miércoles, 25 de noviembre de 2009

Te doy mis ojos

Avui es celebra el dia anti violència de gènere. Se n'ha parlat molt, i de moltes formes. M'agradaría que no es quedés tot en pura anécdota i que el malson pel que passen moltes dones es quedés en aixó: un malson que desapareix amb les primeres llums del matí.
M'esborrona el fet que els maltractaments es donin ja a edats molt tendres, doncs la única solució al problema sembla que seria la educació en totes les esferes . Si la nostra societat no havia estat mai tant preparada en tants àmbits, per què es dona tanta violencia de gènere?
Una darrera anotació per a totes les noies que comencen a surtir amb algun noi : no pots consentir-li que et controli, ni que et menysprei, que et cridi i sobretot, que et pegui.MAI!

Hoy se celebra el día anti violencia de género. Se ha hablado mucho y de muchas formas sobre ello. Me gustaría que no se quedara todo en pura anécdota y que la pesadilla por la que pasan muchas mujeres se quedara en eso: una pesadilla que desaparece con las primeras luces de la mañana.
Me causa escalofríos el hecho de que los maltratos se den ya a unas edades muy tempranas, pues la única solución al problema parece que sería la educación en todas las esferas. Si nuestra sociedad no había estado nunca tan preparada en tantos ámbitos, ¿por qué se da tanta violencia de género?
Una última anotación para todas las chicas que empiezan a salir con algún chico: No puedes consentirle que te controle,ni que te menosprecie, ni que te chille y sobre todo, que no te pegue.¡NUNCA!

martes, 24 de noviembre de 2009

Simon's Cat

La Marta m'ha enviat unes històries hilarants sobre un gatet. Escric aixó amb el Boris ronronejant a la falda. Realment...els gats són així!

Marta me ha enviado unas historias hilarantes sobre un gatito. Escribo esto con mi Boris ronroneando en mi regazo. Realmente...los gatos son así!


miércoles, 18 de noviembre de 2009

Un regalet

Avui, quan he embolicat aquest encàrrec, se m'ha acudit fer-ne un petit reportatge. No sé si em vé de l'época de botiguera o si dintre meu hi ha una nena que disfruta enormement embolicant paquetets.
Del que sí que n'estic ben segura, és que no enyoro res d'aquell temps passat.

Hoy, cuando he envuelto este encargo, se me ha antojado hacer un pequeño reportaje. No sé si me viene de mi época de comerciante o si en mi interior vive una niña que disfruta enormemente envolviendo paquetitos.
De lo que sí que estoy muy segura, es que no añoro nada aquel tiempo pasado.




Una peça com aquesta Ullde , creada amb tanta il·lusió , es mereix un bon embolcall. Sempre amb l'etiqueta que garantitza que es tracta d'un esmalt al foc.

Una pieza como esta "Ullde", creada con tanta ilusión, se merece un buen envoltorio. Siempre con la etiqueta que garantiza que se trata de un esmalte al fuego.




Una petita explicació de què és l'esmalt al foc i la peça que es presenta.
Una pequeña explicación de qué es el esmalte al fuego y de la pieza que se presenta.


Emboliquem amb un paper a to amb la capsa.
Envolvemos la caja con un papel a tono.

Unes cintes de colors per a donar-li al·legria...et Voilà!
Unas cintas de colores para darle alegría...et Voilà!


lunes, 16 de noviembre de 2009

Els meus nens i Sir Arthur Conan Doyle

He esperat impacient que els nens acabessin els seus dibuixos de Halloween per a penjar-los. Els han fet tant bé!- N'estic molt orgullosa. Crec fermament que d'ací uns anys podrem gaudir de les obres d'uns bons artistes plàstics i , qui sap si algun d'élls il·lustrarà llibres i contes per a fer-nos somniar.

He esperado impaciente a que los niños terminaran sus dibujos de Halloween para colgarlos . Lo han hecho tan bien!- Estoy muy orgullosa. Creo firmemente que dentro de unos años podremos disfrutar de las obras de unos buenos artistas plásticos y, quién sabe si alguno de ellos ilustrará libros y cuentos para hacernos soñar.





Veureu que hi han diversos estils i edats. Cap d'igual, car cada nen és únic.
Veréis que hay diversos estilos y edades. Ninguno igual a otro, pues cada niño es único.

jueves, 5 de noviembre de 2009

Les joies d'en Hans





Aquestes peces que veieu formen part de la col·lecció "Hans Baldung Grien".
He volgut reproduir en esmalt l'estampat del vestit de la dama retratada. Trobo que és preciós, tant el disseny de les flors com el color.
Hans Baldung Grien (1484-1545) va ser un pintor alemany deixeble de Dürer. Molt conegut per pintures com "la mort i la donzella" i per la representació de nus femenins acompanyats de figures molt escabroses. El retrat d'aquesta dama és l'únic femení i signat que se li coneix. Pintat el 1530, es troba actualment al museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid.
Les meves joies d'aquesta col·lecció podeu trobar-les a la nova botiga Etsy :
www.blau25.etsy.com

Estas piezas que véis forman parte de la colección "Hans Baldung Grien".
He reproducido en esmalte el estampado del vestido de la dama retratada. Me parece precioso, tanto el diseño de las flores como el color.
Hans Baldung Grien (1484-1545) fué un pintor alemán discípulo de Durero. Muy conocido por pinturas como "La muerte y la doncella" y por su peculiar representación de desnudos femeninos junto a escabrosas figuras. El retrato de esta dama es el único femenino y firmado que se le conoce. Pintado el 1530, se encuentra actualmente en el museo Thyssen-Bornemisza, de Madrid.
Mis joyas de esta colección podéis encontrarlas en la nueva tienda Etsy:

domingo, 1 de noviembre de 2009

Tots Sants , Halloween i alguna cosa més

Al llarg d'aquesta setmana passada, hem tingut molta moguda. Molta espelma i un ambient entre tètric i de festa major. Hem preparat el Halloween. Si us he de ser franca, aquest esdeveniment importat no em fa massa gràcia, doncs a casa nostra hi ha una llarga tradició de Tots Sants . I cada any ens van colonitzant una miqueta més.
Aquí , antigament, s'explicaven obscurs contes a la vora del foc que la imaginació de cadascú tornava més o menys terrorífics.
Des de fa tres anys, pels voltants de Tots Sants, trio una història de por que faci les delícies dels meus alumnes (passar por els mola molt). Però amb molt de seny per què no convé que a les nits els pares es trobin els seus fills al seu llit.

A lo largo de esta semana pasada, hemos tenido mucha movida. Mucha vela y un ambiente entre tétrico y de fiesta mayor. Hemos preparado el Halloween. Si os he de ser franca, este acontecimiento importado no es de mi agrado, puesto que en casa existe una larga tradición de Todos los Santos. Y cada año nos van colonizando un poquito más.
Aquí, antiguamente, se contaban oscuros cuentos junto al fuego que la imaginación de cada cual tornaba más o menos terroríficos.
Desde hace tres años, cuando se acerca Todos los Santos, escojo una historia de miedo que haga las delícias de mis alumnos (pasar miedo mola mucho). Pero con mucho cuidado, pues no es conveniente que por las noches los padres se encuentren a sus hijos en su cama.


La Història d'enguany és "El gos dels Baskerville", de Sir Arthur Conan Doyle.
A partir de la llegenda que inclou aquesta novel·la, els nens han de triar l' escena que més els cridi l'atenció i dibuixar-la. Això comporta moltes coses: Veure en quina època es desenvolupen els fets, còm són les cases, les costums de la gent, els vestits...estudiar els animals que intervenen, la seva estructura i moviments. I sempre, sempre, fer volar la seva imaginació.
La Historia de este año es "El perro de los Baskerville", de Sir Arthur Conan Doyle.
A partir de la leyenda que incluye esta novela, los niños deben escoger la escena que más les atraiga y dibujarla. Esto comporta muchas cosas: Ves en que época se desarrollan los hechos, como son las casas, las costumbres de la gente, sus vestidos...estudiar los animales que intervengan, su estructura y movimientos. Y siempre,siempre, hacer volar su imaginación..


I voleu saber quina història ha tingut més èxit de totes les que he llegit? - Doncs "El monte de las ánimas", de Gustavo Adolfo Bécquer. On es parla de fantasmes i cementiris...
¿Y queréis saber qué historia ha triunfado más de todas las que he leído?- Pues "El monte de las ánimas", de Gustavo Adolfo Bécquer. En donde se habla de fantasmas y cementerios
Els nens imaginen cementiris i els grans els visitem.
Los niños imaginan cementerios y los mayores los visitamos.

Admirem aquestes obres d'Art...
Admiramos estas obras de Arte...

I veiem aquestes tombes. Si la mort ens iguala a tots, per què aquestes diferències?
Y vemos estas tumbas. Si la muerte nos iguala a todos,¿Por qué estas diferencias?


Potser el millor seria una cremació i que les cendres es fonguessin en el paisatge que un més s'estima. En la terra, els arbres...
A lo mejor, lo más interesante sería una cremación y que las cenizas se fundieran en el paisaje que uno más quiere. En la tierra, los árboles...

I en les pedres.
Y en las piedras.