EL BOSC

Avui he estat veien fotos que tenia desades. De tant en tant, potser la nostàlgia o potser les ganes de reviure certs moments, em porten a treure les fotos.

Aquesta imatge correspon a un passeig preciós del que vaig gaudir estant a Himmerod,(Alemanya) durant unes estades d'esmalt. Llavors ja em va semblar un bosc on hi deurien viure les fades, els follets i tots els éssers fantàstics dels contes . Fins i tot el banc estava entapissat de molsa i el verd ho pintava tot.

Ara tinc claríssim que figures de Les Ulldes com La Caputxeta, el gat amb botes, les princeses dorments o les del pèsol varen passar per aquí ... I no diem els prínceps encantats !

LA BOIRA

La Boira és aquesta Beagle tant preciosa. 
Un membre de la seva família va encarregar-me-la després d'haver vist els Reis de casa de Les Ulldes , que apareixen més avall.
Havia de ser un regal pels seus pares humans. 
Vaig pensar que la Boira es mereixia un retrat de cos sencer, asseguda al seu reial tro de llautó . Un tro amb coroneta i, a dins , un cor. Perquè aquesta princesa /reina s'ho mereix.

PER A UNA PROFESSORA

Des de fa uns anys, és tradició al Col·legi Claret de Valls celebrar pels vols de Nadal el que podríem anomenar "noces d'argent" d'un professor i el centre. 25 anys de bona feina en una empresa és quelcom important, i així ho considera el col·legi obsequiant al professor amb una peça exclusiva. Tinc el goig i la satisfacció de contribuir amb el meu granet de sorra a aquesta festa.

Enguany he creat aquest esmalt que conta amb cinc plecs que al final s'allisen i suporten una peça esfèrica. Cada plec simbolitza cinc anys de treball que porten a un blau llis i net. La peça rodona simbolitza l'excel·lència de la feina, una feina daurada com l'or que alberga en el seu interior.

I el muntatge és de fusta natural amb el marc daurat i envellit.

I si la peça que he fet amb tot el cor agrada i arriba al cor de la persona que la rep, em sento molt feliç.

ALES

Molt d'amor. 
D'uns pares a les seves filles,
de les filles vers els seus pares,
de les germanes entre elles...
i molt d'amor en la creació d'aquestes peces.
L'encàrrec consistia en la realització d'un detall per a dues germanes . 
Vaig imaginar una ala, de fons blau i amb les plomes en blanc de Limoges. Aquesta ala seria una peça única, tallada en dues parts. La gran, per l'Aina (la germana gran) i la petita per la Íria.
El muntatge consisteix en que quedin les dues ales iguals , jugant amb l'espai que queda sense esmalt. Així , una germana complementa l'altre.
Ha estat un encàrrec entranyable. Són unes persones d'aquelles que et fan dir: "Chapeau !"

Cançó després de la pluja

Cançó després de la pluja

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.

El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.

Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Els petits no podien ser menys. També van il·lustrar una poesia i confeccionaren el seu llibret d'artista.

El poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel va donar molt de joc. Cada estrofa era una oportunitat per deixar anar la imaginació i pintar amb tota la sensibilitat.

Els nens i les nenes d'aquest grup tenen entre 8 i 12 anys.

                                                  SEMPRE QUE VEIG LA MAR

                                                     I sempre que veig la mar
                                                     sent que a l'esquena m'hi neix
                                                     com una cua de peix
                                                     empeltada de volar.

                                                     I sempre que veig la mar
                                                     la pell s'escata salada,
                                                     i la trena pentinada
                                                     verda d'algues, es desfà.

                                                     I sempre que veig la mar
                                                     ma veu de fonoll marí
                                                     al coll clava el volantí,
                                                     i ja no puc més cantar.

                                                     Diria quan veig la mar
                                                     que a les prades de la mar
                                                     els crancs em mengen els ulls,
                                                     mes el cor saupa xalest.

                                                                                                Cèlia Viñas

Un dels primers treballs d'aquest curs va consistir en crear un llibre d'artista amb il·lustracions dels mateixos alumnes.
Vaig triar un poema de la Cèlia Viñas que parlava del mar. El vaig trobar preciós i molt gràfic.
Els nois i les noies van haver d'imaginar com dibuixarien les diferents estrofes , com resoldrien determinades escenes que potser serien difícils d'interpretar, i també hi va haver una recerca de paraules, d'estris o de plantes.
Van muntar les pàgines com més els va agradar : Un les va cosir com un acordió, altres com un llibre, i alguns hi varen intercalar paper vegetal amb els poemes escrits. Després vàrem fer les cobertes amb paper marbrejat creat també pels alumnes.
Els resultats , ja ho veieu, son molt satisfactoris. M'il·lusiona pensar que al Taller s'hi està fent una bona cantera .
Les edats oscil·len entre els 12 i els 17 anys.