La meva nena s'ha casat.
Quan la Maria era molt petita, li encantava que la poséssim dins d'una capsa gran d'aquelles que ens arribàven a la botiga . L'enviàvem a Madrid.
Per aquelles dades, haviem vist una pelicula de xinos on també s'enviaven a aquesta ciutat, tot dient : "Madlid no, Madlid no!". D'aqui aquells enviaments a la capital de les Espanyes que ens féien tanta gràcia i en els que ens queia la bava al seu pare i a mi, veient-la riure entre els cartrons.
Als dotze anys, la nostra nena ens va comparèixer un dia anunciant que com a delegada d'una associació infantil en la que arreglarien el món, se n'anava a Madrid. Sola, clar, i alli ja la recollirien.Naturalment, no hi va anar.
Quan als setze va guanyar la beca dels Col·legis del Món i ens la vàren enviar a Swazilàndia, ja ens va quedar clar que la Maria no pararia quieta.
En aquell col·legi va conéixer la seva ànima bessona, Manuel, un fantàstic noi de Palencia enviat com ella a aquella altra punta del món.
De Mbabane a Londres, a Oxford, a Barcelona...i a Madrid.
I aquesta vegada ens hi ha embarcat a tots via Ave per a compartir la festa més preciosa del món : el seu casament.
La cerimonia civil va tindre lloc a l'edifici de
La Panadería, a la Plaza Mayor, el 13 de Setembre.
La festa es va cel·lebrar el dia 15, a Utopicus.
La cançó dels Beatles sonava en el moment que els nuvis entràven a la sala, i milers de bombolles els vàren donar la benvinguda.
Els seus amics de l'ànima ,Eduardo i Sagrado ,vàren oficiar una cerimònia preciosa en la que les emocions estàven a flor de pell.
I nosaltres estem feliços, feliços.
Ah! i els nuvis ara ja han deixat Madrid per a iniciar nova vida a Brusseles.
Totes les fotografies són de la nostra Marta.
.JPG)
