sábado, 30 de octubre de 2010

Panellets


Feia anys que no en feia. Des de que les meves nenes eren petites . Recordo que era tot molt divertit fins que arribava el moment d'amassar. Quina angúnia que els provocava la sensació de mans enganxoses !
Enguany m'ha vingut de gust tornar a fer panellets. La massa és igual a la d'abans, són tant bons com abans, però res no és igual.
...
Hacía años que no los elaboraba. Desde que mis niñas eran pequeñas. Recuerdo que todo era muy divertido hasta que llegaba el momento de amasar. Que repelús les provocaba la sensación de manos pegajosas!
Este año me ha apetecido volver a hacer panellets. La masa es igual que la de antes, son tan buenos como antes, pero nada es igual.
Aquesta recepta me la va dictar fa molts anys la meva àvia paterna, l'àvia Sula, que era una gran cuinera:
1 Kg. d'ametlles pelades i en pols.
3 rovells d'ou per Kg. d'ametlla.
800 grs. de sucre
1/4 de Kg. de patata bullida, amb una miqueta de sal, escorreguda i passada pel xino.
Es barreja la patata amb el sucre, l'ametlla i els rovells d'ou. S'amassa amb les mans fins que queda tot ben integrat. Afegir-hi clara d'ou a punt de neu.
Pot posar-s'hi , segons els gustos, o una mica de vainilla, o una mica de pell de llimona ratllada, o grosella...
Panellets de pinyons:
Fer boletes de massa i sucar-les en clara d'ou lleugerament batuda. A continuació es passen pels pinyons. Es pinten amb rovell d'ou batut i es deixen reposar entre 1/2 i 1 hora abans de coure'ls al forn.
De coco:
Meitat de massa i meitat de coco ratllat. Es calcula igual volum, no pes. S'els dóna forma de piràmide i s'ensucren amb sucre glas.
De cirera:
Es fan boletes de massa una mica xafades, s'ensucren per la banda del damunt i fem un clotet amb el dit. Hi ubiquem una cirera confitada.
D'ametlla:
Igual que els de pinyons, però s'els dóna forma allargada . S'arrebossen per sobre amb ametlla triturada grossa.
De cafè:
He fet cafè i l'he afegit a la massa, a la que he donat forma de gra de cafè i l'hi he posat una mica de cacau en pols.
A vegades n'hem fet amb forma de rovelló, posant en el peu unes virutes de xocolata imitant la terra.
Un truqui per que no s'aferrin: A la part baixa del forn s'hi posa una cassola amb aigua
Que us provi aquest pont de Tots Sants!

sábado, 23 de octubre de 2010

Maria

M'ha fet tanta il·lusió llegir aquesta entrevista a la meva Maria!

jueves, 21 de octubre de 2010

Per a regalar



Avui he fet aquesta platereta per a regalar a una Úrsula. Amb tot el cor. He pensat que li quedaria bé en el seu despatx, pels bolis . Li ha agradat molt!
...
Hoy he hecho esta bandejita para regalar a una Ursula. Con todo el corazón. He pensado que le quedaría bien en su despacho, para los bolis. ¡Le ha gustado mucho!

La perla del dia

Quan ho he sentit m'he quedat a quadres. No donava crèdit. Unes declaracions ràncies, despectives, masclistes fins un grau superlatiu.
L'alcalde de Valladolid ha deixat anar un verí propi d'uns temps passats on les dones (bones) tenien un paper molt clar i les altres (les dolentes)també. Avui aquest gilipolles ha dit que la nova ministra Leyre Pajín aniría repartint preservatius a tort i a dret, que això seria la alegría de la huerta i que quan li mirava la cara només veia aquells morritos que s'els imaginava per altres coses.
Això és intolerable i crec que n'hi ha prou per a demanar la seva dimissió. Un càrrec públic no pot dir aquestes bestieses.




Cuando lo he oído me he quedado a cuadros. No daba crédito. Unas declaraciones rancias, despectivas , machistas en grado superlativo.
El alcalde de Valladolid ha vertido un veneno propio de tiempos pasados en los que las mujeres (buenas) tenían un papel muy claro y las otras (las malas) también. Hoy este gilipollas ha dicho que la nueva ministra Leyre Pajín iría repartiendo preservativos a disetro y siniestro, que esto sería la alegría de la huerta y que cuando le miraba la cara solo veía esos morritos que le inspiraban otras cosas.
Esto es intolerable y creo que es suficiente para pedir su dimisión. Un cargo público no puede decir estas barbaridades.

jueves, 14 de octubre de 2010

Noves novíssimes


Aquestes petites peces que ara només veieu amb el contraesmalt...Ui, quina il·lusió!
.................
Estas pequeñas piezas que ahora solo véis con el contraesmalte...Huy, que ilusión!

Ossets



Ja està! Tots els ossets estan degudament muntats en les seves petites peanyes i amb la plaqueta corresponent.
Es tracta dels trofeus per a la desena trobada del Bestiari Infantil de Valls.
Cada any l'Ajuntament té l'encert d'encarregar a l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp aquests trofeus, així com els de la trobada de Corals o els de la Normalització lingüistica.
Dins l'Associació se celebra un sorteig per a la realització dels records. I aquest any m'ha tocat a mí.
He creat una lliure representació de l'osset petit de Valls, amb tota la il·lusió del món.
Crec que es nota per la rialla que te!
.......................
Ya está! Todos lo ositos están debidamente montados en sus pequeñas peanas y con su correspondiente plaquita.
Se trata de los trofeos para el décimo encuentro del Bestiari Infantil de Valls.
Cada año el Ayuntamiento tiene el acierto de encargar a la Associació d'Artesans de l'Alt Camp estos trofeos,así como los de las Corales o los de la Normalización linguística.
En la Asociación celebramos un sorteo para la realización de los recuerdos. Y este año me ha tocado a mí.
He creado una libre representación del osito pequeño de Valls, con toda la ilusión del mundo.
Creo que se nota por la sonrisa que luce!

lunes, 11 de octubre de 2010

Bagués-Masriera i la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi


Vaig presentar-m'hi...i he rebut un e-mail notificant-me que hi exposaré dues obres. Estic tant contenta!!!!!!!!!!
Me presenté...y he recibido un e-mail notificándome que expondré dos piezas. Estoy tan contenta!!!!!!!!!

jueves, 7 de octubre de 2010

Adéu estiu !

Aquests dibuixos pertanyen a les meves alumnes dels divendres. Quan vàren aterrar després de les vacances, com ja sabeu, havien de plasmar les seves impressions de l'estiu.
L'ambient era feixuc , com el temps , i darrera els vidres del balcó el cel s'anava enfosquint i convertint la tarda en negra nit.

Veient l'ambient, vaig proposar que dibuixessin el final de l'estiu. Vaig preguntar-els-hi què els vindría de gust aleshores...i la inspiració va aparéixer!


Estos dibujos pertenecen a mis alumnas de los viernes. Cuando aterrizaron después de las vacaciones, como ya sabéis, debían plasmar sus impresiones del verano.
El ambiente era pesado, como el tiempo, y tras los cristales del balcón el cielo iba oscureciéndose convirtiendo la tarde en negra noche.

Viendo el ambiente, les propuse que dibujasen el final del verano. Les pregunté qué les apetecería más en aquellos momentos...y la inspiración apareció.



La Marina Benaiges va dibuixar aquest paraigües recolzat en les portes del balcó, reflectint l'ambient gris i humit. Val a dir que té 12 anys.

Marina Benaiges dibujó este paraguas apoyado en las puertas del balcón, reflejandoel ambiente gris y húmedo. He de decir que tiene 12 años.



La Íria Rodón, també de 12 anys, va comparèixer amb una trencadura de radi en la seva mà hàbil. Per tant, tenia la mà dreta immobilitzada. I amb la mà esquerra va dibuixar aquest interior tant fauvista on la xocolata calenta i unes galetes en són protagonistes. L'interés que demostra aquesta criatura és encomiable!

Íria Rodón, también de 12 años, compareció con una rotura de radio en su mano hábil.. Por tanto, tenía la mano derecha inmobilizada. Y con la mano izquierda dibujó este interior tan fauvista donde el chocolate caliente y unas galletas son los protagonistas. El interés que demuestra esta criatura es encomiable!


La Zaira Ormaechea té 13 anys, i la pluja li va oferir un preciós marc per a expressar un sentiment dolç i melangiós.

Zaira Ormaechea tiene 13 años, y la lluvia le ofreció un precioso marco para expresar un sentimiento de dulce melancolía.



La Marina Serra també té 13 anys, i un gat que adora. El Tim, al sofà , s'entreté amb una mosca.
Marina Serra también cuenta con 13 años y un gato al que adora. Tim, en el sofá, juega con una mosca.




L'Anna Roca , que té 17 anys i només pot vindre els divendres, resulta el contrapunt assenyat emmig del grup pre-adolescent. En el seu dibuix podem veure un paraigües i un toll que actúa com a un mirall.

Anna Roca, que tiene 17 años y solo puede asistir los viernes, resulta un contrapunto más formal entre este grupo de pre-adolescentes. En su dibujo podemos ver un paraguas y un charco que actua como un espejo.
No cal dir que estic orgullosíssima de les meves nenes!
Ni que decir tiene que estoy orgullosísima de mis niñas!



Ja falta poc

Ja quasi quasi estàn...

lunes, 4 de octubre de 2010

La recepta del gratinat de carbassó.

A petició de la Mònica us passo la recepta del gratinat de carbassó.
Amb el teu permís, Gemma.

Ingredients per a quatre persones:

-Carbassons , calculeu-ne un per cap, si és mitjanet.
-Ceba tendra, bastanta perquè minva molt i volem un bon sofregit.
-uns 100 grs. de bacó fumat a tiretes. Si no en teniu, s'hi pot posar pernil . I si sou vegetarians
no n'hi posem.
-Formatge ratllat tipus parmesà o el que tingueu.
- Oli d'oliva
-Sal

Procediment:

Talleu els carbassons a rodanxes. Les saleu leugerament i les poseu en un escorredor. Així deixen anar una mica d'aigua que ens anirà estupendament bé . Deixeu-les una bona estona a l'escorredor.
Talleu les cebes a quadradets petits.
En una planxa antiadherent hi disposeu el carbassó tallat. Sense oli (per aixó ens va bé que hagin deixat anar l'aigua). Coeu-lo per les dues bandes. Aneu coent i reservant.
En una cassola o paella també antiadherent sofregiu la ceba en oli d'oliva. A mitja cocció hi tirem el bacó fumat.(Si l'hi posem abans ens quedaria una mica massa torrat).
Quan el sofregit ja està a punt, si l'hem fet en la cassola definitiva, el treiem i aprofitem per a escòrrer l'excés d'oli.
Alternem en la cassola capes de carbassó cuit i el sofregit. Hi posem una bona capa de formatge ratllat i ho gratinem.

I ja em comentareu còm de bó us ha surtit!

domingo, 3 de octubre de 2010

Gratinat de carbassons


La Gemma Casalé va regalar-me la recepta d'aquest plat, tant senzill com deliciós. El primer cop que vaig fer-lo, va ser en versió vegetariana per que la meva vegana en pogués menjar. Avui li he posat una mica de beicon. Superb!... Gràcies, Gemma.
Gemma Casalé me regaló la receta de este plato, tan sencillo como delicioso. La primera vez que lo hice, fué en versión vegetariana para que mi vegana pudiera comerlo. Hoy le he añadido un poquito de bacon. ¡Soberbio!...¡ Gracias, Gemma!