viernes, 30 de julio de 2010

Descansar


Ja està. Aquest vespre he acabat els cursets d'estiu. I en cada pinzellada , i en cada classe ,he deixat una mica de pell, una mica de mi. I a base de moltes miques, una se sent cansada. Feliç d'aportar tot el que puc, i molt feliç de veure que els esforços esmerçats són com una llavor que cau en terra excel·lent. Però tinc la necessitat de reposar una mica. I sé que dintre de pocs dies ja començaré a barrinar quines novetats podré oferir, i faré plans, i tornaré a carregar piles. Pero ara m'en vaig a dormir. Bona nit.


Aquesta pintura és de Tamara de Lempicka (1898-1980) i es titula La Dormeuse. Il.lustra molt bé aquest moment.

Ya está. Esta noche he terminado los cursillos de verano. Y en cada pincelada, y en cada clase, he dejado un poco de piel, un poco de mí. Y a base de muchos pedacitos, una se siente cansada. Feliz de aportar todo lo que puedo, y muy feliz de ver que los esfuerzos empleados son como una semilla que cae en excelente tierra. Y sé que dentro de pocos días ya empezaré a barruntar qué novedades podré ofrecer, haré planes, y volveré a cargar pilas. Pero ahora me voy a dormir. Buenas noches.
Esta pintura es de Tamara de Lempicka (1898-1980) y se titula "La Dormeuse" . Ilustra muy bien este momento.

miércoles, 28 de julio de 2010

Felicitats, Catalunya!

Avui és un gran dia. A Catalunya hem dit prou a les curses de braus. Em sento feliç de formar part d'una societat més humana i més avançada .

Hoy es un gran día. En Catalunya hemos dicho basta a las corridas de toros. Me siento feliz de formar parte de una sociedad más humana y más avanzada.

lunes, 26 de julio de 2010

Un arbre especial


Aquest senyor que surt a la soca de l'arbre és el Josep Huguet, d'Alabastres Huguet. Sóm companys en l'Associació d'Artesans de l'Alt Camp.
Resulta que aquest cap de setmana va cel·lebrar juntament amb tota la seva família el seu 65 aniversari i volia un record per a tots.
Va encarregar-me un arbre genealògic en clau d'humor. I ha surtit aquest!
Després, s'han fet còpies per a cada branca .
Des d'aquí, moltíssimes felicitats per l'aniversari i per aquesta preciosa família.
Este señor que aparece en el tronco del árbol es Josep Huguet, de Alabastres Huguet. Somos compañeros en la Asociació d'Artesans de l'Alt Camp.
Resulta que este fin de semana celebró junto con toda su familia su 65 aniversario y quería un recuerdo para todos.
Me encargó un árbol genealógico en clave de humor. ¡Y ha salido éste!
Después, se han encargado copias para cada rama.
Desde aquí, muchísimas felicidades por el aniversario y por esta preciosa familia.

miércoles, 21 de julio de 2010

Al mar!

Aquest és el só de casa aquest estiu. Tot i que la cançó ja fa un temps que se sent, només cal anar a la platja, o pensar en anar-hi, o veure alguna imatge del mar per a entonar -la. Sobretot quan la nostra Marta està amb nosaltres.

Apa, tots i totes al mar!

Este es el sonido de casa este verano. Aunque la canción ya hace un tiempo que viene oyéndose, solo hace falta ir a la playa, o pensar en ir, o ver alguna imagen del mar para entonarla. Sobre todo cuando nuestra Marta está con nosotros.

Hala, todos y todas al mar!

sábado, 17 de julio de 2010

Olé, olé i olé

Quan m'encarreguen una peça, habitualment tinc vàries propostes. Al dibuixar la bailaora que vaig penjar fa uns dies, també vaig dibuixar-ne d'altres. Entre elles, aquesta em va agradar i la vaig esmaltar. Perque si, perque és molt graciosa i divertida. Perquè és estiu i les coses light venen de gust.

Esmalt al foc amb suport de llautó treballat amb martelé i polit. Boletes de coral que ballen al final de la cua. Serrell de cotó i petites boletes de vidre en l'escot de l'esquena.
Mides: 10,5 cm. x 4 cm.
Cuando me encargan una pieza, habitualmente tengo varias propuestas. Al dibujar la bailaora que colgué hace unos días, también dibujé otras. Entre ellas, ésta me gusó y la esmalté. Porqué sí, porqué es muy graciosa y divertida. Porqué es verano y las cosas light apetecen.
Esmalte al fuego con soporte de latón trabajado con martelé y pulido. Bolitas de coral que bailan al final de la cola. Fleco de algodón y pequeñas bolitas de vidrio en el escote de la espalda.
Medidas: 10,5 cm. x 4 cm.

lunes, 12 de julio de 2010

Santes Creus, novament

He estat seguint amb molt d'interés tots els descobriments que s'han anat publicant i, quan vaig rebre la invitació a la presentació de tot el procés de restauració de les tombes reials de Santes Creus, em va plaure molt .


He estado siguiendo con mucho interés todos los escubrimientos que se han ido publicando y, cuando recibí la invitación a la presentación de todo el proceso de restauración de las tumbas reales de Santes Creus, me gustó mucho.





Panteó de Jaume II, fill de Pere el Gran, i de la seva esposa Blanca d'Anjou.
Panteón de Jaume II, hijo de Pere el Gran, y de su esposa Blanca de Anjou.


Tomba del rei Pere el Gran, amb una banyera romana de pòrfir. Espectacular.

Tumba del rey Pere el Gran, con una bañera romana de pórfido. Espectacular.


Aquests lleons que suporten la tomba del rei, no em negareu que són graciosíssims!
Estos leones que solortan la tumba del rey, no me negaréis que son graciosísimos!
I sempre, sempre, Santes Creus és una meravella.
Y siempre, siempre, Santes Creus es una maravilla.



sábado, 10 de julio de 2010

Sóm una nació


Avui el meu cor estava on no he pogut anar personalment : A la manifestació de Barcelona. Per això hem penjat la senyera al balcó de casa nostra.
Hoy mi corazón estaba donde no he podido ir personalmente: A la manifestción de Barcelona. Por eso hemos colgado la senyera, nuestra bandera, en el balcón de casa.

miércoles, 7 de julio de 2010

San Fermín

Vull expressar la meva adhesió al col·lectiu PETA i Anima Naturalis.

És molt trist que la diversió d'un poble estigui basada en la tortura i el dolor. Prou !

No em valen arguments com l'art, ni la tradició, ni tants disbarats com esgrimeixen els afeccionats. Tampoc es una reacció catalana ni independentista. És, simplement , humanitat.

Quiero expresar mi adhesión al colectivo PETA y Anima Naturalis.

Es muy triste que la diversión de un pueblo esté basada en la tortura y el dolor. ¡Basta!

No me valen argumentos como el arte, ni la tradición, ni tantos disparates como esgrimen los aficionados. tampoco es una reacción catalana ni independentista. Es, simplemente, humanidad.

sábado, 3 de julio de 2010

Olé!

Des que la vaig començar que no paro d'entonar allò de "Arenal de Sevilla y Olé, Torre del Oro... tac tacatac tacatacatacatac tacatac!".
Es tracta d'un encàrrec d'una clienta que volia regalar una Ullde a una noia a qui li agrada molt ballar sevillanes i que adora el color verd. Doncs Voilà!, o en aquest cas...Ea!
Com veieu, és un esmalt al foc sobre coure, amb incrustacions de brillantets de Swarovsky, amb suport de llautó ...I m'ho he passat pipa fent-la!


Desde que la empecé que no paro de entonar aquello de "Arenal de Sevilla y Olé, Torre del Oro...tac tacatac tacatacatacatac tacatac!".
Se trata de un encargo de una clienta que quería regalar a una muchacha a quien le gusta mucho bailar sevillanas y que adora el color verde. Pues Voilà!, o en este caso...Ea!
Como veis, es un esmalte al fuego sobre cobre, con incrustaciones de pequeños brillantes de Swarovsky, con soporte de latón...Y me lo he pasado pipa haciéndola!

jueves, 1 de julio de 2010

Orfeo i Euridice


Un dels més bells mites de la mitologia grega és, per mi, el d'Orfeo i Eurídice.
Orfeo baixa fins els inferns per a cercar la seva esposa morta. Després de superar infinitat de problemes, aconsegueix rescatar-la. Però amb una condició: Éll caminarà al davant i Eurídice el seguirà. No podrè girar-se fins que no estiguin a la terra.
Quan finalment deixen enrera Hades, el submón, i Orfeo veu la llum del sol, mira enrera per a comprovar que la seva dona esta amb éll. Però Eurídice encara tenia un peu a les ombres i a partir d'aquell moment s'esvaeix i torna als inferns per sempre més.

Uno de los más bellos mitos de la mitologia griega es, para mí, el de Orfeo y Eurídice.
Orfeo desciende hasta los infiernos para buscar a su esposa muerta. Después de superar infinidad de problemas, consigue rescatarla. Pero con una condición: Él caminará delante y Eurídice le seguirá. No podrá volverse hasta que no estén en la tierra.
Cuando finalmente abandonan Hades, el submundo, y Orfeo vé la luz del sol, se vuelve para comprobar que su esposa está con él. Pero Eurídice todavía tiene un pié en las sombras y a partir de ese momento se desvanece y retorna a los infiernos para siempre jamás.







Us deixo amb aquesta meravellosa ària de l' òpera de Gluck "Orfeo i Eurídice" cantada impecablement per Andreas Scholl.

Os dejo con esta maravillosa ária de la ópera de Gluck "Orfeo y Eurídice", cantada impecablemente por Andreas Scholl.