sábado, 24 de marzo de 2012

LES ULLDES A MADRID

Senyores i senyors, tenim el plaer d'anunciar-vos que el proper dia 1 d'Abril Les Ulldes (les tres) estarem físicament venent les nostres creacions a Madrid, a l'Utopic-Us, un centre multidisciplinar i molt cool situat al C/ Concepción Jerónima, 22, al costat de la Plaza Mayor.

Ens veiem a Madrid!

Señoras y señores, tenemos el placer de anunciaros que el próximo día 1 de Abril Les Ulldes (las tres) estaremos físicamente vendiendo nuestras creaciones en Madrid, en Utopic-Us , un centro multidisciplinar y muy "cool" situado en la C/ Concepción Jerónima, 22, al lado de la Plaza Mayor.

Nos vemos en Madrid!

jueves, 22 de marzo de 2012

LA PRIMERA


Aquesta és la primera cuina que vaig esmaltar. Té ja uns quants anys, com la fotografia que ha surtit ara arran de la nova que heu vist en l'anterior post.

Estava bastant malmesa i només conservava la porteta petita.
La barra de llautó, vaig tindre la sort de trobar-la a la ferreteria i la planxeta daurada era tot el que quedava d'un moble antic.

En aquesta peça, el fil conductor és el fum. La dona que està cuinant, vigilant l'olla fumejant , té una imatge antiga, com de belle époque .Les rajoles del fons brillen amb el pailló de plata .

A sota hi podem veure un fragment d'una butaca on el senyor de la casa, el marit, espera fumant que la seva dona li serveixi l'àpat que està cuinant .

En el calaix , el món privat d'ella, els somnis s'esvaeixen com el fum.

La parella daurada de l'aplic fa referència a un món romàntic que s'ha quedat molt lluny.


martes, 20 de marzo de 2012

LA CUINA







Així és com ha quedat finalment la cuina.

M'he pres aquesta feina com un joc, després d'estar treballant amb les meves miniatures. I, es que tot aquest muntatge és també com un joc : portes que s'obren i es tanquen, un espiell que amaga alguna cosa...

Una cuina per que l'espectador hi pugui interactuar. Aqui no s'hi val allò de "no toquis". És més , quan algú s'hi acosta i no gosa a fer-ho, li suggereixo que obri les portes ( amb delicadesa, clar).
Me n'he adonat, fins i tot, d'un fet que m'ha commogut : La imatge d'aquesta cuina ha remogut records i per tant, sensacions i emocions de molta gent. Ha estat , en certa manera, com la madalena de Proust.
I els més petits han pogut veure còm es cuinava abans .

Qui cuina, a part del menjar, cuina emocions. Es pot cuinar per a una família, per a uns amics, per la parella ...
Com podeu veure, he cuit pomes.
La poma, des-de l'antiguitat s'associa a la sensualitat.
Aqui, éll ha estat seduït. Com qui no vol. En privat. En el fons del calaix .

domingo, 18 de marzo de 2012

EL MEU PARE

L'Andreu Ulldemolins i Batalla va néixer a Valls el 15 de Novembre de 1921.
En la foto, el petit que posa el peu a sobre del cavall.

El seu pare, Andreu Ulldemolins i Tondo era un excel·lent guarnicioner artesà i un home cabal i molt treballador. Tenia el seu taller al carrer de la cort núm 58.
La seva mare, la Úrsula Batalla i Figuerola era filla de l'Hort del Carme, tota una institució de la pagesia vallenca de l'època.

Quan el meu pare era molt petit, va patir una gran tragèdia : la mort del seu pare en un trist accident.
Al cap d'un temps, la seva mare va contraure noves núpcies .

La canalla d'aquell temps, quan no hi havia escola, campàven pels carrers , pels torrents i per les basses . No hi havien joguines i , per tant, la imaginació féia un paper molt important.
l'Andreu era un nen molt trapella. Tant, que a vegades li carregàven fets que no havia comés.
Algunes de les seves trapelleries es poden llegir en el llibre de l'Antoni Mas titulat A cops de paràbola. Eren coses com llençar-se amb dos paraigües estesos des-de dalt del balcó per aterrar sobre un transport de palla, jugant a que era aviador .
I després venien les brutals pallisses del padrastre.


Gran esportista, li apassionava la caça i la pesca. Va ser un pioner de la pesca submarina. Com que no trobava els estris necessàris, se'ls fabricava ell mateix .


El 7 de Novembre del 1946 va casar-se amb la meva mare, la M. Teresa Aguadé i Gils.
Vàren estimar-se molt tota la vida i també van formar un molt bon equip.


Els meus pares vàren treballar plegats en el seu negoci . Primer, una petita botiga on hi venien una mica de tot : paraigues, bijuteria, bosses i carteres...i els cartutxos per a la caça, marca Ulldemolins, que ells mateixos carregàven fins altes hores a la rebotiga.
Més endavant, ell va començar a tindre representacions d'articles de pell que el vàren portar a viatjar per tot Catalunya. Coneixia tots els racons del nostre pais no pas per anar-hi de turista, sino per anar-hi a treballar.

En la foto, el dia de la comunió del meu germà gran, l'Andreu. Entre els meus pares, el meu germà Francesc.

Va guanyar moltes competicions de tir al plat. Aqui, va quedar el primer en la tirada al plat de les decennals del 1961.

El dia de la meva 1a. comunió. Em porto 10 i 8 anys de diferència amb els meus germans.


I acompanyant-me el dia del meu casament.

Avui, dia del pare, vull retre un petit homenatge a aquest gran home tant especial que ens va transmetre , a part del seu amor, valors com la fidelitat, la honestedat i la cultura de l'esforç.

Quan tinc una feina entre cella i cella i m'hi llenço sense importar-me l'esforç ni les hores, el meu marit em diu :" Que Ulldemolins que éts!" - I jo penso: si, amb tot l'orgull.



viernes, 16 de marzo de 2012

COLOR I CALOR


Els dies comencen a allargar-se, s'acosta el bon temps.

A mida que el curs avança, la pintura va agafant protagonisme. Entre els exercicis necessàris per a aprendre a dibuixar bé, sempre hi han feines que són molt benvingudes.

Com podeu veure, la paret del Taller llueix uns colors magnífics. I en destaquem tres mètodes diferents:

- Pintar un tema lliure, però tenint la precaució de deixar una línia blanca entre color i color.
- Pintar un altra tema, també lliure, on s'empren pintures planes i, un cop s'ha asssecat, traçar petites pinzellades en colors diferents per a aconseguir un efecte mosaic.
-Pintar un paisatge, o simplement uns arbres (inventats) amb uns colors i a sobre, jugar amb la esponja per a donar volum. D'això tots en diem "esponging" i quedem molt bruts i molt feliços.

Pintures adorables de nens i nenes també adorables!

miércoles, 14 de marzo de 2012

DIRIGINT BEETHOVEN

http://www.wimp.com/childbeethoven/

Mireu quina preciositat!

La força de la música viscuda per un nano que, evidentment, encara no sap res de solfeig però que és tot sentiment.


martes, 13 de marzo de 2012

ESCULTURES AL VOL


Estic fascinada amb l'obra en paper de l'artista danesa Violise Lunn.
La vaig descobrir en la revista de moda que el diari El País adjunta els dissabtes.

La Violise és graduada en Moda i Disseny Industrial per la Dannis School of Design, compagina les seves col·leccions de núvia amb el seu treball experimental en paper i, segons diu el diari, els col·leccionistes privats es rifen el seu treball.

Tot va començar quan la vàren invitar a participar en una exposició a Marienlyst, Dinamarca. En aquesta mostra, que es presentava en un castell del s. XVI, va haver de donar la seva visió en paper del vestuari de la reina vídua Juliane Marie. L'artista diu "No he parat d'experimentar des d'aleshores. El paper em dóna llibertat total per a crear. Plantejo les peces com a obres d'art".


domingo, 11 de marzo de 2012

EQUÍVOCS


A vegades es pot liar la troca.


Com sabeu, vaig estar "parint" invitacions. En vaig crear 5, de les quals en vaig triar 3. A partir d'aqui, les vaig mostrar a l'associació perquè escollíssin la que més els agradés.

Com que he estat molt ocupada fent les meves peces per a aquesta exposició i com que el meu fort no és pas l'ordinador i les seves aplicacions, vaig demanar-li a la meva companya, la Rosalia, que posés els logos i les lletres a la meva invitació.

Quan vaig veure l'afegit verd no em va fer massa gràcia, perquè la original era molt neta, blanca. No vaig replicar pensant que en un col·lectiu les feines es fan entre tots (o quasi).

Però quan he vist el peu del pòster, ja no he entès res. Estic jo molt equivocada, o es pot donar la idea de que la creació ha estat de la Rosalia i no meva?


Un aclariment : Quan vull presentar una bona foto sempre li demano a la meva fotògrafa , la Marta, que en sap molt i com a mare i filla ens entenem perfectament.

Aixi, doncs, la fotografia és de la Marta Gil, la idea i la posada en escena són meves i la rotulació i el verd són de la Rosalia Pomés.

lunes, 5 de marzo de 2012

27


El 2 de Març va ser el nostre 27 aniversari de noces.
Ho vàrem celebrar anant a Barcelona a veure aquest preciós musical. Una passada!!!


viernes, 2 de marzo de 2012

VOILÀ


Doncs aquesta és la imatge escollida.
Val a dir que la de cartró també va tindre èxit, però la majoria va votar per l'ampolleta .

I ja que parlem d'invitacions, aprofito per a convidar-vos a la inauguració el proper divendres dia 9, a les 8 del vespre.

Ens veiem a Valls !

jueves, 1 de marzo de 2012

RENOVART


Aquest és el títol de la nova exposició de l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp.
Es tracta de crear obres d'art i artesania a partir d'elements de reciclatge.

En una de les reunions prèvies es decidia qui faria les invitacions. Em va tocar.

Vaig partir de la premisa que la invitació també s'hauria de tractar com un element de
reciclatge.

Us vull mostrar les tres finalistes.


En aquesta vaig reciclar un cartró d'embalatge, buidant les lletres del títol.



En aquesta imatge vaig muntar una planteta a base de les xarxes de les taronges, mandarines i musclos. Les fulles són de llauna, d'un pot d'olives. La torreta, un envàs d'un postre.




En aquesta imatge podeu veure una ampolleta d'aigua que guarda a dins diferents objectes relacionats amb els diferents oficis del nostre col·lectiu : llàpis, pinzell, un retall d'aram, un tros de llana, una petita escultura i un petit esmalt.


Quina invitació us agrada més?

Properament penjaré la guanyadora .