mosquit de dalt és de la Marina B. , que té 13 anys. Els de sota són de la Marina S. i la Maria, ambdues de 14.
L' Èlia té 14 anys i el Guillem ja n'ha complert 15.
Com podeu veure, tots els dibuixos són diferents i preciosos. Els nens s'ho han treballat de valent i, el que és més maco, s'ho han passat pipa!
Ademés, els que els coneixem, podem veure la personalitat de cadascun d'élls en els traços i les formes : Qui és molt polit, qui és un belluguí, qui somnia despert...i tots, tots, una meravella.
Dona i home 
Tinc un marit que té una passió : els trens !
S'acosten les Festes de Nadal. I amb aquestes dates, el desig o el compromís, o simplement el caprici de regalar o de regalar-se.
Ja estem a Novembre.
Els he fotografiat tal i com han quedat a la paret del taller, a mida que anàven acabant. Veureu que les edats estan una mica barrejades.
D'esquerra a dreta: 
Seguint el mateix ritme, Marina B. i Cèlia(13), Íria (13) i Ariadna (8).
A dalt, Èlia (14). A baix, Núria (12).
Les dues mosques de dalt són, començant per l'esquerra, la de la Maria i la Marina S. (14).
Aquests són els dibuixos dels petits. 
De dalt a baix, la Meritxell, la Marina i la Paulina. Totes tenen 10 anys.
L'Anna i la Núria en tenen 12.
La Cèlia i la Íria tenen 13 anys; la Zaira ja n'ha fet 14.
L' Èlia té 14 anys i el Guillem ja n'ha complert 15.
M'agraden les pedres. Quan en trobo una (o la pedra em troba a mi) s'estableix una mena d'idil·li.
El que em suggereix, ho dibuixo.
I començo a tallar la planxa d'aram i a adaptar-la a la superficie que m'interessa.
Cal triar els colors que millor expressin la idea. En aquest cas, la pell pot representar-se amb un rosa opac. Però com que vull un acabament més orgànic, he triat un òpal rosa. Amb les cuites s'opacifica i conserva un petit gra que lliga molt bé amb la pedra.
Després d'una bona neteja de la planxa, començo per aplicar el contraesmalt. Aqui en sec.
Després, cal girar la peça i començar a esmaltar. Un fundent de coure pels cabells i una primera capa d'òpal directament sobre l'aram.
Un cop cuit, començo amb el cloisonné d'aram.
El fil de coure, un cop cuit, surt ennegrit i cal netejar-lo amb un curt bany d'acid nítric rebaixat amb aigua. Aquesta operació es fa després de cada cuita.
Vaig donant vàries capes de color i vaig coent-les. També cal treballar amb òpals les cares que apareixen darrera l'orella . 
Per què els cabells cobrin més protagonisme, he afegit fils d'aram trets d'un cable elèctric. Són molt finets ! Els detalls vaig treballant-los amb vitris.
La peça un cop finalitzada. Només em resta fixar-la a la pedra . I el títol : Les veus del passat.
M'ha sorprés gratament la notícia d'aquesta troballa.
Per aquests meravellosos dibuixos...
I, clar, per la Gioconda.