martes, 25 de octubre de 2011

GRAFISMES . Mosques

Si bé els mosquits eren preciosos, aquestes mosques són fantàstiques.
En aquest exercici hem afegit un color : el vermell en els grans ulls d'aquests insectes .


Els he fotografiat tal i com han quedat a la paret del taller, a mida que anàven acabant. Veureu que les edats estan una mica barrejades.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Irene i Édgar (9), Rubén (5) i Pol (6),Meritxell i Marina R. (10)


D'esquerra a dreta:
Paulina (9), Anna (12) i Joel (10).


Seguint el mateix ritme, Marina B. i Cèlia(13), Íria (13) i Ariadna (8).


A dalt, Èlia (14). A baix, Núria (12).


Les dues mosques de dalt són, començant per l'esquerra, la de la Maria i la Marina S. (14).
A baix, la de la Zaira (14) i el Guillem (15).

Continuarà...

martes, 18 de octubre de 2011

GRAFISMES . Mosquits

Quan comença el curs, els nens dibuixen experiències de les vacances. A vegades reals , com viatges, estades, festes... i a vegades situacions imaginades que els podria fer il·lusió.
Aquest ritual de cada principi de curs ens serveix per a escalfar motors i poder situar-nos de plé en tota la feina que està programada.
Moltes vegades , a part del programa que tinc preparat, sorgeix alguna cosa que em fa improvitzar. I llavors, el resultat és sempre espectacular !
Aquest estiu he vist nens amb múltiples picades de mosquits. Vermelles i inflamades. Jo mateixa n'he patit de valent... Tots teniem verdadera fòbia a aquests insectes !... I per aqui va vindre la inspiració: Per què no els féia dibuixar mosquits?
Haurien de ser uns mosquits grans, molt treballats amb grafismes. Només utilitzarien retolador negre. Els més petits, retoladors normals més adequats al seu tarannà. Els demés podrien utilitzar-los d'aquells calibrats tipus rotring, amb diferents gruixos.

Aqui en teniu els resultats:


Aquests són els dibuixos dels petits.

El Rubén només té 5 anys. El Pol ja n'ha complert 6. L'Édgar i la Irene en tenen 9, l'Ariadna té 8 anys i el Joel ja en té 10.


De dalt a baix, la Meritxell, la Marina i la Paulina. Totes tenen 10 anys.


L'Anna i la Núria en tenen 12.


La Cèlia i la Íria tenen 13 anys; la Zaira ja n'ha fet 14.


El mosquit de dalt és de la Marina B. , que té 13 anys. Els de sota són de la Marina S. i la Maria, ambdues de 14.


L' Èlia té 14 anys i el Guillem ja n'ha complert 15.


Com podeu veure, tots els dibuixos són diferents i preciosos. Els nens s'ho han treballat de valent i, el que és més maco, s'ho han passat pipa!
Ademés, els que els coneixem, podem veure la personalitat de cadascun d'élls en els traços i les formes : Qui és molt polit, qui és un belluguí, qui somnia despert...i tots, tots, una meravella.

viernes, 14 de octubre de 2011

Les veus del passat. O com esmalto pedres.

M'agraden les pedres. Quan en trobo una (o la pedra em troba a mi) s'estableix una mena d'idil·li.
Llavors començo a visualitzar què em diu.
...
Me gustan las piedras. Cuando me encuentro una (o la piedra me encuentra a mí) se establce una especie de idilio.
Entonces empiezo a visualizar qué me dice.


El que em suggereix, ho dibuixo.
...
Lo que me sugiere, lo dibujo.

I començo a tallar la planxa d'aram i a adaptar-la a la superficie que m'interessa.
...
Y empiezo cortando la plancha de cobre y a adaptarla a la superfície que me interesa.


Cal triar els colors que millor expressin la idea. En aquest cas, la pell pot representar-se amb un rosa opac. Però com que vull un acabament més orgànic, he triat un òpal rosa. Amb les cuites s'opacifica i conserva un petit gra que lliga molt bé amb la pedra.
...
Es necesario escoger los colores que mejor expresen la idea. En este caso, la piel puede representarse con un rosa opaco. Pero como quiero un acabado más orgánico, he optado por un ópalo rosa. Con las cocciones se opacifica y conserva un pequeño grano que combina muy bien con la piedra.


Després d'una bona neteja de la planxa, començo per aplicar el contraesmalt. Aqui en sec.
...
Después de una buena limpieza de la plancha, empiezo aplicando el contraesmalte. Aquí en seco.


Després, cal girar la peça i començar a esmaltar. Un fundent de coure pels cabells i una primera capa d'òpal directament sobre l'aram.
...
Después, se debe dar la vuelta a la plancha y empezar a esmaltar. Un fundente de cobre para el pelo y una primera capa de ópalo directamente sobre el cobre.


Un cop cuit, començo amb el cloisonné d'aram.
...
Una vez cocida, empiezo con el cloisonné de cobre.


El fil de coure, un cop cuit, surt ennegrit i cal netejar-lo amb un curt bany d'acid nítric rebaixat amb aigua. Aquesta operació es fa després de cada cuita.
...
El hilo de cobre , una vez cocido, sale ennegrecido y es necesario limpiarlo con un corto baño de ácido nítrico rebajado en agua. Esta operación se repite después de cada cocción.


Vaig donant vàries capes de color i vaig coent-les. També cal treballar amb òpals les cares que apareixen darrera l'orella .
..
Voy dando varias capas de color y voy cociéndolas. También trabajo con ópalos las caras que aparecen detrás de la oreja.



Per què els cabells cobrin més protagonisme, he afegit fils d'aram trets d'un cable elèctric. Són molt finets ! Els detalls vaig treballant-los amb vitris.
..
Para que el pelo cobre más protagonismo, he añadido hilos de cobre sacados de un cable eléctrico. Son muy finitos! Los detalles voy trabajándolos con vitris.


La peça un cop finalitzada. Només em resta fixar-la a la pedra . I el títol : Les veus del passat.
...
La pieza una vez finalizada. Solo me queda fijarla a la piedra. Y el título : Las voces del pasado.




martes, 11 de octubre de 2011

Maria-Mishi-Marta


Al davant de la càmera, la Maria amb la Mishi.
Al darrera, fent la foto, la Marta.
Les meves nenes...

...

Delante de la cámara, María con Mishi.
Detrás, fotografiando, Marta.
Mis niñas...

lunes, 10 de octubre de 2011

Biennal de Valls 2011 . Premi Guasch-Coranty



El passat divendres al vespre vàrem assistir a la inauguració de la Biennal de Valls.
La invitació, d'un groc llampant , em va encantar malgrat la dificultat per a llegir-la si no rep la llum adient.
L'edició d'enguany ha estat un èxit de participació, i els premis són prou atractius com per a presentar-s'hi.
Les dues plantes del museu ens mostren diferents instal·lacions, vídeos i dibuixos on els artistes fan una bona crítica de la societat actual. Cada obra porta un foli explicatiu i un currículum de l'autor.
Si us animeu a venir , teniu temps fins el 27 de Novembre, en horari de dimarts a dissabte, d'11 a 14 h. i de 17 a 20 h. Els diumenges, d'11 a 14.

...

El pasado viernes por la noche asistimos a la inauguración de la Bienal de Valls.
La invitación, de un amarillo chillón, me encantó a pesar de la dificultad para leerla si no recibe la iluminación adecuada.
La edición de este año ha supuesto un éxito de participación, y los premios son lo bastante atractivos como para presentarse.
Las dos plantas del museo nos muestran diferentes instalaciones, vídeos y dibujos en los que los artistas ejercen una buena crítica de la sociedad actual. Junto a cada obra encontramos un folio explicativo y un currículum del autor.
Si os animáis a venir, tenéis tiempo hasta el 27 de Noviembre, en horario de martes a sábado de 11 a 14 h. y de 17 a 20 h. Los domingos, de 11 a 14 h.